The Washington Post · Michael Birnbaum i Gerry Shih

Benjamin Netanyahu sempre ha estat extremadament hàbil a l’hora d’explotar les divisions de la política nord-americana per sortir-se amb la seva en moments de gran tensió amb Washington.

Però ara el primer ministre israelià sembla haver començat a adonar-se que no té cap agafador en la seva disputa amb Donald Trump, amo i senyor del Partit Republicà, oimés en un moment en què la simpatia del Partit Demòcrata cap a Israel es troba en mínims històrics.

Aquests darrers dies, Trump ha exercit més control i ha imposat més límits sobre Israel que cap dels seus predecessors durant dècades: abans-d’ahir, per exemple, declarà que havia obligat Netanyahu a desdir-se d’un atac contra l’Iran i l’advertí que, si mantenia els bombardaments, “acabaria tot sol” en la lluita contra la República Islàmica.

El resultat de tot plegat és una disputa inusualment agra, i inusitadament pública, entre dos dirigents que havien forjat una forta aliança amb el pas dels anys. Ara, tanmateix, les prioritats polítiques internes de l’un i de l’altre han començat a divergir: Trump vol posar fi a la guerra amb l’Iran com més aviat millor; Netanyahu vol continuar combatent fins a destruir el règim iranià.

Trump fins i tot ha advertit Netanyahu que els Estats Units podrien retirar el suport a Israel si continua per aquest camí, un ultimàtum que posa fi a dècades de suport pràcticament infrangible de Washington al seu gran aliat al Llevant. Netanyahu va tenir un paper clau a l’hora de convèncer Trump perquè s’involucrés en el conflicte, al febrer.

Ara l’estira-i-arronsa entre ambdós dirigents, impulsats per objectius polítics com més va més dispars, amenaça de redefinir el futur del Llevant durant una generació, pel cap baix.

Trump vol posar fi al conflicte amb l’Iran, reobrir l’estret d’Ormuz i imposar límits estrictes al programa nuclear iranià. Netanyahu –com més va més criticat al seu país per la submissió d’Israel a les ordres de Washington– considera que no pot deixar sense resposta els atacs directes de l’Iran en territori israelià, com ara els d’aquest cap de setmana.

Abans-d’ahir, en una publicació a les xarxes socials, Trump reiterà que les negociacions de pau culminarien aviat en un acord de pau –”sempre que la ignorància o l’estupidesa no s’interposin en el camí”, va dir– i que tant Israel com l’Iran volien que s’acabés la guerra.

Poques hores abans, el president dels Estats Units havia declarat a la cadena israeliana Channel 12 que havia ordenat a Netanyahu que no respongués als atacs de l’Iran, una ordre que el primer ministre israelià acatà. “Cinc països de la regió se’m van adreçar demanant-me que pressionés Netanyahu perquè no ataqués”, digué Trump. “Vaig dir a en Bibi [Netanyahu]: ‘Val més que vagis amb compte, perquè podries acabar enfrontant-te a l’Iran tot sol.'”

L’endemà –és a dir, ahir– a primera hora Trump afirmà que Israel i l’Iran havien acordat, a instància seva, “deixar-se en pau durant una setmana més” després de l’escalada d’aquests darrers dies.

En declaracions a la premsa a Nova York, el president dels Estats Units va dir: “Som a la recta final d’un acord que serà d’allò més bo, i que no inclourà de cap manera armes nuclears; […] i aleshores l’estret [d’Ormuz] es reobrirà immediatament.”

La distància entre Trump i Netanyahu, que s’havia anat eixamplant aquests darrers mesos, ha esdevingut especialment evident aquesta darrera setmana, sobretot després de la trucada en què Trump reprovà durament Netanyahu per haver posat en risc el fràgil alto-el-foc amb l’Iran.

Netanyahu “no tindrà cap més opció”, declarà Trump al Financial Times, en una entrevista publicada diumenge. I afegí: “Sóc jo qui pren les decisions. Jo prenc totes les decisions; ell no en pren cap.”

El to de Trump, president dels Estats Units, cap a un primer ministre israelià com Netanyahu és totalment inusual: històricament, els predecessors de Trump han anat amb molta cura a l’hora d’expressar-se en termes que poguessin semblar que qüestionaven el compromís dels Estats Units amb la seguretat d’Israel.

“Cap president dels Estats Units no ha parlat mai d’un primer ministre israelià, si més no en públic, de la manera com Trump ha parlat de Netanyahu aquests darrers dies”, diu Aaron David Miller, ex-diplomàtic i expert en les relacions entre els Estats Units i Israel.

“Trump té un grau d’influència política sobre un primer ministre israelià sense precedents en la història de la relació entre els Estats Units i Israel, en gran part gràcies al seu control total sobre el Partit Republicà”, explica Miller.

El president dels EUA es troba obligat a encarar pressions i dificultats internes que topen frontalment amb les prioritats de Netanyahu. Es preveu que els republicans perdran molt de suport a les eleccions de mitjan mandat del novembre, i aquest resultat encara podria empitjorar més si la guerra de l’Iran s’allarga i el peu del petroli continua pujant.

Fins ara, la Casa Blanca ha provat de llevar importància als indicis creixents de tensió entre ambdós dirigents. “El president Trump manté una relació sòlida amb el primer ministre Netanyahu, i Israel sempre ha estat un gran aliat dels Estats Units”, diu a The Washington Post la portaveu de la Casa Blanca, Olivia Wales. “No hi ha hagut millor amic d’Israel, ni defensor més aferrissat de la pau, que el president Trump.”

