Natxo Badenes/ Escola Valenciana
El presdent d'Escola Valenciana, Natxo Badenes, en un moment de l'entrevista. (Fotografies: Prats i Camps)

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Escola Valenciana recupera la visibilitat pública amb el naixement de les ReTrobades. La versió possible en temps de pandèmia de les populars Trobades d’Escoles en Valencià, que any rere any, i durant els caps de setmana de la primavera, treien al carrer desenes de milers de famílies per a celebrar la llengua com a vehicle de l’educació. L’any passat les van haver d’anul·lar totes, i enguany fan actes controlats a les escoles, amb poca presència de gent, però amb vocació d’abraçar tot el país.

Natxo Badenes és al capdavant d’Escola Valenciana des del 2018. Va arribar a l’entitat fa molts anys, quan la seua filla anava a escola en català. La seua amiga Dolors Ibáñez, mare del conseller Vicent Marzà, el va empènyer a afegir-se a la tasca. És el primer president no relacionat laboralment amb l’ensenyament. Treballa a Salut Pública i aquests mesos de pandèmia li pesen de manera especial.

En aquesta entrevista remarca la importància de reprendre el contacte i de reconnectar tots els elements de la comunitat educativa. Simbòlicament, ho faran sembrant milers de llavors de plantes autòctones o en perill d’extinció per tot el territori. És la metàfora, diu, de la continuïtat de la lluita per la llengua.

A les ReTrobades les escoles sembraran llavors d’espècies en perill d’extinció.
—Havíem de fer alguna cosa important per a no desconnectar-nos de la gent. Hem aprofitat que el lema que teníem parlava de llavors i vam veure que plantar era una activitat que podíem fer amb seguretat. És el símbol que tota la tasca dels nostres avantpassats ara dóna fruit.

Parleu de no desconnectar. Durant aquest any, heu notat una certa desconnexió entre la vostra entitat i la comunitat educativa?
—Durant el confinament, Escola Valenciana va fer molt d’esforç per a facilitar materials als centres. Vam crear l’Escola a Casa, que era un portal on cada matí penjàvem materials didàctics per a poder-los treballar des de casa. Però sí que ho hem notat. Fins i tot, dins la nostra pròpia organització. La nostra manera de treballar era trobar-nos molt, teníem molta interacció social amb els centres, amb tot el món. Aquest any tot ho hem fet de manera telemàtica i això es nota.

Es nota també a l’hora de mantenir la fermesa de les reivindicacions davant la conselleria?
—No. Hem intentat de mantenir les reivindicacions per l’ús social de la llengua, sobre la llei del plurilingüisme i les demandes dels centres. Hem mantingut els contactes setmanals amb la conselleria i les administracions. Hem anat a Madrid a defensar una PNL amb altres companys d’Astúries, del Principat i del País Basc.

Estem en contra de tot allò que no estiga per damunt del 50% de l'ensenyament en valencià

Natxo Badenes / Escola Valenciana

Ser amic personal del conseller o que quadres d’Escola Valenciana treballen a la conselleria facilita les coses a l’hora de reivindicar millores, o les dificulta?
—És cert que alguna gent té la impressió que hi ha una certa submissió cap a la conselleria, però no n’hi ha. Quan es va constituir el govern del Botànic, Escola Valenciana va haver de reubicar-se. Havíem estat vint anys vivint a la contra. Amb el PP a la Generalitat demanàvem reunions i no ens rebien mai. I vam passar d’això a tenir gent coneguda i sensible dins l’administració. Hem hagut d’aprendre a gestionar-ho i això no es fa d’un dia per l’altre. Ara sabem que quan plantegem alguna cosa, podem buscar les solucions conjuntament. I això no vol dir que quan hi haja un problema Escola Valenciana no el defense siga com siga.

L’aplicació de la llei del plurilingüisme a l’educació secundària porta problemes en alguns instituts que ara faran menys hores de català que abans. En aquest sentit, alguns directors i professors us han trobat a faltar.
—Nosaltres hem donat suport a tots els directors. Hem estat en contacte directament amb ells i en compartim el 99% de les demandes. La llei del plurilingüisme no és la nostra llei. Treballem amb dades concretes. Tenim el compromís de la conselleria per a detectar els problemes i solucionar-los. I és cert que estem en contra de tot allò que no estiga per damunt del 50% de l’ensenyament en valencià. Hem de garantir que els xiquets que arriben als instituts després d’haver fet tot l’ensenyament en valencià puguen continuar fent-lo en les mateixes condicions. I això demanem a la conselleria. També hi ha altres reivindicacions que no compartim tant. Nosaltres no creiem que la llei del plurilingüisme s’haja d’eliminar. Si de cas, s’ha de substituir per alguna que la millore i que vaja més enllà en consonància amb la llei estatal. I també som conscients dels problemes que tenim amb la justícia.


