ACN Barcelona.-Jordi Carbonell i de Ballester ha mort als 92 anys després d’una vida dedicada a la política i la filologia. Va ser un dels referents de la lluita antifranquista, per la qual va passar per la presó en dues ocasions i, lluny dels càrrecs institucionals, va participar en l’Assemblea de Catalunya, en la Crida i en el moviment de Nacionalistes d’Esquerra. L’any 1996, quatre anys després de fer-se militant, va passar a ocupar la presidència d’ERC a petició de Josep Lluís Carod-Rovira, càrrec que va mantenir fins el 2004. En la seva faceta filològica destaca la seva participació en la Gran Enciclopèdia de Catalunya, de la qual va ser el director dels quatre primers volums. Entre els nombrosos reconeixements a la seva figura estan la Creu de Sant Jordi (1984),la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya (2001) i la medalla d’honor de Barcelona (2002).

“Que la prudència no ens faci traïdors” és, probablement, la frase més conegudes que s’atribueix a Jordi Carbonell. La va pronunciar l’Onze de Setembre del 1976 des de Sant Boi de Llobregat i com a representant de l’Assemblea de Catalunya. Unes 80.000 persones van assistir a la primera Diada multitudinària tot just un any després de la mort del dictador. La independència va ser l’aspiració que va guiar la carrera política d’aquest filòleg que, amb només 7 anys, vivia la proclamació de la República per part de Francesc Macià des de casa seva al barri de Gràcia. Una Guerra Civil, una dictadura, la transició i quaranta anys de democràcia després, Carbonell vivia amb il·lusió el procés sobiranista i no era estrany veure’l participar fins fa ben poc en alguns actes organitzats per ERC, el seu partit des del 1992.Llicenciat en filologia romànica, va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona fins que el van acabar expulsant per raons polítiques. De fet, en va ser professor fins un any després que l’haguessin expulsat, perquè durant un curs sencer va continuar treballant-hi facturant a nom d’altres dues persones. La seva carrera universitària també va tenir parades a l’estranger. A Liverpool va fer de lector de català i castellà i, anys més tard, el 1976, quan ja havia estat expulsat tant de la UAB com de la Enciclopèdia, va dirigir una càtedra de català a la Universitat de Càller (Sardenya).Des que es va llicenciar, Carbonell va col·laborar amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i, de fet, va ser un dels fundadors de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Una de les grans tasques de Carbonell va ser dirigir els quatre primers volums de la Gran Enciclopèdia Catalana. Ho va fer entre el 1965 i el 1971, quan va ser empresonat per primera vegada. El 1974 tornaria a entrar a presó per la seva lluita antifranquista i la defensa de la llengua catalana. El 1972 va ser nomenat membre numerari de l’IEC i va ser secretari general adjunt i director de l’oficina d’Onomàstica entre 1984 i 1989.Tot i que, per voluntat pròpia, mai va ocupar càrrecs institucionals, Carbonell va acceptar la proposta de Josep Lluís Carod-Rovira i es va convertir en president d’ERC el 1996, càrrec que va ocupar fins el 2004, quan va ser substituït pel propi Carod. Els últims anys de la seva vida ha seguit fent política, tot i que les condicions físiques no li ho permetien fer amb regularitat. En cadira de rodes, va ser present en la manifestació del 10 de juliol de 2012 per protestar contra la sentència de l’Estatut i, posteriorment, s’havia deixat veure en alguns consells nacionals d’Esquerra i també en les campanyes electorals per donar suport als candidats republicans. Carbonell va morir aquest dilluns als 92 anys.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb