La plataforma Gure Esku Dago s’ha solidaritzat avui amb els presos polítics amb una mobilització pel seu alliberament i la convocatòria de referèndums d’independència a Catalunya i al País Basc. Sota el lema ‘Marxa pels Drets’, la manifestació ha sortit santurari d’Arantzaztu d’Oñati (Gipúscoa) i ha anat fins l’esplanada d’Urbia. Allà s’ha fet un acte i un mosaic humà en solidaritat amb els presos polítics.

Els portaveus de l’entitat, Amalur Álvarez i Josu Etxaburu, han llegit un comunicat de suport als presos polítics en què expressen la seva inquietud i preocupació davant la sentència del judici contra el procés. Han assegurat que el Tribunal Suprem espanyol ha fet un judici polític per a perseguir el dret d’autodeterminació.

La plataforma veu ‘inacceptable’ un procés que criminalitza drets fonamentals com el dret de manifestació, el de reunió, el d’expressió i el d’informació. ‘Denunciem la persecució de l’expressió de la voluntat ciutadana a través d’un referèndum, és a dir, l’exercici del dret a l’autodeterminació’, diuen. És per això que veuen que l’únic final just al judici és la llibertat de tots els encausats i la total absolució. En cas contrari, diu Gure Esku, una sentència condemnatòria generarà una ‘indignació democràtica massiva i imparable’ de la qual la majoria dels ciutadans bascs asseguren que també se sentiran part.

A més dels presos polítics catalans els convocants de la marxa també recorden els joves d’Altsasu i que al setembre començarà a l’Audiència espanyola el macrojudici contra 47 persones que es van involucrar en la pacificació del País Basc després de l’anunci de la fi de l’activitat armada d’ETA.

Llegiu ací el manifest sencer:

«Gure Esku ha organitzat una marxa ‘pels drets’ per al dia 29

A través d’aquesta marxa solidària amb els presos polítics, la dinàmica reafirmarà el seu ‘ferm compromís’ a seguir lluitant ‘pels drets i llibertats fonamentals’. El recorregut partirà d’Arantzazu i l’acte tindrà lloc a les 12 a l’esplanada d’Urbia.

El macrosumari contra els líders socials i polítics catalans ha quedat vist per a sentència. I encara sense conèixer la resolució, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull porten ja entre 485 i 611 dies a la presó. Tampoc podem oblidar els que encara romanen a l’exili: Carles Puigdemont, Marta Rovira, Anna Gabriel, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig i Toni Comín.

L’estat espanyol té presos i exiliats polítics, per organitzar un referèndum, per deixar en mans de la ciutadania la decisió sobre l’estatus polític de Catalunya. És indiscutible que aquest judici ha assegut a la banqueta dels acusats l’exercici de drets fonamentals i al costat d’elles la democràcia, amb la qual cosa si alguna cosa ha quedat clara és que estan en joc els drets fonamentals de totes i de tots.

És inacceptable un procés que criminalitza drets fonamentals com el dret de manifestació, el dret de reunió, d’expressió, i d’informació. Denunciem la persecució de l’expressió de la voluntat ciutadana a través d’un referèndum, és a dir, l’exercici del dret a l’autodeterminació. Per això, manifestem que l’únic final just a aquest judici polític és la llibertat de totes les persones encausades i la total absolució. En cas contrari, una sentència condemnatòria generarà una indignació democràtica massiva i imparable de la qual la majoria de la ciutadania basca també se sentirà part.

Ha acabat un macrojudici en què s’ha jutjat l’exercici de drets fonamentals. Però no podem oblidar que aquesta regressió en matèria de llibertats civils s’està donant en molts més casos que els poders fàctics intenten amagar, cronificar i oblidar cada dia. Avui tornem a recordar que els joves d’Altsasu ja fa 948 dies privats de la seva llibertat per una baralla de bar, i que aquest setembre començarà un altre macrosumari contra 47 ciutadanes basques i ciutadans bascos, basat en la persecució de drets fonamentals, com el dret de manifestació o el dret de defensa i que criminalitza, de la mateixa manera, la defensa dels drets dels presos com són el dret a la salut i a l’assistència mèdica o el dret a estar a prop dels seus familiars. Nahikoa da [sic.].

Criminalitzar els drets no soluciona els conflictes polítics. La solució ha de passar inevitablement per aprofundir en les vies polítiques i democràtiques. Hem de seguir lluitant, amb esperança i determinació, fins a enderrocar el mur que ha construït durant anys l’Estat Espanyol amb la violència, la repressió i la manca de voluntat per al diàleg. Si no ho fem nosaltres, no ho va a fer ningú per nosaltres.

La qüestió catalana necessita una solució política i democràtica. El referèndum és inevitable, com ho és i serà també a Euskal Herria. Per això, tenim molt en compte les paraules que ens va dirigir al poble basc el president del Parlament de Catalunya Roger Torrent a Vitòria, i, per tant, reafirmem el nostre ferm compromís a seguir lluitant ‘pels drets i llibertats fonamentals’. En aquesta direcció, no donarem cap pas enrere.

En aquest camí, coincidint amb el final del cruel i injust judici de Catalunya, Gure esku organitzarà el dia 29 de juny una Marxa pels Drets que partirà a les 10 de Guipúscoa i conclourà el seu recorregut a l’esplanada d’Urbia . A les 12 tindrà lloc un acte i es formarà un mosaic amb totes les persones presents, en solidaritat amb els presos polítics. Així mateix, fem una crida a vestir peces i complements grocs.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb