27.07.2026 - 16:50
|
Actualització: 27.07.2026 - 19:15
Ramon Lapiedra i Civera, catedràtic de Física Teòrica i rector de la Universitat de València entre el 1984 i el 1994, s’ha mort a vuitanta-sis anys. La seva trajectòria va combinar la recerca científica amb un compromís sostingut amb la universitat pública, la llengua i la cultura del País Valencià.
Lapiedra va encapçalar una de les grans etapes de transformació de la Universitat de València. Poc després d’haver estat elegit rector, va dirigir un procés participatiu de reforma institucional que va culminar, el 1985, amb l’aprovació dels nous estatuts. Aquell text va consolidar l’autonomia i el funcionament democràtic de la universitat després dels anys de provisionalitat de la transició.
Durant els seus deu anys de rectorat, la institució va créixer en nombre d’estudiants i treballadors, va reforçar la recerca i va avançar en la normalització del català. Lapiedra el va defensar com a llengua acadèmica malgrat l’oposició i les campanyes de sectors antivalencianistes, i va contribuir a convertir la universitat en un actor central de la recuperació cultural i democràtica del país.
Nascut a Almenara (Plana Baixa) el 1940, es va doctorar en Física Teòrica a les universitats de París i Barcelona i va investigar en àmbits com la relativitat, la cosmologia i els fonaments de la mecànica quàntica. També va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans i del Consell Valencià de Cultura, i va presidir la plataforma Valencians pel Canvi.
La Universitat Jaume I el va investir doctor honoris causa el 1993 i la Universitat de València li va concedir la seva medalla el 1995. El seu llegat resta especialment vinculat a la democratització de la institució i a la reforma dels estatuts que en van definir el funcionament durant una etapa decisiva.