De festa d’amics a festival de referència: el Mobofest plega després d’una dècada

El Mobofest s’acomiada. El festival autogestionat, nascut el 2017 i convertit en una de les cites musicals de referència a les Illes, comença avui i s’allargarà fins dissabte, quan tancarà un projecte que ha durat exactament una dècada.

Aquest desè Mobofest es tornarà a fer a l’emplaçament original, el Puig de Consolació de Sant Joan, a Mallorca. Amb aquesta decisió, d’una clara càrrega simbòlica, els organitzadors volen “tancar el cercle” i acomiadar-se allà on va començar el projecte d’una manera rodona.

El cartell d’enguany combina, com ja és habitual, artistes catalans, com ara Maria Jaume, el Petit de Ca l’Eril, Anna Picornell i la Ludwig Band, amb propostes internacionals, com ara la banda argentina Él Mató a un Policía Motorizado.

Enguany, també hi havia d’actuar Antònia Font, però finalment l’espectacle no es farà de la manera com s’havia programat, arran de la mort, ahir, del baixista Joan Roca. En canvi, els membres del grup li retran homenatge a l’escenari.

Per què plega el Mobofest?

Els responsables del festival expliquen que la decisió de plegar respon al cansament acumulat després de deu anys de trajectòria i al fet que el projecte havia arribat al punt màxim de creixement que podien assumir mantenint-ne el caràcter autogestionat. “A partir de la vuitena edició ja començàvem a notar cansament i a pensar fins quan volíem continuar. Havíem arribat allà on volíem i, probablement, també allà on podíem arribar”, explica Joan Roig, integrant de l’equip fundador i actual codirector.

A més, l’evolució personal dels membres de l’equip, ara amb feines i projectes de vida diferents, també ha influït en la decisió. “Vam crear el festival que érem un grup de joves entre disset i dinou anys que volíem donar cabuda a grups que ens feien il·lusió, i ara ens hem fet grans”, resumeix Roig.

A més, consideren que continuar creixent hauria exigit convertir el festival en una empresa o promotora professional, una transformació que no volien. A banda, aquest creixement implicava assumir més responsabilitat i més risc econòmic, perquè qualsevol imprevist, com ara la pluja o una cancel·lació, podia comprometre greument l’economia de l’associació. Com que l’objectiu no era obtenir beneficis, no van veure justificat de continuar exposant-se a possibles pèrdues. “No tenia sentit assumir encara més risc perquè, si hi havia pèrdues, n’havíem de respondre nosaltres”, relata.

D’una altra banda, després d’haver programat artistes d’una certa dimensió, l’equip no trobava lògic de tornar a un format més modest. “Després d’haver dut artistes que no ens hauríem imaginat mai, tornar a fer una cosa molt més petita no ens motivava. Vam preferir fer una darrera edició ben pensada i conservar l’amistat” diu Roig.

Un context de la indústria com més va menys favorable

El festival del 2021, després de la suspensió de l’any anterior per la pandèmia, va marcar un punt d’inflexió. Va créixer, va canviar d’emplaçament i es va haver d’adaptar a les restriccions sanitàries. “Ja no era una festa organitzada per un grup d’amics, sinó un festival professional”, recorda Roig.

L’augment dels costs del sector musical, especialment després de la covid, ha complicat cada vegada més la programació i ha pesat en la decisió de posar fi al festival. “Programar grups s’ha convertit en una odissea, sobretot a Mallorca. Els caixets han pujat d’una manera increïble”, explica.

En aquest context, els festivals petits han de competir pels mateixos artistes amb grans promotors que tenen molta més capacitat econòmica i de convocatòria. “No podem competir amb transatlàntics que mouen desenes de milers de persones i tenen pressuposts incomparables amb el nostre”, diu Roig. A parer seu, aquesta desigualtat ha encarit els artistes i ha reduït encara més el marge de maniobra dels projectes independents.

Paral·lelament, tot i l’augment dels costs, el festival ha mirat de mantenir assequibles les entrades i les consumicions. L’abonament de tres dies ha continuat molt per sota del preu habitual de festivals semblants, i l’organització va crear una jornada inaugural gratuïta i oberta a tothom.

Tanmateix, aquesta política de preus l’ha obligada a fer equilibris econòmics constants. El festival tanca sense deutes, però també sense prou marge per a afrontar cap imprevist.

Un llegat inesborrable

Durant aquests deu anys, el Mobofest ha esdevingut un espai de descoberta per a nombrosos artistes emergents i ha contribuït a consolidar una escena musical pròpia a Mallorca, amb una presa de posició clara a favor de la música en català i els grups del país. “Hem vist passar artistes que aleshores gairebé no coneixia ningú i que ara són caps de cartell”, diu Roig.

Pel festival hi han passat més de seixanta grups de les Illes, i hi han començat a fer camí formacions i artistes com Da Souza, Fades, Maria Jaume, Ánimos Parrec, Bilo, Maria Hein, Reïna, Caspary i Alanaire. Alhora, hi han actuat noms de projecció internacional, com Amaia, Julieta Venegas, Kakkmaddafakka, Temples i La Bien Querida.

L’equip és conscient que el festival ha tingut un paper destacat en el panorama musical de Mallorca. “Quan ho mires amb perspectiva, t’adones que hem fet una cosa força important”, diu Roig. Amb tot, evita d’atribuir-se un pes excessiu en l’èxit dels artistes que hi han passat: “Hem estat una peça rellevant, però molts d’aquests artistes també haurien fet camí sense nosaltres.”