—Hem tingut molts entrebancs amb el Tribunal Superior de Justícia amb tot allò que té a veure amb temes identitaris i de llengua. No volem que, per voler avançar en tot allò que puguem, totes les ordres o decrets que isquen de la conselleria siguen paralitzades pel TSJ, que ja hi tenim experiència.

Revolta d’instituts al País Valencià per la pèrdua d’hores de català

Dieu que la llei del plurilingüisme no és la llei que hauria fet Escola Valenciana. Quina seria, doncs?
—La llei valenciana de plurilingüisme no deixa de ser molt semblant a la que Ciutadans proposava per a Catalunya.


—Amb un govern sensible, la llei ens permet d’avançar, i a primària s’ha avançat molt, però ara veiem els problemes a secundària. A més, la continuïtat no està garantida i això ens fa por, perquè si hi ha un canvi de govern, que tard o d’hora passarà, la llei permet de retrocedir en les hores lectives. Per a nosaltres, la immersió és vital. Aquesta llei sí que garanteix un mínim d’ensenyament a les comarques del sud on sí que cal, però a les comarques valencianoparlants, on l’ensenyament en la nostra llengua ja estava molt implantat, ocasiona un retrocés.

Hem proposat a la conselleria que a la targeta sanitària conste la llengua en què vol ser atesa cada persona

Fa unes setmanes, tothom es va felicitar perquè la nova llei de la funció pública recull el requisit lingüístic, però encara falta desenvolupar-ne el reglament i saber fins on arriba l’ambició del govern.
—És un avenç, perquè ara tenim una llei que el preveia i abans no la teníem. Però és cert que s’ha de treballar el reglament, que serà el que en definirà l’abast, i sabrem si el podrem aplaudir o no. Tenen un any per a desenvolupar-lo. Nosaltres volem que ens escolten. Ja hem demanat una entrevista amb el president de la Generalitat per a veure com es definirà el reglament. Això era una reivindicació històrica tant nostra com d’Acció Cultural i dels sindicats. De moment, serem prudents i treballarem perquè siga tan favorable com puguem.

Natxo Badenes / Escola Valenciana

Treballeu a la sanitat, que és un dels sectors on més reticències hi ha.
—Conec el problema de prop. Hi ha molta escassesa de professionals sanitaris per a cobrir les places vacants. Ja fa molts anys que vénen professionals molt ben preparats tant de Sud-amèrica com dels països de l’est. És un tema delicat que es podria arreglar amb voluntat. Nosaltres no exigim el valencià a tot el món d’un dia per l’altre. Però hem fet algunes propostes, com ara que en la targeta sanitària de cada persona conste la llengua en què vol ser atesa. Busquem solucions factibles perquè som conscients que no tot el personal sanitari pot parlar valencià. Tot això que patim ara ve d’un incompliment de la llei.

—…
—Un incompliment reiterat, perquè els professionals que avui acaben la llicenciatura de medicina són persones que, si han estudiat al País Valencià, haurien d’haver acabat l’ensenyament obligatori sabent les dues llengües. Si s’haguera complit la llei d’ús i ensenyament, no tindríem aquest problema, però tots sabem que en molts centres concertats i privats no ha sigut així.

Heu parlat adés de la implantació de la llei del plurilingüisme a les comarques del sud. Allà no la volen, la llei.
—Quan es va aprovar la llei d’ús i ensenyament, es va cometre l’error de permetre les exempcions i encara ho paguem. Va ser fa vora quaranta anys i veníem d’on veníem i es va fer el que es va poder. És un error històric. Ara l’exempció hauria de desaparèixer. Necessitem una nova llei integral que reculla la retolació, el cinema, l’audiovisual. No podem donar mai el sud per perdut.

Teniu la fórmula per a fer que la gent que hi viu d’esquena senta la necessitat d’aprendre la llengua?
—Imposar sempre dóna mals resultats. S’ha de fer amb sensibilitat i molta feina subterrània. Durant anys hem tingut una televisió autonòmica que tots sabem com ha funcionat. És difícil o quasi impossible que els nostres referents polítics parlen valencià quan van al sud del país. És difícil sentir el president de Galícia, del Partit Popular, parlar en castellà. Sempre parla en gallec. Però el president Puig parla en castellà quan va a aquestes comarques. Tenim les universitats d’aliades. Ens hi recolzem quan volem explicar les bondats de saber dues llengües. És una tasca molt dura i molt llarga.

