08.09.2026 - 13:51
|
Actualització: 08.09.2026 - 14:18
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va rebre deu dies abans del 7 d’octubre de 2023 un advertiment directe sobre els preparatius d’una gran operació d’Hamàs, però no el va traslladar als màxims responsables militars i d’intel·ligència d’Israel. Ho diu una investigació del diari israelià Haaretz, que l’oficina de Netanyahu ha negat categòricament.
Segons el diari, l’advertiment li va arribar personalment del president dels Emirats Àrabs Units (EAU), Mohamed bin Zayed, en una conversa de quaranta-cinc minuts feta mitjançant un sistema de comunicació segur. Tres alts càrrecs estrangers coneixedors del contingut de la trucada asseguren que Bin Zayed va explicar a Netanyahu que el dirigent d’Hamàs a Gaza, Yahya Sinwar, preparava una operació de gran abast contra Israel.
El president emiratià hauria advertit que l’acció causaria un vessament de sang, desestabilitzaria el Llevant i podia posar en perill els Acords d’Abraham, que van normalitzar les relacions entre Israel i uns quants estats àrabs. No consta, tanmateix, que li comuniqués una data concreta ni detalls operatius de l’atac.
Netanyahu li hauria respost que Israel tenia la situació de Gaza sota control, que Hamàs semblava concentrat a preparar atacs a Cisjordània i que estava preparat per a qualsevol eventualitat. Després de la conversa, no hauria informat de l’avís el cap de l’estat major, Herzi Halevi, ni els màxims responsables del Shin Bet i el Mossad.
Halevi i el director del Shin Bet d’aleshores, Ronen Bar, han confirmat que no van ser informats de cap conversa d’aquesta mena, segons que recull The Jerusalem Post. El govern dels EAU no s’ha pronunciat sobre la informació.
L’oficina de Netanyahu sosté que la trucada no va existir. “És una mentida absoluta”, ha dit en un comunicat, en què assegura que el primer ministre no va parlar amb Bin Zayed durant aquell període ni va rebre cap advertiment seu.
Una cadena d’advertiments
La informació procedeix del llibre Hostages: 843 days of abandonment (‘Ostatges: 843 dies d’abandonament’), dels periodistes Shlomi Eldar i Ruth Yuval. L’obra es basa en testimonis d’alts càrrecs, documents, correspondència i enregistraments, però els autors no diuen que disposin d’un enregistrament de la conversa concreta entre Netanyahu i Bin Zayed. Tampoc no se n’han fet públics documents que permetin d’acreditar-la independentment.
La presumpta trucada formaria part d’una cadena d’advertiments que van arribar a les autoritats israelianes durant les setmanes anteriors a l’atac. Israel i Hamàs havien tingut contactes indirectes durant el 2023 per a negociar una treva temporal, un alleujament parcial del blocatge de Gaza i la tornada de dos civils israelians i dels cadàvers de dos soldats retinguts a la Franja. A començament de setembre, Sinwar va interrompre sobtadament aquests contactes i hauria fet arribar el missatge que preparava una “gran sorpresa” si les converses no avançaven. En les seves comunicacions va emprar dues vegades el mot àrab zilzal, que significa “terratrèmol”.
L’avís va arribar a un assessor palestí de Bin Zayed i també al Shin Bet. Segons la reconstrucció dels periodistes, Bar en va informar Netanyahu el 15 de setembre. Dos dies després, representants dels principals organismes de seguretat israelians van examinar la possibilitat d’un enfrontament i van alertar que la capacitat dissuasiva d’Israel s’afeblia. Malgrat això, va prevaldre la interpretació que Hamàs no cercava una guerra oberta. La investigació també diu que el cap dels serveis secrets egipcis, Abbas Kamel, va transmetre aquells dies una altra advertència sobre una possible operació d’Hamàs. El govern israelià ja va negar el 2023 que Egipte li hagués proporcionat informació concreta sobre l’atac.
La versió de Netanyahu, qüestionada
La revelació contradiu la defensa pública de Netanyahu sobre la seva actuació abans i durant el 7 d’octubre. El primer ministre ha dit reiteradament que els comandaments militars i d’intel·ligència van detectar moviments estranys la matinada de l’atac, però van decidir de no despertar-lo. Fa pocs dies va assegurar que, si l’haguessin avisat, l’atac no s’hauria produït.
Els comandaments d’aquell moment han admès que van interpretar erròniament els indicis, van subestimar la capacitat d’Hamàs i no van preveure una incursió d’aquella magnitud. Halevi i Bar van assumir públicament la responsabilitat pels errors dels organismes que dirigien i van acabar deixant el càrrec. Tanmateix, han refusat la insinuació d’haver-ne mantingut al marge Netanyahu deliberadament.
L’ex-primer ministre Naftali Bennett, un dels principals rivals electorals de Netanyahu, ha dit que la informació de Haaretz era certa i ha acusat el cap del govern de “negligència criminal”. No ha explicat com sabia el contingut de la presumpta conversa ni n’ha aportat proves, segons The Times of Israel.
La polèmica esclata poques setmanes abans de les eleccions israelianes del 27 d’octubre. Netanyahu no ha assumit cap responsabilitat personal pel 7 d’octubre i durant gairebé tres anys s’ha negat a crear una comissió estatal independent que investigui els errors polítics i institucionals que van precedir l’atac.
El 7 d’octubre de 2023, combatents d’Hamàs i d’uns altres grups palestins van entrar al sud d’Israel, van matar prop de 1.200 persones i en van segrestar 251.