Netanyahu s’ha oposat a un hipotètic acord de pau amb l’Iran, tot defensant públicament la necessitat d’un canvi de règim. També ha denunciat els intents de l’Iran –i ara de Trump– de parar els peus a Israel al Líban, on fa gairebé tres anys que l’exèrcit israelià ataca l’Hesbol·là, aliat iranià, intermitentment.

Després de prometre moltes vegades als israelians que eradicaria l’Hesbol·là, cedir a les peticions de Trump, que exigeix que l’alto-el-foc amb l’Iran inclogui també el Líban, pot complicar encara més la reelecció de Netanyahu, que ha perdut pistonada en els sondatges amb vista a les eleccions de la tardor.

Fins ara, Netanyahu ha evitat d’al·ludir directament a la seva relació amb Trump, una qüestió especialment delicada en un país on el president dels Estats Units és molt popular. Parlar en públic de les tensions amb Trump podria tibar encara més la corda entre tots dos, segons els analistes, i deixar Netanyahu en risc de perdre la reputació de polític israelià amb més traça a l’hora de gestionar la relació entre els Estats Units i Israel.

Els rivals polítics de Netanyahu a Israel no han trigat a fer sang amb les crítiques i advertiments de Trump contra el primer ministre israelià per l’ofensiva al Líban. Naftali Bennett, l’ex-primer ministre israelià que aspira a tornar al càrrec en les eleccions d’enguany, diu que Netanyahu ha “perdut el control de la sobirania d’Israel”. Yair Lapid, cap de l’oposició israeliana i aliat de Bennett, ha dit que Israel, sota el mandat de Netanyahu, ha esdevingut “un estat totalment vassall” dels Estats Units.

Abans-d’ahir, quan feia poc que l’Iran i Israel havien suspès les hostilitats, Netanyahu pronuncià un discurs desafiador en què afirmà que no es retiraria al Líban.

“Aquestes darreres vint-i-quatre hores, l’Iran i l’Hesbol·là han provat d’imposar-nos una nova equació, i aquesta equació em resulta intolerable i inacceptable”, digué. “Es pensaven que ens podrien atacar des de territori libanès i iranià i que ens mantindríem plegats de braços. Això no ha passat ni passarà.”

L’Iran, que històricament ha volgut explotar qualsevol fissura que pugui aparèixer entre Israel i el seu gran aliat, és el país que es podria acabar beneficiant més del deteriorament de la relació entre Netanyahu i Trump, especialment si la ruptura és profunda i duradora. Ho explica Ted Singer, ex-cap d’operacions al Llevant de la CIA: “Els iranians són capaços de tenir oberts diversos fronts alhora. Volen posar a prova la relació entre Bibi [Netanyahu] i Trump i agreujar les tensions entre ambdós. Volen reforçar la seva influència regional mitjançant els aliats que els resten; concretament l’Hesbol·là. I alhora volen dir [als estats del golf Pèrsic]: ‘Escolteu, no oblideu que els hutis continuen ací.'” Els hutis, aliats de l’Iran, controlen gran part del Iemen de fa més d’una dècada.

Sima Shine –ex-cap d’anàlisi del Mossad, l’agència d’intel·ligència exterior d’Israel– afirma que nombroses informacions publicades aquestes darreres setmanes coincideixen a apuntar que la desconfiança entre Trump i Netanyahu és de debò, i que creix de dia en dia.

A alguns dels assessors de Trump, segons Shine, els preocupa especialment la influència de Netanyahu sobre el president dels Estats Units.

“Hi ha un malestar creixent entorn de Trump: com més va més assessors creuen que Netanyahu és capaç d’influir-lo i de fer-lo canviar de parer”, diu Shine. “Tothom qui coneix Netanyahu sap prou bé que és un manipulador, i que no vol cap acord amb l’Iran.”

A Netanyahu, tanmateix, cedir davant Trump en qüestions considerades clau per a la seguretat d’Israel li podria passar factura políticament

“Twitter va ple del vídeo de Bibi Netanyahu dret davant la Knesset dient: ‘El primer ministre pot dir que no al president nord-americà.’ Aquestes van ser les seves paraules”, diu Shine.

Encara que l’estira-i-arronsa d’aquests darrers dies ha estat especialment greu, les tensions entre ambdós dirigents ja havien sortit a la llum abans, tant durant la primera legislatura de Trump com en la segona. El 2020, per exemple, Trump lamentà que Netanyahu felicités Joe Biden per la victòria a les eleccions presidencials nord-americanes d’aquell any; anteriorment, també l’havia criticat per haver-se negat a participar en l’assassinat del general iranià Qasem Soleimani, ordenat per Trump, a l’Irac.

L’any passat, durant la guerra dels dotze dies entre Israel i l’Iran, Trump proferí un improperi al jardí de la Casa Blanca –i davant les càmeres de televisió– en referència a Netanyahu, que poques hores abans havia provat d’atacar l’Iran tot i l’alto-el-foc negociat pel president nord-americà.

I quan Netanyahu bombardà Catar, aliat dels Estats Units, en un intent fallit d’assassinar els dirigents d’Hamàs que participaven en aquelles negociacions, Trump obligà Netanyahu a trucar al govern de l’emirat, del Despatx Oval estant, per disculpar-se.

Aquest març, Trump afirmà que no sabia res sobre les informacions que apuntaven que Netanyahu pretenia bombardar el jaciment de gas de Pars, a l’Iran. Diplomàtics nord-americans i israelians sovint han ofert versions discrepants sobre fins a quin punt Washington estava al cas d’aquests atacs, de l’atac contra Doha de l’agost de l’any passat, o bé de l’atac contra Beirut de diumenge passat.

Shih informa de Jerusalem estant.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb