‘Els presos estan molt contents de les cantades als Lledoners’

  • Entrevista a Marta Torra, membre de Música per la Llibertat

VilaWeb
Marta Torra juntament amb Jordi Pesarrodona, regidor de Sant Joan de Vilatorrada (Imatge de Ramon Creus)
Arnau Lleonart
18.08.2018 - 22:00

Cada diumenge, l’esplanada del costat de la presó dels Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada, Bages) s’omple de música per fer costat als presos polítics i demanar-ne l’alliberament. Pràcticament des que van arribar a les presons catalanes, la plataforma Música per la Llibertat hi ha convocat una cantada setmanal perquè el vice-president Oriol Junqueras, els consellers Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Raül Romeva, i també Jordi Sànchez i Jordi Cuixart escoltin ‘L’estaca’, Els Segadors, i una versió adaptada de ‘El cant dels ocells’. D’on va sorgir la iniciativa? Qui organitza el gran desplegament de cotxes que arriben de tot el país a acompanyar als presos? Per què canten ‘El cant dels ocells’? La Marta Torra, una de les organitzadores, respon a totes aquestes qüestions.

Cada vegada hi ha més gent que el diumenge canta a la presó dels Lledoners. Com heu aconseguit de fer la iniciativa tan gran?
—Això és una proposta sortida del Bages. Quan ens porten els presos als Lledoners els de Música per la Llibertat vam dir de tocar-hi un cop a la setmana, però vam obrir la convocatòria a tothom que volgués. Això de tenir els presos a prop, després d’haver estat tant de temps a Madrid, ha causat un efecte crida molt ràpid. Abans de fer-ho córrer vam parlar amb els familiars, perquè no volíem tirar endavant cap iniciativa que ells no veiessin clara i sabíem que tenien una certa recança per la mobilització de quan van portar els presos. En van estar encantats, en vam parlar amb l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada i a partir d’aquí hem fet xarxa.

Com va començar Música per la Llibertat?
—L’Anna Ortega, una noia de Sant Fruitós de Bages, el primer d’octubre al vespre va sortir al carrer a tocar ‘El cant dels ocells’ amb una flauta travessera i ho va penjar a la xarxa. Nosaltres, a Manresa, ho vam recollir i l’endemà mateix també ho vam fer. Al cap de pocs dies també s’hi van sumar Santa Maria d’Oló i Artés. Són aquelles coses d’Internet que s’estenen i no acabes de saber per què. Els primers dies potser era un músic que tocava i només hi havia dues persones escoltant-lo, però tant era. De tota manera, no ho fem perquè hi vagi molta gent, sinó perquè considerem que és un moment que connectes el pensament amb aquesta injustícia. L’home de l’Anna va fer el grup de Facebook ‘Música per la Llibertat’ i va animar a compartir vídeos fent coses semblants en més pobles.

Com és que feu servir la música per a expressar la protesta?
—Va ser tal com li va ocórrer: arriba a casa després de tot allò que va viure el primer d’octubre i surt al carrer a tocar ‘El cant dels ocells’. Podria haver sortit a pintar la paret i potser també hauria estat d’una altra manera. Hi ha molta gent que sap tocar un instrument i, al cap i a la fi, per a la iniciativa no és important si ho fa bé o malament. Al començament hi havia qui qüestionava si ‘El cant dels ocells’ era la cançó més adequada, perquè és una nadala, però l’Anna la va tocar per Pau Casals, referent de la resistència pacífica amb la música. Fins i tot hi ha qui surt a tocar-la sola al balcó. Al final, ha entrat tant en l’imaginari col·lectiu que ara els qui fan vacances a més pobles també hi vénen a tocar.

Com us organitzeu?
—Nosaltres a Manresa vam fer una llista de telèfons, els vam anar trucant per proposar la idea i vam fer un grup de Whatsapp per repartir-nos les tasques. I després la gent el va anar ampliant amb coneguts seus. Als altres pobles cadascú s’organitza com li va millor. Per a les cantades als Lledoners busquem voluntaris extres perquè cada diumenge hem de fer la senyalització a la carretera, que no es pot deixar fixa i s’ha de posar i treure. El cap de setmana hi ha una mica de feina perquè hem de tenir l’espai una mica evacuat, controlar l’aparcament… Tota l’organització, la fem nosaltres, no hi ha cap entitat que controli res.

Quines reaccions us arriben dels presos?
—Ens arriben piulets on diuen que estan molt contents i que els agrada molt. L’altre dia va ser la Txell Bonet qui, de part de Jordi Cuixart, ens va donar les gràcies. El qui també hi és bastant afeccionat és Jordi Sànchez, qui sempre està content. També ho sabem perquè els familiars de vegades vénen a les cantades dels Lledoners. Els presos estan molt contents que les fem, tant com de tots els altres actes perquè no ens oblidem que són allà i denunciem aquesta gran ignomínia.

La setmana passada hi van participar els Cantaires de Ponent. Les setmanes següents també hi haurà corals convidades?
—No ho sabem mai, va sobre la marxa. Arriba la proposta i ho comentem al grup de Música per la Llibertat. Allò que fem és posar-hi totes les propostes.

Heu parlat de fer cap acció a les presons on són les dones?
—Nosaltres, els qui ens solem trobar per anar als Lledoners, no ho hem comentat. Però potser hi ha grups que ho han fet. Al nord, on hi ha la Dolors Bassa, sé que hi fan moltíssimes coses. Cada dimarts fan sopars allà fora i sé que ha fet algun piulet dient que n’està molt contenta perquè sopa acompanyada. No n’hem parlat, tenim molta feina amb el que fem a prop de casa, però qualsevol iniciativa és benvinguda.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any