La seu de la CUP, al carrer de Casp de Barcelona, treu fum aquests dies. La campanya electoral és un afegitó imprevist i indesitjat als mesos trepidants que hem viscut. Natàlia Sànchez, candidata al capdavant de la llista de Girona, ens rep amb energia desbordant i somriure sostingut. Cerquem una paret on puguem fer les fotografies de rigor. Un mural amb una frase d’Angela Davis a l’exterior de la seu liquida els dubtes en un segon. Les enquestes no els dibuixen pas un bon resultat, però Sànchez i la gent de la CUP saben que es fan per influir i crear estats d’opinió més que no pas per endevinar què pensa la gent. Fem una conversa dinàmica i amb la mirada posada en el futur. El projecte republicà té en la CUP una garantia, diu la candidata figuerenca, com una mena de llum d’alerta que s’encén quan alguna cosa no acaba de rutllar.

Dieu que esteu disposats a formar govern. Amb quin objectiu? I per què ara sí i abans no?
—Estem disposats a entrar en el govern si hi ha una majoria disposada a materialitzar la República i a situar el parlament al dia 28 d’octubre, l’endemà de la proclamació. Per què ara sí? No és que abans no hi estiguéssim disposats, sinó que la conjuntura política d’aquests dos últims anys no ha necessitat la nostra incorporació al govern. Ha estat més important i útil que la CUP pogués fer aquesta famosa frase de David Fernàndez del ‘puny tancat a les retallades i mà oberta a l’autodeterminació’.

I aquest govern amb la CUP, amb quins partits és possible i amb quins no?
—Havent passat l’equador de la campanya electoral, suposem que les forces republicanes que van donar suport a l’autodeterminació i que el van materialitzar l’1 d’octubre estaran disposades a construir la República. I tanmateix, ha passat l’equador de la campanya i veiem encara una incertesa en aquest objectiu per part de les altres forces republicanes. Algunes de les seves reflexions i propostes ens porten un altre cop a la casella de sortida autonòmica. I nosaltres no estem disposats a tornar-hi. La casella autonòmica per la CUP ja no existeix. L’1 d’octubre, el 3 i el 27 vam decidir que ja no existiria.

Natàlia Sànchez, candidata de la CUP a Girona, davant un mural d’Angela Davis (fotografia: Albert Salamé).

Si hi ha la possibilitat d’entrar al govern, estareu disposats a fer polítiques socialdemòcrates?
—Si tinguéssim una majoria parlamentària i fóssim la força més votada, en cap cas aplicaríem polítiques socialdemòcrates. Com que l’anàlisi que fem és que la concreció de la República i el marc republicà que es va decidir l’1 d’octubre incorpora una visió que va més enllà de gestionar les engrunes, això vol dir poder tenir un recorregut molt més gran en polítiques socials i de drets bàsics. No pensem en aquesta nova fase republicana com un espai de gestió d’engrunes. Materialitzar la República va més enllà i és més ambiciosa.

Em direu que la qüestió no són els noms, però amb quin president se sentiria més còmoda la CUP, amb Puigdemont o amb Junqueras?
—Com heu dit molt bé, no es tracta de noms en el context en què ens trobem. És més important que parlem de programes. Del compromís polític de materialitzar la República. Per tant, ens sentirem còmodes amb aquell president o presidenta que estigui compromès amb el resultat de l’1 d’octubre i amb la República.

El 21-D no hi ha en joc la restitució del president i el govern que ha volgut tombar l’estat espanyol amb el 155?
—Hi insisteixo. Si és per a materialitzar la República, i tant que es podria restituir aquest govern. Podria ser una via. Si el govern legítim de la Generalitat està disposat, amb les seves forces polítiques i organitzacions que els acompanyen, a trencar els marges de l’autonomia i consolidar la ruptura amb l’estat espanyol, nosaltres hi serem. No es tracta de si és el govern legítim o no. El govern legítim de la República serà el que es comprometi amb el mandat de l’1 d’octubre.

