Nissan ha comunicat al govern espanyol que tanca totes les plantes a Catalunya, una decisió que afecta els 3.000 treballadors directes que té a les plantes catalanes, i uns 13.000 d’indirectes –més de 20.000, segons els sindicats. La intenció de l’empresa és tancar les plantes al desembre. El conseller delegat de Nissan, Makoto Uchida, ha dit que van ‘considerar diverses mesures’ per a conservar les operacions a Barcelona, però que mantenen la intenció de tancar i obrir negociacions per al procés de retirada. Segons Nissan, aquests mesos vinents, ‘han de prendre decisions difícils, d’una manera decisiva i sense compromís, per racionalitzar el negoci i reorganitzar on no s’esperen retorns suficients’. Uchida ha confirmat que mantindran la presència a Sunderland, al Regne Unit.

Els representants dels treballadors han rebut la notícia una hora abans de la conferència de premsa d’Uchida  al Japó, en què ha presentat els plans de la companyia i ha donat els resultats financers de l’últim exercici. Centenars de treballadors s’han concentrat a les portes dels centres de treball per protestar. A les plantes de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), a la Zona Franca de Barcelona i a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), els treballadors hi han cremat pneumàtics. Així mateix, han tallat la C-17 i carrers de Barcelona.

A la Zona Franca, les accions de protesta han començat poc després de tres quarts de deu del matí amb el tall a la cantonada del carrer 4 amb el carrer E, al camí cap a la porta principal situada al carrer 3. Allà s’han trobat amb un altre grup de treballadors que venien en direcció contrària i tot seguit han començat una assemblea per a decidir els passos següents. Paral·lelament, han agafat els cotxes que tenien aparcats a la planta de pintura i han envoltat les instal·lacions. ‘Lluitarem fins a l’últim moment’, ha dit el president del comitè d’empresa, Juan Carlos Vicente, en adreçar-se als seus companys per comunicar la decisió oficial de Nissan d’anar-se’n, després de quaranta anys a Catalunya.

Nissan ha designat Frank Torres, que va ser director d’operacions de la firma a l’estat espanyol fa anys, per a gestionar el procés de desmantellament de les plantes, segons que han confirmat a Efe fonts acostades a la companyia. Frank Torres va ser el màxim directiu de Nissan a l’estat espanyol en l’època en què la fàbrica aconseguia adjudicacions de models per part de la matriu, com la furgoneta eNV200 i el Nissan Pulsar, després de prendre les regnes el 2011.

Chacón diu que no facilitaran pas que Nissan se’n vagi

Tant el govern com l’executiu espanyol han advertit a Nissan que li sortirà més car tancar que no pas reinvertir a la planta. El secretari general d’Indústria i Pime, Raul Blanco, va xifrar en 1.000 milions d’euros la factura a pagar abans de marxar de Catalunya i en 300 milions el cost d’invertir en la planta. Aquest matí, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha avisat a Nissan en una entrevista a TV3 que el govern no li posarà ‘gens fàcil’ tancar les seves plantes a Catalunya. Chacón s’ha queixat de la manca de resposta de la marca nipona quan els governs català i espanyol li van presentar un pla que preveia la inversió de 300 milions d’euros per a les plantes catalanes i ha acusat l’automobilística de ‘certa deslleialtat’.

Mesos de mobilitzacions

La marxa de Nissan posa fi a 40 anys d’història de l’empresa a Catalunya. Les instal·lacions de la multinacional –Zona Franca, Montcada i Reixac, Sant Andreu, el centre de distribució al port i la planta de recanvis– representen l’1,3% del PIB i el 7% del producte industrial català.

La plantilla està en vaga indefinida des del 4 de maig, quan la direcció volia tornar a obrir una línia de producció per atendre una comanda de Mercedes-Benz que s’havia d’entregar a finals de mes. La planta de la Zona Franca ha anat perdent producció fins a quedar-se en un 30% de la seva capacitat i amb només tres models eNV200, Nissan Navara i Renault Alaskan. La pickup Mercedes Clase X ha de deixar de produir-se aquest més. Abans de la pandèmia de la covid-19, els sindicats es van reunir amb el president de Nissan Europa, Gianluca De Ficchy, que els va assegurar que el futur de Nissan es coneixeria abans de l’estiu.

Els representants dels treballadors han denunciat que des de llavors no han tingut comunicacions clares per part de la companyia. Davant la incertesa i els rumors de possible tancament, els treballadors van decidir iniciar un cicle de protestes en els mesos de gener i febrer que van quedar aturades per la pandèmia.

Nissan ja ha anunciat una retallada del 20% de la producció mundial fins al 2023 per fer front a la caiguda de la demanda, el canvi de criteris dels consumidors i l’electrificació de la producció. En només nou mesos, la companyia que dirigeix Makoto Uchida ha vist com els seus beneficis queien un 87,6% i les pèrdues s’enfilaven per sobre dels 800 milions d’euros. De fet, ja se sap que l’aliança entre Renault, Nissan i Mitsubishi es repartirà zones geogràfiques d’influència i el lideratge en determinats segments del mercat i tipus de vehicle per reduir en un 40% els seus costos. La decisió implica que la francesa Renault sigui l’encarregada del negoci a Europa. Nissan pretén centrar-se en el negoci a la Xina, Amèrica del Nord i el Japó, mentre que Mitsubishi liderarà l’aliança al sud-est asiàtic i Oceania. La producció que centralitza la Zona Franca, per tant, es podria traslladar a fàbriques de Renault, soci de l’Aliança amb Nissan i Mitsubishi.

Orígens de Motor Ibérica

L’origen de Motor Ibérica es remunta fa un segle, el 1920, amb la fàbrica que Henry Ford va decidir instal·lar a Cadis. El centre es va traslladar a la capital catalana al cap de tres anys i es va instal·lar al Poblenou. Trenta anys més tard i en plena dictadura, Ford va marxar d’Espanya, l’empresa es va nacionalitzar i va passar a anomenar-se Motor Ibérica, tot i que el seu nom comercial era Ebro i es dedicava a produir camions, tractors i maquinària per construir obres públiques. No va ser fins al 1967 que la producció es va traslladar a la Zona Franca. Nissan va adquirir part de la companyia el 1980, comprant les accions que eren propietat de la multinacional Massey Ferguson, constructora de tractors. Al cap de tres anys, la planta va fabricar el primer model de la marca nipona: el Nissan Patrol.

Deu anys després, la producció va augmentar de forma significativa amb el llançament del tot terreny Terrano II, un model que va sumar el 15% de la fabricació fins al 1999. El 2007 la planta de la Zona Franca va arribar al pic de producció amb 193.000 vehicles. L’etapa més incerta de Nissan a Catalunya va començar amb la crisi financera, que va deixar tocada la producció. El 2009 es van acomiadar 700 persones en un ERO. El 2014 es va començar a produir el primer model elèctric i la fàbrica es va convertir en l’únic centre mundial de la multinacional japonesa que fabrica la furgoneta e-NV200. Fa un any, els baixos nivells de producció van portar a la direcció i als sindicats a acordar 550 prejubilacions i 50 baixes voluntàries. A canvi, la companyia va proposar invertir 70 milions d’euros per a una nova planta de pintura.

Canadell atribueix la marxa de Nissan a l’estat espanyol

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, ha reaccionat a la sortida de Nissan de Catalunya lamentant la falta d’inversió de l’estat espanyol en el passat, particularment durant l’etapa de Zapatero com a president espanyol. En un fil de piulets, Canadell ha fet una crida a lluitar per a salvar l’empresa, però també a cercar alternatives.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.