ACN Barcelona.-El músic i compositor Narcís Bonet ha mort aquesta matinada a París, on residia des de feia anys, segons un comunicat de la família. Nascut a Barcelona el 1933, era fill de l’arquitecte Lluís Bonet i germà del també arquitecte Jordi Bonet, tots dos vinculats a la Sagrada Família. Bonet va ser deixeble de Joan Massià, Eduard Toldrà i Nadia Boulanger i va presidir les Joventuts Musicals de Barcelona (1955) i la Fédération Internationale des Jeunesses Musicales (1962). El 1979 va succeir Nadia Boulanger en la direcció del Conservatoire Américain de Fontainebleau i era professor del Conservatori de París i director adjunt de l’École Normale de Musique de París. Dijous que ve es farà una missa de comiat al Temple de Pentemont de Paris. Entre altres reconeixements, va rebre la Creu de Sant Jordi.

Va escriure ”Missa in Epiphania Domini’ per a cor i orquestra (1957), un concert per a violoncel (1959, estrenat el 1965), música orquestral ‘Homenatge a Gaudí’ (1966); ‘La tramuntana’ (1993); ‘Set cançons populars catalanes’ (1997), música de cambra i per a piano, altres obres corals, de cançons ‘Vistes al Mar’ (1948) sobre poemes de J.Maragall; ‘Tres Melodies sobre poesies’ de R.M.Rilke (1991); ‘He mirat aquesta terra’, (1994), sobre poemes d’Espriu i, per a recitador i conjunt instrumental va compondre ‘La pell de brau’ (1967) i ‘Le cimetière marin’ (1995) sobre el text homònim de P.Valéry, a més de música escènica ‘Pim-Pim-Carabim’ (1964); ‘L’Anunciació’ (1971); ‘Les troyennes’ (1978). Va publicar també ‘Tractat de Solfeig’ (1984) i ‘Mompou’ (1993).Malgrat viure a França, la família ha recordat que sempre va ser un fervent defensor de Catalunya i va denunciar la situació dels polítics presos i els exiliats. Segons ha informat la mateixa consellera de Cultura, Laura Borràs, la seva figura és tan “compromesa” que va demanar al Govern que no es gastés els diners en flors sinó que es destinessin a l’Associació Catalana de Drets Civils.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb