Ni sudoku ni sopa de sigles: Compromís encara no sap com integrarà els partits de l’esquerra espanyola en les llistes d’Oltra i Baldoví

A la plaça del Pilar de València hi ha un elefant ben gros. Els dirigents de la coalició Compromís el veuen de cua d’ull, però no en parlen ni se’l miren. Saben que un dia o un altre l’hauran d’agafar i mirar-lo als ulls, i decidir i definir com seran les candidatures amb què concorreran a les eleccions municipals i a les Corts Valencianes. I potser, també, hauran de veure com van a les generals espanyoles, que podrien ser abans si el govern de Pedro Sánchez no aconsegueix d’aprovar el pressupost. De moment, asseguren que treballen per fer la millor proposta, la que, diuen, ha de traure el PP i Vox de la Generalitat i dels ajuntaments.

Optimisme

Les perspectives electorals de la coalició Compromís són bones. Excel·lents, diuen els més optimistes, que veuen possible d’arribar a un històric 20% dels vots en les eleccions a les Corts. Es veuen, fins i tot, capaços d’avançar un PSPV que, cada dia que passa, percep com el llast de la política espanyola és més i més feixuc.

A l’Ajuntament de València, la recuperació del qual és el gran objectiu de l’esquerra valenciana, també hi tenen bones perspectives. El rescat de l’ex-vice-presidenta Mónica Oltra ha estat un revulsiu que bona part de la militància de la coalició considera positiu. Veuen possible convertir María José Català en un parèntesi i que Oltra recupere el fil de la política de Joan Ribó, un dels grans impulsors de la seua candidatura.

D’ençà del dia que va anunciar que tornava a la política, a final de març, Oltra ha parlat d’anar més enllà de Compromís i d’arreplegar, tant en la proposta política com en les sigles, les sensibilitats d’uns altres partits de l’esquerra que, sols, no assolirien la representació parlamentària. Diu Oltra que s’ha de mobilitzar fins el darrer vot, que els simpatitzants d’Esquerra Unida, de Podem o d’Esquerra Republicana del País Valencià no es poden quedar a casa el dia d’anar a les urnes si es volen guanyar les eleccions.

Dins la coalició Compromís hi ha tres partits: Més, l’antic Bloc; Iniciativa, el partit d’Oltra i més allunyat de les tesis nacionalistes; i els Verds. Més és el que hi aporta més militants, més estructura i més votants. Amb les dades de què disposen, els analistes del partit consideren que, ara com ara, la marca Compromís no necessita més additius per a resultar atractiva al seu electorat. Que és consolidada i continua essent atractiva per als votants, fins i tot per a aquells descontents o desencisats amb el PSPV.

La marca i les sigles

Aquesta tesi és lluny de l’expressió formulada per Oltra sobre la necessitat de desbordar la marca o d’incloure-hi les sigles de les altres formacions perquè s’hi senten representades. “S’han de superar les sigles sense fer una sopa de sigles.” De fet, representants d’aquests partits van participar com a convidats en l’assemblea extraordinària de Compromís del 4 de juliol. Oltra hi va parlar de convertir València en una ciutat per a poder-hi viure i treballar, on la gent tinga accés a un habitatge digne i assequible.

Tot va ser molt simbòlic, aquell dia. Es va fer al jardí Botànic i Mónica Oltra es va posar la mateixa brusa que duia el 22 de juny de 2022, el dia que va dimitir. No se l’havia tornada a posar mai més. La tenia guardada en un calaix perquè li feia massa mal.

Fonts de Més pròximes a Joan Baldoví no volen entrar en la qüestió de les sigles, encara. Parlen de generositat i diuen a VilaWeb que l’objectiu de Compromís és continuar creixent, representar el poble valencià i guanyar el PP i Vox a les urnes. “Els haurem patit quatre anys, ja hem patit el seu model de privilegis, però també la seua negligència criminal, que va tenir el seu exemple més gran i tràgic amb la DANA”, diuen. I, quant a desbordar o no les sigles, insisteixen en la necessitat de desbordar les urnes: “Totes les enquestes confirmen un fet: que la gent confia en les forces de proximitat i Compromís és eixa opció al País Valencià.” Estan convençuts que trobaran la millor fórmula per a assolir el canvi a la Generalitat.

Reunions de treball periòdiques

Fins que no arribe el moment de concretar o, en paraules de Baldoví, fins que no toque regar, les tres potes de la coalició treballen de manera interna la política que Compromís ha de defensar davant la ciutadania. Aproximadament cada quinze dies es reuneix una comissió formada per tres representants de Més, tres d’Iniciativa i tres dels Verds. Estan en plena sintonia, diuen. Però treballen amb calma.

Fonts pròximes a Mónica Oltra confirmen que no han començat a parlar de les sigles i que no es pot parlar d’escull, perquè de moment configuren el fons, allò que solen anomenar “el què”, però que encara no han entrat en “el qui”. “No es parla ni de noms ni de llistes, no es pot dir que hi haja cap escull, no hi ha entrebancs, perquè no estem encara en la fase de tanta concreció.” Sí que es parla de possibles aliances electorals.

Sense pressa, encara

Militants veterans de Compromís saben i comparteixen que les coses es couen a foc molt lent a la coalició, que sempre s’ha transmès la sensació de no avançar-se al temps de cada procés. Allò de “quan toque regarem”, que li agrada tant de dir a Joan Baldoví. A desgrat d’això, hi ha una part de la militància, la més crítica amb Més, que pensa que ja hi ha un pacte molt tancat i avançat, que no hi haurà primàries i que en el moment de mirar els ulls de l’elefant, que serà el moment de confegir les llistes electorals, es poden desencadenar friccions.

És la part menys romàntica de la vida dels partits, però anar o no en un lloc d’eixida és important. Un exemple clar d’això va ser la batalla que fins a l’últim moment va lliurar Compromís perquè Vicent Marzà ocupara el número tres, amb moltes possibilitats d’eixir, en la candidatura de Sumar a les eleccions europees del 2024.

En el cas dels comicis que vindran, si s’hi han d’incorporar persones dels partits de l’esquerra a l’esquerra del PSOE es corre el risc que Més, que és la formació majoritària, quede en minoria. És a dir, que el partit que més vots aportarà tinga menys representants en llocs d’eixida. Malgrat això, ningú no dubta que a les llistes, ben situats, hi haurà d’haver gent d’Esquerra Unida, de Podem i d’ERPV. “No tindria sentit que un partit done suport a una candidatura en canvi de res”, diu un vell militant.