La literatura oral i tradicional omplirà d’històries Atzeneta del Maestrat amb el primer Festival itinerant de contes al Maestrat, Conta’M. Una iniciativa modesta però important. 

L’objectiu fonamental és donar a conèixer el patrimoni de literatura oral en llengua catalana i els seus valors, a més de descobrir altres cultures. I també, enguany, omplir de vida un racó del país que lluita per revertir la despoblació i dignificar el món rural.

Fotografia: Ajuntament d’Atzeneta del Maestrat.

Segons Tània Muñoz, coordinadora i narradora professional, el festival vol fer valdre la cultura pròpia i donar a conèixer la narració oral com una disciplina artística que existeix, que és un ofici. Muñoz explica: ‘Les històries i llegendes pròpies s’han deixat de contar, com passa arreu. Una església hi és, però un conte, si no es conta, mor. I em sembla necessari perquè la narració oral et pot transformar, t’inspira.’

Durant tres dies, hi haurà contes per a adults i per a públic familiar, visites guiades i narrades, dos concerts, una marató participativa de contes i il·lustració, dues sessions per a descobrir els secrets dels narradors, un dinar popular amb productes de la terra i altres activitats. A més, els visitants tenen a disposició una zona d’acampada i les instal·lacions esportives del municipi.

Tot seguit, us en detallem la programació.

Cinc hores participatives de contes i il·lustració

Dissabte hi haurà dues maratons paral·leles per a fomentar la participació dels assistents: una per a contar històries de cinc minuts o vuit, sense llegir-les, i una altra per a dibuixar-les. Cal inscripció prèvia.

Històries per a adults i públic familiar

Divendres, la reconeguda narradora ontinyentina Almudena Francés explicarà el conte per a adults El vetlatori de Batiste, l’acordionista que va morir tres vegades sense ser soterrat i que, en la seua darrera vetlla, va congregar molta gent per corroborar si era mort o no. 

Almudena Francés.

També dissabte, Felip Kervarec, el narrador amfitrió de les Coves de Vinromà, es dirigirà al públic familiar amb la narració adaptada als assistents i amb el suport d’uns quants objectes. Farà ‘La maleta dels contes’, una barreja de rondalles, contes d’autor i de tradició oral: els tresors que ha col·leccionat la rateta Giberta.

El seguirà el músic i narrador zamorà José Luis Gutiérrez, Guti, que recopila històries del món rural des dels anys vuitanta del segle XX i que, quan les explica, manté el caràcter dialectal de cadascuna. Farà la selecció ‘Cuentos del filandar’, en referència a les vetllades i a l’espai on la gent s’ajuntava per explicar històries i escoltar-ne. Actuarà a prop del cementeri i, per tant, lligarà la narració amb la nocturnitat, amb històries de foscor vinculades a les incerteses que provoca allò desconegut. 

José Luis Gutiérrez, Guti.

L’endemà hi haurà una segona tanda per al públic familiar amb ‘La casa de Carmeta’. Almudena Francés farà una sessió molt participativa on combinarà el conte tradicional i l’àlbum il·lustrat. Narrarà la història d’una xiqueta valenta que viu amb la mare i l’àvia que a voltes té por, que té vergonya, que és capaç de menjar-se seixanta-vuit bunyols i que li passen coses molt estranyes.  

Dos concerts amb lletra de valent

Divendres, es faran els dos únics concerts del festival. Xiomara Abello presentarà el disc Entre teles, acompanyada del percussionista Carlos Llidó. Dotze temes de caràcters diferents que pouen de la música llatina, dels recursos jazzístics i d’algun ritme flamenc. Un treball ple de percussions i sonoritats: els acords i les melodies de la guitarra són essencials, però hi sonen cordes fregades i percudides, congues, la txalaparta i la flauta, per exemple. Les lletres recullen emocions, records i vivències que parlen d’amor, ràbia i molt més.

I la Banda Municipal de Castelló de la Plana interpretarà Schéhérazade, de l’any 1888, una de les suites simfòniques més conegudes del compositor rus Nicolai Rimski-Kórsakov, basada en escenes de Les mil i una nit. El director titular, el tarragoní Marcel Ortega Martí, encapçalarà la formació de cinquanta intèrprets i el violinista solista, Pau Fogàs Lomas. Entre els moviments de l’obra, els narradors Kervarec, Francés i Gutiérrez contaran Les mil i una nit i altres històries orientalitzants del seu repertori. 

