31.08.2026 - 11:43
|
Actualització: 31.08.2026 - 14:09
La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha anunciat que el departament ha obert un expedient disciplinari a tres persones vinculades al Consell Superior d’Avaluació de Catalunya arran del fiasco amb les proves PISA, els resultats de les quals no són vàlids a Catalunya perquè es va excloure més alumnes que no permet la metodologia. Niubó ha fet públic que, després de la investigació interna, s’ha decidit d’obrir expedients disciplinaris a dues persones per possible falta greu, i a una altra per possible falta lleu.
Segons que ha fet públic, dos són funcionaris públics que “haurien pogut incórrer en un presumpte incompliment de les obligacions i deures per falta greu”. I l’altre, un alt càrrec del Consell Superior d’Avaluació de Catalunya, “hauria pogut incórrer en una infracció lleu, prevista en la llei 19/2024 de transparència, accés a la informació i bon govern per actes i omissions que constitueixen descurança o negligència en el compliment de les obligacions establertes”. Niubó ha dit que no revelaria el nom dels funcionaris expedientats perquè podria invalidar el procés i, a més, en vulneraria els drets.
A banda, Niubó ha anunciat el relleu de la secretària general, Teresa Sambola. “És necessari obrir una nova etapa: la lliçó d’aquest episodi no és només què va fallar; sinó què hem de fer perquè no torni a passar”, ha dit, malgrat que després ha afegit que “el relleu no té a veure directament amb PISA” i que no era cap de les persones expedientades. Ha parlat de PISA com un “detonant” i també ha anunciat “canvis per a enfortir direccions generals tensionades”, que diu que han de servir “per a obrir una nova etapa que prepari el sistema educatiu per a la dècada vinent”. El consell executiu de demà nomenarà el nou director general del departament.
La consellera ha dit que el departament havia d’assumir responsabilitats per les errades. Ara, ella se n’ha espolsat les culpes i ha dit que la seva manera d’assumir responsabilitats polítiques era l’obertura d’aquest procés disciplinari. “Vull deixar molt clar que mai em van traslladar ni em va arribar a la taula cap informació problemàtica relativa a aquestes excepcions de l’alumnat de les proves PISA 2025”, ha dit.
La cronologia dels fets
Niubó ha dit que era una obligació política explicar allò que havien descobert amb la investigació interna sobre l’escàndol PISA: “No minimitzem la gravetat d’allò que ha passat; som davant de fets greus, no ens n’amaguem, i els hem d’assumir.” Ha situat el començament de la descoordinació en l’11 de març de 2025, poc abans de les proves, quan el Consell Superior d’Avaluació va fer una sessió educativa presencial a la seu del Departament d’Educació on van assistir els centres educatius seleccionats per a participar-hi.
A aquesta sessió es va presentar una informació proporcionada per l’Institut d’Avaluació Educativa estatal (INEE), dependent del govern espanyol. Aquesta informació es va traslladar de manera literal, ha dit Niubó, i reflectia els criteris d’exclusió d’alumnes, però era incompleta: “No constava enlloc el límit del 5% d’alumnat exclòs de la prova, que és la xifra que recomana l’OCDE perquè una mostra sigui representativa.” Els centres van començar les proves segons la informació rebuda, però el punt d’inflexió destacable va arribar el 9 d’abril: “Aquell dia, un cop començades les proves, l’INEE comunica al Consell Superior d’Avaluació que Catalunya presenta un percentatge d’alumnat exclòs superior al d’unes altres comunitats autònomes, i superior a allò que havia de ser.”
L’organisme espanyol va demanar expressament que es recordés als centres que només s’havia d’excloure “aquell alumnat al qual resultés absolutament impossible comprendre les proves o, en tot cas, fer-les amb les condicions requerides”. Ara, segons la informació obtinguda a les diligències, no consta acreditat que aquesta advertència arribés als centres educatius, com tampoc que es posessin en marxa actuacions específiques de seguiment o correcció mentre encara hi havia centres que estaven pendents de fer les proves. “Per tant, vol dir que encara hi hauria hagut marge per a actuar”, ha dit Niubó. Per si no n’hi hagués prou, l’INEE va insistir en els advertiments les setmanes següents, encara amb les proves en marxa, però no es va produir cap actuació.
Les persones que rebien aquests avisos deien que els comunicaven als centres, però, segons que ha dit Niubó, no ha quedat acreditat enlloc que fos així. “Es podien haver corregit? Sens dubte, abans de la finalització del període d’aplicació de les proves es podria haver actuat perquè els centres que encara no les havien realitzat extremessin les precaucions, atès que la taxa d’exempció no és per centre, sinó de la mostra en conjunt”, ha reconegut Niubó. Tot i això, ha dit que ella mai no va tenir cap informació sobre aquest problema amb l’exempció dels alumnes que feien les proves.
El darrer informe tècnic de l’INEE es va fer el 30 de maig i, després d’això, no hi va tornar a haver comunicacions. I no va ser fins a final de febrer d’enguany quan la directora de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació –el nou organisme que ha pres el relleu del Consell Superior d’Avaluacions– fou “informada oralment d’una incidència tècnica en l’aplicació de les proves del curs anterior”. Ella ho va traslladar al secretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez Renom, que en va demanar informació a la directora general de Currículum i Desenvolupament Professional, Sónia Fernández Cuenca, i posteriorment va elevar la qüestió a la secretària general del departament, Teresa Sambola, que va ser qui va obrir les diligències i que ara ha estat destituïda.
Al juny, un mes abans que es fes públic l’errada, l’INEE va informar l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació que només 5 centres de 51 van complir la taxa d’exempció d’alumnat que marca l’OCDE. “El resultat final és sabut: el procés es va tancar amb uns nivells de participació i exempció que van impedir d’assolir els nivells necessaris perquè els resultats de Catalunya siguin comparables amb els de la resta de territoris participants”, ha assumit Niubó. Per tot plegat, ha reconegut “errors d’interpretació, de supervisió i amb mancances de transmissió important en l’organització“, i ha afirmat que calia prendre decisions.