Fotografia d’Albert Salamé

Què hauria fet la CUP si hagués estat al govern el vespre del 27 d’octubre?
—És una pregunta difícil de respondre amb tota l’honestedat o la certesa d’allò que hauríem fet. És fàcil de respondre a posteriori. És evident que mirar-ho des de la distància et fa ser més assertiu sobre la decisió que hauries pres. La CUP ja va dir abans de l’1 d’octubre i els dies posteriors que calia mantenir el torcebraç amb l’estat i desplegar tots els decrets que hi havia preparats per a materialitzar la República. Davant l’embat repressiu, calia sostenir el tremp del poble disposat a avançar. Estem segurs que la gent estava disposada, com va estar-ho l’1 d’octubre, a defensar el govern desobedient. Ho vam intentar sense formar part del govern, però les circumstàncies van fer impossible que la proposta que feia la CUP per a aquell moment es fes efectiva. Hauria calgut fer un exercici de transparència per explicar quina era la situació. No s’havia de deixar la gent amb aquella incertesa.
Quan hi ha una amenaça directa de violència, què ha de fer l’independentisme?
—Aquests dies s’ha parlat molt de les declaracions que va fer Marta Rovira i alguns altres membres de la majoria i del govern sobre la violència. A mi em sorprèn. No hi havia amenaça de violència. La violència es va exercir. En Roger Español va perdre la visió d’un ull per l’impacte d’una bala de goma. Que li ho expliquin a ell si això no és violència. Per tant, no havíem de comprovar si l’amenaça era certa, sinó que la vam viure, i de manera molt cruenta. Nosaltres creiem que el poble de Catalunya ha demostrat una gran capacitat d’autoorganitzar-se i de prendre decisions. Aquest poble es va organitzar per defensar les escoles, per fer-hi nit i poder votar. I quan aquell matí va veure les escenes de violència a Sant Julià de Ramis, a Barcelona i a més llocs, va decidir de plantar cara i es va mantenir dempeus. Davant l’amenaça de més violència no podem acotar el cap. No podem resignar-nos i que la violència i la repressió impedeixin que el projecte republicà sigui possible.

I el 22 de desembre només veieu possible la via unilateral?
—Efectivament. Cal seguir l’exemplaritat de l’1 d’octubre. Davant les negatives de l’estat espanyol a acceptar les formes democràtiques, cal avançar igualment. No és una via fàcil. Això ja ho hem dit. L’1 d’octubre no ha estat pas fàcil. Hi va haver mil ferits. Ens agradaria que fos possible dialogar amb l’estat espanyol. Amb qui? Parlar de diàleg ara és molt poc creïble. Ni la repressió ni l’absència de diàleg per part de l’estat no poden marcar el ritme de la República. No es pot renunciar a la unilateralitat. Ni en la construcció de la República ni en la consecució de drets socials.

—No hi ha ningú de la CUP a la presó ni a l’exili. Que no feu por a l’estat espanyol?
—No es tracta de fer una competició ni un rànquing de represaliats. Aprofito la pregunta per tornar a mostrar la nostra solidaritat i complicitat amb tots els presos polítics, amb els Jordis, amb Oriol Junqueras i Quim Forn, que són ostatges de l’estat espanyol. La CUP i els moviments alternatius sabem molt bé què és la repressió. Sabem quina és la maquinària de l’estat. L’hem haguda de suportar. La vam haver de suportar també quan l’independentisme era un moviment polític marginal. No sé si no fem por, però és evident que la CUP molesta l’estat espanyol. Va quedar clar quan van enviar la policia a assetjar la nostra seu per cercar una imatge de violència. No hi ha ningú de la CUP a la presó, però no passa cap dia que la nostra gent no rebi alguna citació judicial. Els alcaldes han estat perseguits i encara ho són. I en el macroprocés judicial obert ja han assenyalat les diputades de la CUP.

Fotografia d’Albert Salamé

El camí cap a la República s’ha allargat?
—Nosaltres hem estat crítics en la fase prèvia a l’1 d’octubre i hem estat amatents perquè no es dilatés el tram de l’exercici del dret d’autodeterminació. Després del referèndum, també vam considerar que calia fer la proclamació de la República el 10 d’octubre. Nosaltres teníem preparat el discurs del ple que havia de proclamar la República. Era un moment en què havíem acumulat molta més força. L’experiència del referèndum i de la vaga general del 3 d’octubre era més fresca i era un bon moment. Es va deixar passar un temps molt valuós. Però som conscients que el temps de materialització de la República no serà ràpid. Perquè no serà fàcil. No tenim pas la col·laboració de qui hi ha a l’altra banda i això implica unes dificultats que no podem menystenir. Però ja s’ha exercit el dret d’autodeterminació i el poble va parlar clar. I ara cal situar-se en una nova fase que ja no entra dins el procés cap a la independència, sinó de construcció de República.

