L’episodi actual del Niño amenaça de ser el més intens d’ençà que se’n fa seguiment: quines conseqüències pot tenir?

L’episodi actual del Niño ja s’ha consolidat al Pacífic tropical i s’intensificarà aquests mesos fins a assolir una força excepcional. Si manté la trajectòria prevista, podria ser el més potent d’ençà que l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), organisme de l’ONU, va començar a fer-ne un seguiment, ara fa quatre dècades.

La probabilitat que el fenomen persisteixi fins el febrer del 2027 és de gairebé del 100%, segons l’última actualització de l’OMM. L’organització no havia expressat mai un pronòstic amb un grau de certesa tan alt i es preveu que l’episodi arribi al punt màxim a final del 2026, però els efectes sobre les temperatures i les precipitacions poden continuar l’any vinent.

🌡️ El Niño is firmly established and will intensify into a very strong event in the coming months. WMO forecasts show ~100% likelihood that it will persist through February 2027.

A very strong El Niño ≠ same impacts everywhere.

🆕 WMO El Nino Update: https://t.co/KUPq04jjkT pic.twitter.com/PAx1EZTCOH

— World Meteorological Organization (@WMO) September 3, 2026

“Si aquesta trajectòria continua, podria ser més fort que qualsevol episodi observat d’ençà que en fem el seguiment”, ha advertit la secretària general de l’OMM, Celeste Saulo, que ha arribat a dir que el fenomen podria restar “fora de les gràfiques” emprades durant aquestes darreres quatre dècades.

Per què és un episodi excepcional?

El Niño és un fenomen natural causat per l’escalfament anòmal de les aigües superficials del Pacífic equatorial central i oriental. Sol aparèixer en períodes que van de dos anys a set i habitualment dura entre nou mesos i un any. L’escalfament de l’oceà modifica la circulació atmosfèrica i pot alterar les pluges, els vents i les temperatures a milers de quilòmetres de distància. Ara la temperatura superficial de l’oceà en aquesta zona ja és molt superior a la mitjana. L’anomenat índex Niño 3.4 va registrar una anomalia d’1,5 °C entre el maig i el juliol, que va augmentar fins a 2 °C al juliol. Entre el final de juliol i mitjan agost, els valors setmanals es van situar entre 2,2 °C i 2,6 °C per sobre de la mitjana.

La situació és encara més extraordinària sota la superfície. En algunes zones, l’aigua va arribar a ser més de 8 °C més calenta que no és habitual durant el juliol i el començament d’agost. Aquesta gran reserva de calor oceànica pot alimentar el Niño i reforçar-lo aquests mesos.

Sequeres, inundacions i calor extrema

Un Niño molt intens augmenta el risc de grans alteracions en els règims de precipitacions i temperatures. Pot afavorir sequeres i incendis en unes regions i pluges torrencials i inundacions en unes altres. També pot perjudicar l’agricultura, la pesca, la salut, el subministrament d’aigua, la producció energètica, el transport i les cadenes de proveïment.

Això no vol dir, tanmateix, que les conseqüències siguin iguals a tot arreu. La intensitat del fenomen no determina per si sola la gravetat dels efectes en un territori concret. L’impacte depèn de l’època de l’any, la situació geogràfica i més factors climàtics, com ara les condicions dels oceans Índic i Atlàntic.

Per al període entre el setembre i el novembre, els models de l’OMM assenyalen una probabilitat més alta de temperatures superiors a la mitjana en gairebé totes les zones terrestres del planeta. També preveuen una alteració clara de les precipitacions associada a l’escalfament del Pacífic. Històricament, el Niño ha intensificat les sequeres en parts de l’Amazònia, l’Amèrica Central, Indonèsia i Austràlia; ha alterat els monsons a l’Índia i ha afavorit pluges molt abundants a l’Àfrica oriental. Els estats insulars del Pacífic també es preparen enguany per a una temporada de ciclons tropicals més activa que no és habitual.

Pot fer que el 2027 sigui l’any més càlid?

El Niño no és causat pel canvi climàtic, però es desenvolupa en un planeta que ja s’escalfa a causa de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La coincidència de tots dos factors pot fer augmentar encara més les temperatures globals i agreujar uns quants episodis meteorològics extrems. La calor acumulada a l’oceà acostuma a alliberar-se gradualment a l’atmosfera, de manera que l’efecte sobre la temperatura mundial pot ser especialment visible l’any posterior al començament del fenomen. L’episodi del 2023-2024 va contribuir a fer que el 2024 fos l’any més càlid registrat fins aleshores.

L’OMM diu que no seria sorprenent que aquest rècord tornés a ser superat i anuncia que seguirà de prop l’evolució de les temperatures durant els mesos vinents. Ara com ara, però, no es pot afirmar amb certesa que el 2027 hagi de ser necessàriament l’any més càlid de la història.