Es dediquen prou diners a aquestes tasques?
—No. Hi ha diners, però no se’n dediquen prou. I dit això, el canvi amb aquest govern ha estat bestial respecte el del PP. Hi ha molts més recursos, però a vegades no són tan importants els diners com la sensibilitat amb què es gasten. No és qüestió d’abocar milions i milions. És qüestió de treballar, de xafar el carrer, de teixir aliances. La gent ha de sentir la llengua com una cosa pròpia i ha de sentir-ne orgull. I tornant a la funció pública, no s’ha de sentir com una imposició. Els funcionaris tenim l’obligació d’atendre els nostres conciutadans en la llengua que ells ens demanen.

Natxo Badenes / Escola Valenciana

En qüestions com aquestes, feu front comú amb Acció Cultural i amb la Plataforma per la Llengua.
—La veritat és que quan vaig arribar a la presidència d’Escola Valenciana, la relació amb Acció Cultural estava una mica enrarida, i amb la junta vam decidir que això no podia ser. Compartim el 99% de les demandes i hem de treballar junts, sense protagonismes. I aquest és el camí que hem encetat amb Acció Cultural i amb la Plataforma per la Llengua.

I per què no amb el Tempir?
—La feina que fan és impagable. Durant molts anys han estat membres d’Escola Valenciana, però fa uns anys van decidir de separar-se. Quan nosaltres fem activitats al sud, quan fem les trobades, sempre comptem amb ells. A títol personal, m’agradaria tenir la mateixa relació o empatia que tenim amb Acció Cultural i amb la Plataforma per la Llengua. Estem en molts fòrums conjuntament. En Enllaçats per la Llengua, en FOLC… Ho compartim tot. I tot el que ells fan em sembla fenomenal. És una assignatura pendent que millorarem.

Com a organització, quina és la salut d’Escola Valenciana?
—Trobem a faltar la relació personal amb la gent, anar a les comarques… Començar a treballar amb el govern del Botànic no va ser fàcil per a nosaltres. Ja ho hem encaixat. Ara el problema que tenim és la regeneració i en l’any que em queda de mandat ho abordarem.

No us tornareu a presentar?
—Ara no ho sé. La veritat és que aquest darrer any, per temes laborals, ha estat molt dur. Estic molt saturat i tinc la sensació que no dedique prou temps a l’organització. Si un company fa una passa endavant i hi ha un relleu consensuat, jo em retiraré. M’agradaria que fos una dona, jove i que provinga del món de l’ensenyament.

La llei del plurilingüisme és molt perillosa en mans d'un govern que no siga sensible a la nostra identitat

A final d’any teniu el congrés. Cap a on penseu que s’ha d’orientar l’organització?
—Volem que servisca per a això, per a revitalitzar-la. Quan vam començar, estàvem molt orientats a l’ensenyament, però durant els anys més durs del PP, quan el govern no donava suport a cap activitat en la nostra llengua com ara la música, nosaltres vam diversificar. Vam crear el Feslloch, el voluntariat lingüístic, els premis Sambori. Potser vam deixar massa de costat les qüestions relacionades directament amb la comunitat educativa i amb l’ensenyament. Ara que hi ha molt més suport institucional a la resta d’activitats, ens hem de reenfocar cap a les inquietuds dels professionals, als pares i a les mares del nostre país. Ser més al seu costat.

Natxo Badenes / Escola Valenciana

Com veieu el futur de la llengua i de l’ensenyament al nostre país?
—Si estem treballant és perquè creiem en el futur. Hem de ser optimistes. Tenim futur! Hem passat temps molt negres i ens n’hem sortit. Trobe a faltar una mica la il·lusió i el compromís dels primers mestres que van reivindicar l’ensenyament en valencià. Eren èpoques molt complicades, després del franquisme i ells s’ho van jugar tot. A la gent jove cal dir-los que si ells poden estudiar en valencià, és perquè molta gent es va comprometre i va tenir problemes laborals i de tota mena perquè això avançara.

I ara, els fonaments són forts per aguantar possibles embats?
—Jo crec que no. I li ho vaig dir al conseller Marzà quan es va aprovar la llei del plurilingüisme. És una llei molt perillosa en mans d’un govern que no siga sensible a la nostra identitat.

Al llarg de l’entrevista heu parlat diverses voltes del tema identitari. El Botànic és valent en aquest sentit?
—M’hauria agradat que fos més sensible. Fa quatre anys que intentem parlar amb el president per la qüestió de la reciprocitat de les televisions. Hi ha el tema de l’Institut Ramon Llull i molts més. També és cert que la situació dels últims anys a Catalunya ha estat molt complicada i tots sabem que la dreta de seguida s’aprofita de tot. Jo demanaria al govern que fóra valent. Tenim una llengua que compartim i ens hem d’ajudar entre territoris. Hem d’avançar perquè les llengües oficials de l’estat siguen oficials a la pràctica.

El 23 d’abril tornen les ReTrobades d’Escoles en Valencià 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.