Les eleccions del 21-D són una segona ronda del referèndum o el referèndum pactat que no han volgut fer?
—Són unes eleccions il·legítimes. Les institucions catalanes són governades avui per un partit que té el 8% dels vots. Tenint en compte això, nosaltres no fem una lectura plebiscitària d’aquestes eleccions. No considerem que siguin una segona ronda de l’1 d’octubre. Aleshores ja es va resoldre el dilema que teníem. I va sortir un resultat molt clar pel sí a la independència. No llegim aquestes eleccions com res d’això. Ara, és imprescindible que les forces republicanes surtin tan reforçades com sigui possible amb els vots del moviment republicà per poder continuar avançant. Unes eleccions no són una forma nítida per a fer la lectura del resultat en clau de suport a la República. Per això ja vam fer un referèndum.

Teniu voluntat de fer cap aliança amb els comuns després del 21-D?
—Seria un desig interessant sempre que fos per materialitzar la República. Observem amb tristesa veure que un espai polític que hem sentit a prop i amb propostes que podríem arribar a compartir es giri d’esquena completament al projecte republicà. No deixarem de tenir l’esperança que una força d’esquerres com els comuns s’afegeixi al projecte republicà. I tenim l’esperança que les seves bases, que van participar a teixir els vincles republicans que es van consolidar l’1 d’octubre i el 3 d’octubre, acabarà sumant-se a la via desobedient per a la construcció de la República. Com ja ha fet Albano-Dante Fachin. El projecte d’esmena a la totalitat del règim del 78, el projecte de democràcia real i el de l’autoorganització que hem compartit el 15-M i en moltes altres lluites, avui és possible al Principat de Catalunya. És trist de veure que alguns es giren d’esquena a aquesta oportunitat de fer-lo possible.

Fotografia d’Albert Salamé

Les enquestes dibuixen una pèrdua de suport a la CUP. Què en penseu?
—Tinc una amiga que diu que hi ha veritats, mentides i enquestes. Les enquestes s’han convertit en una eina més per a influir i mirar de dirigir el vot de la gent. Entenem que tenen una intencionalitat al darrere per crear estats d’opinió. Nosaltres fem una campanya que no està pendent d’això. Treballem sobre el territori, parlem amb la gent i les enquestes no ens preocupen gaire. No les fem servir com a eina.

El nas què us diu?
—La gent ens interpel·la molt. Ens fa preguntes sobre què farem, què ha passat, com ens en sortiren… I ens agrada molt poder fer aquest diàleg constant. Detecto que la gent és conscient de la importància que la CUP hi sigui. I que hi sigui amb tota la força possible. Sabem que tenim un espai que no és l’hegemònic. Però també sabem que la gent valora el paper que hem tingut aquests últims anys. I la valoració és positiva, encara que no sempre hem caigut gaire simpàtics o no ens hem sabut explicar prou bé. Però ara detectem que el moviment republicà considera que la CUP és imprescindible per a no cedir. I es valora que allò que diem que farem, ho fem. La gent ens diu que és molt important que hi siguem. Som els que estem més compromesos amb l’1 d’octubre. I això és molt important.

Tindrem República el 2018?
—Jo crec que ja tenim República. És cert que l’administració pública no actua de forma republicana, perquè és intervinguda per l’estat espanyol. Però quan dic que ja tenim República és perquè la gent que l’1 d’octubre va defensar les escoles i el 3 d’octubre va aturar el país, aquella gent ja ha consolidat una experiència republicana que amb la intensitat d’aquella vivència ja no s’oblidarà. I això ja forma part de la materialització de la República. Si la consolidació de tots aquests passos serà el 2018? Seria agosarat posar un calendari d’aquesta mena. Però la CUP té clar que el calendari no exigeix passar per una nova fase autonòmica ni cap procés de pacte de renúncies. Per nosaltres, l’autonomia ja no existeix. I ja caminem en la República.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]