El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Fa uns quants dies, en una de les surrealistes conferències de premsa de la Moncloa, un periodista va demanar si l’executiu sabia explicar per què l’estat espanyol era, en aquell moment, el segon estat del món amb més morts en relació amb el total de població per la pandèmia del coronavirus i si Pedro Sánchez pensava que calia assumir-ne cap responsabilitat política. La resposta va ser una evasiva, una altra evasiva, per a no dir res.

Ahir l’estat espanyol va superar Itàlia i ja és l’estat del món amb més persones contagiades i mortes per coronavirus per milió d’habitants: 266, contra 263 d’Itàlia. La dada és objectiva i no té discussió. Si encertar la reacció a la pandèmia consisteix a tenir menys morts i contagiats –que seria un càlcul raonable en què tots ens podríem posar d’acord–, l’estat espanyol ara ja és el pitjor del món. El pitjor dels cent noranta-tres estats membres de l’ONU.

La realitat encara és més greu si observem les dades substatals. Amb les dades a la conca mediterrània actualitzades fins ahir, la Llombardia continua essent el territori més colpejat, però Madrid hi va darrere; són les dues úniques regions que superen els 700 morts per milió. La política suïcida de no confinar Madrid ha fet, a més, que Castella-Lleó, la Rioja i Castella – la Manxa, contigües territorialment, tinguen xifres també altíssimes, entre 352 morts i 518. El Principat en té 343, Andorra 220, el País Valencià 122 i les Illes 65. La comparança amb Portugal, que va saber prendre mesures sensates a partir del primer moment i té una enorme frontera amb Espanya, és molt feridora. A Lisboa, de morts per milió, n’hi ha 15 i a la regió de Porto, la zona més castigada, 39. Amb això, aquesta bajanada que el virus no entén en territoris es troba desmentida de cop.

Les xifres són catastròfiques i tanmateix el govern espanyol continua amagant el cap sota l’ala, per no assumir la responsabilitat que té. Sincerament, tant hi fa ser el pitjor de tots que ser el cinquè o el setè pitjor: les dades serien intolerables en qualsevol cas. Però no pot ser de cap manera que, damunt, vulguen fer veure que ser-ho no té gens d’importància, que és una mena d’accident. És simplement immoral. Sobretot perquè el dirigent socialista decidí d’encarar la pandèmia usurpant el poder de totes les altres institucions i proclamant-se ell ‘autoritat competent’ única.

No demane que Sánchez dimitesca avui mateix, perquè segurament això ara no ajudaria gaire. Però ha de moderar la supèrbia, reconèixer els errors i rectificar-los urgentment. I això hauria d’incloure el retorn immediat de les competències de sanitat i seguretat, absurdament recentralitzades –en un gest que tenia més de necessitat política que no pas de necessitat sanitària–, i el manteniment del confinament total a partir del dia 9 com ahir li demanaren els presidents Torra i Armengol, per exemple.

El govern espanyol, el Partit Socialista i Unides Podem han de deixar de fugir d’estudi. Indigna escoltar-los dir frases buides, propagandístiques, de l’estil que no tenen cap motiu per a penedir-se de res o que es van adoptar les mesures necessàries en el moment que tocava. Indigna que proven de desviar constantment l’atenció cap a Europa, cap a Catalunya o cap a la manera de comptar les dades per a suggerir que no és possible de fer comparacions. O, encara pitjor, organitzant campanyes rabioses contra els altres partits i governs, com si no tinguessen cap feina més urgent. El PSOE i Podem són al govern espanyol. Pedro Sánchez ha volgut encarar la pandèmia assumint el poder absolut. Doncs de tots els responsables possibles de tot això que passa, el PSOE i Podem són els principals, per no dir els únics. Els morts no eren ni són inevitables, perquè si fos així tots els estats en tindrien el mateix percentatge i ja es veu que no és el cas.

He de tornar a dir, finalment, que sorprèn i irrita que siga necessari de recordar a aquesta gent els elements més bàsics del funcionament d’una democràcia. Retre comptes i assumir responsabilitats quan s’és al govern és l’essència de la democràcia. Assumir el resultat de les seues actuacions, de les decisions que adopten al consell de ministres, és una responsabilitat que tots els qui exercien el màxim càrrec executiu han de practicar perquè el seu és un poder delegat, delegat en darrera instància pels ciutadans en unes eleccions. El poder no és d’ells. Ells només el gestionen temporalment. És clar que vés a saber si a Pedro Sánchez, enmig de tanta medalla i uniforme militar, fins i tot li ha fugit de cap ja una qüestió tan bàsica com aquesta…

PS. Tots els altres poders també han de ser qüestionats, és clar, però no seria just de fer-ho passant per alt el nivell de les responsabilitats de cadascú, responsabilitats que Sánchez va alterar assumint tot el poder. De tota manera, us recomane de llegir aquesta entrevista que publiquem avui amb Carles Muntaner, catedràtic de salut pública de la Universitat de Toronto, molt crític amb la manera com s’ha gestionat la pandèmia a Catalunya.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.