La història que els assassins de Guillem Agulló no podran silenciar

  • Crònica del rodatge de 'La mort de Guillem', el nou film de Carlos Marqués-Marcet que retrata la lluita dels pares de Guillem Agulló per la memòria del seu fill

VilaWeb
Els pares de Guillem Agulló, Carme Salvador i Guillem Agulló, amb l'actor que l'interpreta, Yanni Collado
Arnau Lleonart Albert Salamé
11.12.2019 - 21:50
Actualització: 11.12.2019 - 22:13

L’Institut Ciutat de l’Aprenent de València es va convertir ahir en el jutjat de Castelló on el 1995 es va decidir la vergonyosa absolució de quatre dels cinc assassins de Guillem Agulló. Una constatació més de la impunitat amb què l’extrema dreta es passejava pel País Valencià els anys noranta i que encara cueja. Vint-i-sis anys després del crim, el film La mort de Guillem –que s’estrenarà la tardor del 2020 a TV3 i À Punt– homenatja l’empenta d’una família a qui van negar el dol per l’assassinat del seu fill i va plantar cara per la seva memòria. No va ser una baralla entre joves, com cridaven en alguns poders polítics i mediàtics, va ser l’assassinat d’un noi independentista i antifeixista pel fet de ser-ho.

El director triat per a endinsar-se en la intimitat d’aquesta família ferida però lluitadora és Carlos Marqués-Marcet, especialista a retratar el coratge i la feblesa que ens fa persones. Director i guionista de films que li han fet acumular uns quants premis Gaudí i un Goya, com ara 10.000 km, Tierra firme i Els dies que vindran, Marqués-Marcet veu l’encàrrec rebut de les productores Som Batabat, SUICAfilms i Lastor Media com una oportunitat per a reivindicar la història d’aquell noi de qui va sentir parlar quan passava els estius a Vila-real i després va redescobrir en la militància en moviments socials. Per a ell ha estat clau la col·laboració de la família Agulló: ‘Van obrir els calaixos de records d’en Guillem per a intentar ser el màxim fidels possible’, explica. Una fidelitat que espanta. Carme Salvador, mare de Guillem, reconeixia haver sentit un calfred després de trobar-se cara a cara al rodatge els actors caracteritzats del ‘Komando Marchalenes IV Reich’, la banda que va assassinar el seu fill.

Els actors caracteritzats de Pedro Cuevas ‘el Ventosa’, Gerardo Mora, Juan Manuel Sánchez ‘el Picha’, José Cuñat ‘el Pollo’ i Francisco Garcia ‘el Mody’.

‘Fer la pel·lícula ha obert una mica la ferida, però la sang surt neta i val la pena’, diu Guillem Agulló pare. Al seu costat hi ha Yanni Collado, que interpreta el seu fill. No és actor, ni tan sols afeccionat, però Marqués-Marcet volia que el paper el fes algú provinent dels moviments socials com ell, algú a qui bategui el cor pels mateixos valors que feien bategar el d’en Guillem. ‘Hi ha una recerca d’algú que no hagi de recrear, sinó que vingui de partida. És molt difícil de ser específic quan actues’, diu Marqués-Marcet, un director que ja ha explorat les fronteres entre realitat i ficció rodant un embaràs en temps real a Els dies que vindran.

Collado, de vint-i-dos anys, té un paper molt curt –deu minuts de pantalla–, però representar una figura com la d’Agulló és una responsabilitat que ha lluït amb molt d’orgull. ‘Ha estat un honor. Jo no sabia si fer de Guillem o no perquè és un referent. Qui és ningú per a fer de Guillem?’, demana. Al final, hi ha pesat la voluntat de fer justícia i mostrar com era ell a tothom qui no el va arribar a conèixer. De primer, l’elegit per a fer aquest paper va ser un altre jove antifeixista, però va renunciar-hi per por de possibles represàlies de l’extrema dreta, una nova mostra que la lluita contra la intolerància no ha deixat mai de ser necessària.

De fet, durant el rodatge han sentit més d’una volta la pressió ambiental de la ultradreta. Amenaces, crits que interrompen l’enregistrament, pintades d’esvàstiques a la casa on rodaven… Una sensació que el productor Rafa Molés va explicar amb claredat: ‘Vaig comentar a Betlem Agulló, germana de Guillem, que tenia una certa sensació d’inseguretat per la pressió ambiental i pensava que havíem de reforçar la seguretat, però que em sabia greu perquè seria molestar l’ajuntament i la policia. I em va dir que justament això els havia passat a ells durant molt de temps. Que els havien fet sentir la culpa a ells, tot i que els culpables eren els altres. Em va demanar que no ens féssim enrere, que els culpables dels assenyalaments i d’haver fet que algun actor tingués por eren ells, no nosaltres.’ Segons que diu, això va donar més empenta als productors per a fer el film.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Carlos Marqués-Marcet al rodatge de 'La mort de Guillem'

El film La mort de Guillem forma part de ‘La lluita continua’, un ambiciós projecte per a reivindicar la seva figura que també inclou una novel·la escrita per Núria Cadenes, concerts, un cicle de conferències i una web que aplega tots els crims d’odi entre el 1990 i el 2020. Una iniciativa per a denunciar que la impunitat de l’extrema dreta encara és present, reivindicar la lluita antifeixista al país i alertar sobre l’auge del discurs xenòfob.

Marc Roma, productor, reconeix que arrencar el film no ha estat gens fàcil, per la poca tradició de fer ficció de denúncia política. La proximitat del 25è aniversari de l’assassinat va donar embranzida per a començar el projecte ara fa tres anys i mig, que també va trobar el vent favorable del canvi polític al País Valencià, fet que ha facilitat d’aconseguir finançament públic. Amb tot, encara hi ha una part de finançament per a cobrir amb una campanya de micromecenatge.

‘Nosaltres estem molt satisfets perquè la pel·lícula ens serveix per a fer allò que hem volgut sempre: contar la veritat, com era Guillem i explicar que la seua mort no va ser una batalla entre jóvens com s’entestaren a dir, sinó que va ser una mort política’, diu Carme Salvador. Els pares – interpretats per Pablo Molinero i Glòria March– han confiat en l’equip i s’han mantingut al marge del procés creatiu, però han estat a disposició del director i dels guionistes per a ajudar-los amb la documentació.

Tot i que el judici del 1995 només va condemnar un dels assassins, que quatre anys després ja era al carrer, Carme Salvador fa explícit que els darrers vint-i-sis anys el judici l’han guanyat ells: ‘Des del principi volíem netejar el nom perquè prou merda li varen tirar a sobre. No érem capaços de quedar-nos en casa esperant que passara el temps, sentint que alguna cosa devia haver fet perquè el mataren, o veient les pintades de ”Guillem, jódete”. Hui en dia els que coneixen el cas saben que va ser un assassinat polític.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any