Aprendre els secrets de la narració

Divendres, la Casa de la Cultura acollirà la jornada ‘Conta’m el conte a l’aula’, dedicada a docents i al públic general, amb inscripció prèvia.

Almudena Francés explicarà com emprar històries de l’imaginari col·lectiu per a treballar l’expressió oral, com convertir-les en eina de creativitat, com serveixen de pas intermedi de l’expressió escrita i com esdevenen contingut interdisciplinari. 

Felip Kervarec farà un taller de recopilació de paraules, una sessió basada en el projecte ‘Salvador de paraules’ de l’escola Carles Salvador de Castelló de la Plana. Les recol·leccions que va fer aquest gramàtic mític serveixen perquè la canalla cree i conte històries amb l’accepció correcta dels mots que s’han salvat.

Felip Kervarec.

I Verònica Fabregat explicarà com contar una història des del punt de vista plàstic, a més dels usos de l’àlbum il·lustrat i els criteris per a emprar-lo en l’educació artística. 

Diumenge, Joan Montañés, autor del llibre Examen oral d’històries. L’anecdotari de Ferran Sanchis i artista gràfic del diari Levante, farà una xerrada sobre el procés de convertir textos orals en escrits, a partir de les anècdotes i rondalles que ha recollit amb el temps, especialment, les de l’informant Ferran Sanchis, que hi serà present. 

Un poble per descobrir

A més de tot això, el Conta’M ha preparat dues sessions per a lligar la narració d’històries amb el patrimoni material d’aquest poble xicotet, envoltat de muntanyes, però amb història. Diumenge, Santiago Agustina oferirà una visita guiada pel castell, reconvertit en ajuntament, la Torre de la Presó, les muralles medievals, els carrers de la Vila closa i altres espais com el calvari o l’església. 

I dissabte, una caminada musical i narrativa al so dels dolçainers i tabaleters locals, escoltant rondalles i llegendes tradicionals per a tots els públics, les del repertori de Kervarec, Francés i Guti.

També hi haurà una fira del conte per a adquirir-hi llegendes, històries, rondalles i més. Amb Edicions Bromera (Alzira), Onada Edicions (Benicarló), Andana Editorial (Algemesí), el Grup la Deriva (Terres de l’Ebre), Trencatimons Editors (la Vall d’Uixó) i Babi Di-bú, i les llibreries Abacus (Castelló), Noviembre (Benicàssim) i Rincón de los Duendes (Castelló).

Atzeneta del Maestrat. Fotografia: Maestrat Viu.

L’espurna del Conta’M

El festival ha nascut de resultes d’una trobada entre la narradora Tània Muñoz i el filòleg i etnògraf Josep Meseguer-Carbó: plegats, van veure la necessitat de fer una proposta cultural inclusiva, de gran abast, que anés més enllà de les que es fan a les biblioteques. Una idea que tenia ben present els resultats d’un estudi sobre l’estat del català al Maestrat i unes jornades etnopoètiques de l’any 2017. 

Darrere l’organització hi ha l’ajuntament, l’entitat Casal Popular d’Atzeneta i Maestrat viu, una associació cultural i cívica que fomenta el sentiment comarcal, la consciència sobre la llengua, la cultura pròpia i el país amb activitats diverses: rutes per a conèixer el patrimoni literari, clubs de lectura, una festa per la llengua, una trobada excursionista, quatre premis, la revista Empelt, comunicats diversos i el mateix festival Conta’m, entre més. 

El seu vice-president, el mateix Josep Meseguer-Carbó, explica que reivindiquen les accions silencioses que han teixit i teixeixen la continuïtat de la cultura en valencià. ‘Totes les nostres accions omplin un buit cultural que no omplin les institucions. Fem accions en positiu, per a sentir-nos plens, com a territori. El Conta’m alimenta l’autoestima per a revertir el sentiment i la consideració que es té cap al territori’, diu.

Una juguesca que paga la pena

El Conta’m se suma a altres iniciatives del país que reivindiquen la narració oral i tradicional com una eina cultural i social enriquidora i necessària, en ple segle XXI.

Tània Muñoz diu que el Conta’M és una aposta necessària: ‘Fem una proposta arriscada, una activitat de concentració, de silenci i escoltar, perquè la societat actual va en contra d’aquesta mena de proposta, el món audiovisual va molt de pressa. I em sembla necessari perquè la narració oral et pot transformar, t’inspira. Quan tornes a casa et fa la sensació que coneixes el narrador.’ 

Fotografia: Ajuntament d’Atzeneta del Maestrat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb