Àngel Colom, Jordi Sànchez i Carles Riera, ex-dirigents de la Crida.

Diumenge es presentarà a l’Ateneu Barcelonès la Crida per la Llibertat, organització hereva de la Crida a la Solidaritat. Antics dirigents de la Crida seran els encarregats d’anunciar les noves accions que s’encabiran sota el paraigua d’aquest espai, que pretenen obert a totes les entitats i col·lectius que s’hi vulguin afegir. Reclamen l’alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la implementació de la República. Entre els ex-dirigents del moviment hi havia Carles Riera, ara diputat de la CUP, el diputat de Junts per Catalunya Jordi Sànchez i l’ex-president d’ERC i dirigent de CDC Àngel Colom.  Sànchez és a la presó des del 16 d’octubre.

En un manifest, la Crida es proposa de denunciar i aturar la repressió de l’estat espanyol i de posar en marxa activitats i iniciatives que contribueixin a l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats i que donin suport als represaliats. Així mateix, s’assumeix la plena sobirania del poble català, la pràctica no-violenta i la diversitat del Principat.

El text mostra ‘preocupació’ pel retrocés en la llibertat d’expressió, denuncia els greus dèficits democràtics de l’estat espanyol, la creixent judicialització de la política i la causa general contra l’independentisme, la intervenció de les institucions i l’aplicació del 155, les vulneracions dels drets polítics dels diputats del parlament i dels ciutadans i la impunitat d’actuació dels grups feixistes i racistes. També exigeix que s’investigui la repressió de l’1-O i se’n depurin responsabilitats i fa una crida en l’àmbit de l’estat espanyol i internacional perquè es formi una xarxa d’observadors permanents que vetlli per la defensa dels drets humans a Catalunya.

L’herència de la Crida a la Solidaritat
La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes (1981-1993) va organitzar, durant una dècada, campanyes a favor de la normalització del català i que denunciaven les empreses i entitats que discriminaven la llengua, protestes contra les tortures de la policia espanyola i l’ocupació de l’estació de Sants per a catalanitzar-ne els serveis, que es va saldar amb diverses detencions.

Una de les accions més impactants va ser quan van fer volar un avió de cartó a l’aeroport de Barcelona, la qual cosa va provocar la violència policíaca contra membres de la Crida com el mateix Àngel Colom. També van posicionar-se a favor dels pobles d’Etiòpia i Eritrea per la crisi de fam, van solidaritzar-se amb Bòsnia durant la guerra dels Balcans, van donar suport a Nicaragua després del terratrèmol el 1986 i van mostrar-se a favor del diàleg al País Basc.

Posteriorment, la Crida també va organitzar-se al País Valencià i a les Illes. Al Principat, el 1990 van robar la bandera espanyola del parlament per protestar contra la visita del príncep espanyol Felipe. El 1992, abans de la dissolució, van participar en la campanya ‘Freedom Catalonia’ durant els Jocs Olímpics de Barcelona.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]