Neus Català fa cent anys

Durant el 2015 se celebra l'Any Neus Català per commemorar el centenari d'aquesta lluitadora antifeixista, supervivent dels camps d’extermini nazis

VilaWeb
Redacció
06.10.2015 - 05:43
Actualització: 06.10.2015 - 07:43

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Neus Català fa cent anys avui. Durant tot l’any s’han organitzat activitats per commemorar el centenari d’aquesta infermera, lluitadora antifeixista, supervivent dels camps d’extermini nazis i propagadora del seu testimoni.

La celebració de l’Any Neus Català és coordinada per l’Institut Català de les Dones, amb la col·laboració dels ajuntaments de Barcelona i dels Guiamets, el seu poble natal. Repassem alguns dels homenatges i actes oficials prevists:

El Memorial Democràtic organitza avui un homenatge a l’auditori del Conservatori del Liceu amb el nom ‘La vida és preciosa’. Un acte que també ha de servir per a recordar les dones deportades als camps nazis.

El mes de març passat, l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar la placeta de les Dones de Ravensbrück, en un espai del parc Cervantes, i una plantació de rosers. És un gest per a recordar les dones que van ser víctimes de l’extermini nazi al camp de Ravensbrück.

Així mateix, durant tot l’any es pot veure per les biblioteques públiques de Catalunya l’exposició itinerant ‘Les dones de Ravesnsbrück’, de l’Amical de Ravesnbrück, acompanyada d’una conferència organitzada per aquesta entitat i la projecció del DVD que inclou el testimoni de Neus Català.

També rep homenatges diversos des de començament d’any. El president de la Generalitat, Artur Mas, li va lliurar la Medalla d’Or de la Generalitat i al juny l’Institut Català de les Dones li va atorgar la Medalla centenària, en un acte presidit per la consellera de Benestar Social i Família.

La biografia d’una lluitadora

Català va organitzar les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) del seu poble i s’afilià també al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), quan va esclatar la guerra de 1936-1939. Al final de la guerra va travessar la frontera amb unes cent vuitanta criatures refugiades de la colònia infantil les Acàcies, de Premià de Dalt, d’on era cap sanitària.

Un cop a l’exili, a Occitània, va participar plenament en activitats de la resistència. El 1943 va ser denunciada als nazis, detinguda i reclosa de primer a la presó de Llemotges. L’any següent va ser deportada a Ravensbrück, un camp de concentració alemany, a noranta quilòmetres de Berlín, inaugurat oficialment el 18 de maig de 1939.

Ravensbrück era conegut com el camp de les dones perquè, entre el 1939 i el 1945, hi van ser registrats 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 noies adolescents. Hi van acabar morint més de 92.000 persones de la manera més atroç.

Més tard va ser traslladada a un camp de concentració txecoslovac, Kommando d’Holleischen, que depenia del camp de Flossenbürg. Català va passar quinze mesos als ‘maleïts camps de la mort’, com ella els anomena.

Va ser finalment alliberada per soldats de l’exèrcit aliat, entre el 5 i el 8 de maig de 1945. En aquell moment es va comprometre a treballar per la memòria de les persones que hi moriren. Va retornar a França, on va continuar la lluita contra el franquisme.

Vegeu el programa ‘El convidat’, en què Albert Om parla amb Neus Català:

Escolteu ací l’entrevista que el programa  ‘El suplement’ de Catalunya Ràdio va fer-li el 27 de gener de 2013:

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes