Ja fa trenta anys que la cantant nord-americana Monica Green es va enamorar de Barcelona i va decidir que aquesta seria la ciutat on arrencaria la seva carrera en solitari. Era 1989 i la capital catalana era una parada més de la gran ronda internacional que feia amb el grup femení The Supremes Show, una banda que retia tribut al mític tercet del so Motown format per Diana Ross, Mary Wilson i Florence Ballard.

Nascuda a l’estat de Nova York, Green és néta i filla de músics destacats: a la seva família hi ha diversos graduats a la prestigiosa escola de música Julliard, músics de jazz, cantants, pianistes i compositors. Per això, de ben jove va destacar pel seu talent musical. La veu potent i la presència sobre l’escenari la van portar, en un començament, a treballar de corista en un estudi d’enregistrament a Atlanta, una de les capitals musicals dels Estats Units. Allà va tenir l’oportunitat de col·laborar amb artistes com Larry Blacman i Jason Bryant, de la SOS Band.

El resultat d’aquella decisió presa l’any 1989 són set discs d’estudi que, prenent el soul com a base, barregen el pop, la música electrònica, el jazz i el funk. Durant tot aquest temps, també ha fet diverses actuacions a l’estranger, sobretot a Rússia, on té molt èxit; ha protagonitzat musicals al costat d’Àngels Gonyalons; ha col·laborat amb ràdios, televisions i projectes benèfics; ha guanyat diversos premis i, fins i tot, ha interpretat ‘El cant del Barça’ en directe acompanyada d’un cor de gospel.

I ara, per celebrar els trenta anys de carrera, prepara un nou projecte de gran format anomenat Project Soul. És un disc i una nova ronda de concerts i s’estrena aquest vespre a la sala Barts de Barcelona. El disc, Monica Green 30 anys, és una recopilació de tot de peces que formen part de la vida de la cantant. Això vol dir que hi ha molta música soul, blues i R&B i versions dels principals èxits de la música negra dels anys seixanta, setanta i vuitanta. A més, a l’escenari, l’acompanyen una selecció d’instrumentistes i de les veus més destacades de la música negra.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als quinze mil subscriptors voluntaris, que amb el suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.