L’advocat Josep Maria Loperena s’ha mort avui a la matinada a 82 anys. Durant els anys seixanta i setanta va ser director escènic i, més endavant, un reconegut advocat d’activistes independentistes represaliats en processos a l’Audiència Nacional espanyola, i de col·lectius del sector cultural. Va ser advocat també de diversos detinguts en l’anomenada Operació Garzón contra militants independentistes, com Carles Castellanos, dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i de grups com el Moviment de Defensa de la Terra o Terra Lliure. I va defensar la companyia Els Joglars quan van ser perseguits per la seva obra de teatre més cèlebre, La torna.

‘La torna’: quan el pres polític era Boadella

El 2004, en nom de 14.500 actors, va ser l’encarregat d’interposar una querella contra el president del govern espanyol, José Maria Aznar, per la col·laboració del seu govern en la invasió de l’Irac. També havia representat Lluís Llach en la seva causa contra Felipe González per incompliment de la promesa que Espanya no entraria a l’OTAN, i, entre més, va intervenir en el judici pel muntatge de l’incendi al restaurant Scala de Barcelona orquestrat per l’estat espanyol.

Nascut a Alguaire (Segrià) el 1938, Loperena va estudiar Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de Barcelona i va ser director de teatre les dècades dels seixanta i setanta. A finals dels 70 va deixar la direcció teatral i va dedicar-se plenament a l’advocacia. Va col·laborar en diversos mitjans de comunicació i va publicar llibres de dret i assajos sobre teatre. El 2004 va rebre el premi Joaquim Amat-Piniella amb la novel·la La casa del fanalet vermell. La seva obra més recent va ser la novel·la L’espia del violí (Efadós), que va coincidir amb la publicació de ‘L’espia del Ritz‘ (Columna) de Pilar Rahola, amb qui compartien el personatge de Bernard Hilda. Loperena va acabar interposant una querella criminal per plagi.