1.És nit de foc, de fogueres de Sant Joan, del foc que elimina, ben cremades, totes les coses velles i les coses fetes malbé. N’hi ha un munt, enguany, des de l’any anterior, hi ha un munt d’estris per cremar i treure’ns de sobre. Hi ha una foguera, una cadena de fogueres que les fa cendra i mentre ens ho mirem respirem millor. D’aquí als Santfermins, sense parar i després que vagi fent. Això he somiat aquesta nit. No m’estranya, després del que vam viure dijous.

Hi haurà alguna reacció, enguany, a les festes de Pamplona? A quinze dies dels Santfermins, la decisió judicial de deixar en llibertat provisional els violadors de la Manada sembla una provocació de la judicatura. Almenys per part dels dos jutges de l’audiència navarresa que l’han feta possible, els magistrats Raquel Fernandino i Ricardo González. El tercer jutge, el president d’aquest tribunal, José Francisco Cobo Sáenz, s’hi ha oposat. Han guanyat una dona –sí, la mateixa que en la sentència va votar a favor de la condemna– i el jutge que va redactar i emetre el vot particular delirant que demanava l’absolució amb arguments que recordaven (i recorden, sempre ho faran) els d’un addicte a la teleporqueria i a les webs pornogràfiques més masclistes.

Una provocació de la judicatura al nou govern espanyol, que s’ha format amb un nombre ben destacat de dones ministres, un govern feminitzat. La ministra de Justícia, Dolores Delgado, ha reaccionat dient que calen ‘reformes mentals’. Té raó, però també és clar que són reformes lentes, molt lentes. I en el sistema judicial espanyol, que no ha conegut ni l’avui tan blasmada transició, ni t’ho explico, com serà de lenta la ‘reforma mental’ de tants dels jutges.

Reformes mentals sobre la ‘perspectiva de víctima’ de gènere, diu la ministra. I reformes mentals respecte de la dissidència política. Cada vegada és més urgent. Tot és polític, tot és política, cert. Però hi ha aspectes que ara mateix ho són de manera extrema: la presó provisional dels presos polítics, què? La sentència contra els nois d’Altsasu, què? Si ara queden en llibertat provisional els violadors, entre ells un guàrdia civil i un militar, amb els fets provats, què?

2.Aquest dijous que ve, TV3 emetrà el documental 20-S, que mostra el que tants sabem, que ni Jordi Cuixart ni Jordi Sànchez no són culpables ni de sedició ni de rebel·lió. Fa temps que són a la presó sense judici, com els altres presos i les preses, sense que hi hagi manera de revocar aquesta decisió judicial, una pràctica que va iniciar fa anys la judicatura al País Basc i que s’ha convertit en comuna quan a l’estat li convé.

El periodisme aporta proves ara, a veure de què serviran.

3.Vaig saltant a una altra qüestió, com si visqués en aquesta cadena de fogueres que he vist en somnis. Hi ha moltes coses que cremen, i no per treure’ns-les de sobre, sinó perquè fan mal, molt de mal. Nens en gàbies als Estats Units, una França campiona en internament de migrants menors (d’això, se’n parla poc) i, a Itàlia, el periodista Roberto Saviano es veu ara amenaçat pel seu propi ministre d’Interior, Matteo Salvini (sí, el que nega el pas als migrants), que li vol retirar l’escorta que el protegeix des de fa dotze anys que denuncia les xarxes mafioses.

‘Viure amb escorta és una tragèdia i Itàlia és el país occidental amb més periodistes escortats. I ho és perquè Itàlia té les organitzacions criminals més poderoses i perilloses del món’,  ha escrit Saviano, que agraeix el suport que rep a les xarxes socials alhora que recorda que ell només és un mitjà que Salvini utilitza per destruir l’estat de dret.

L’estat de dret és difícil de sostenir, pel que sembla. Les protestes contra la llibertat provisional de la Manada tornaran aquests dies a reunir dones i homes que volen canviar les coses. Mentrestant, els cinc violadors sortiran de la presó per 6.000 euros cadascun.

Nit de foc, que cali fort, que doni força.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb