El MNAC emprendrà accions legals contra la monja de Sixena i l’Orde de Malta pels diners de les obres d’art

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) engegarà accions legals contra l’Orde de Malta, el bisbat de Barbastre-Montsó i la monja Virginia Calatayud Aleixandre per reclamar-los els diners de la compra-venda de les obres d’art de Sixena que el museu va pagar el 1994 a les monges de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem i que la justícia espanyola va anul·lar. Ho han confirmat a VilaWeb fonts del museu, que valora el moment adequat d’emprendre aquesta reclamació judicial després d’haver constatat que cap de les parts a qui va reclamar els diners el maig passat mitjançant els corresponents burofaxs no s’ha avingut a la “negociació de bona fe” que els proposava. Ni la monja Calatayud, que és la representant legal de l’orde de les monges de Sixena, ni l’Orde de Malta no hi han respost. Només hi ha dit la seva el bisbat de Barbastre-Montsó: afirma que no s’hi sent interpel·lat i que no té res a veure amb tota aquesta controvèrsia.

El 20 de juny de 1994, el MNAC va signar la compra-venda de quaranta-una obres d’art provinents del monestir de Vilanova de Sixena a les monges de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem i en va pagar gairebé 15 milions de pessetes. Les monges havien venut més peces de Sixena a la Generalitat, prop d’un centenar, en sengles contractes el 1983 i el 1992, per un valor de 10 milions de pessetes i 25 milions de pessetes, respectivament. Aquestes obres es van acabar dipositant tant al MNAC com –en el cas de les adquirides per la Generalitat– al Museu de Lleida.

I fou arran d’una ofensiva judicial del govern de l’Aragó i de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, esperonats pel cas de l’espoli de les obres d’art de la Franja, que el jutjat de primera instància d’Osca va dictaminar el 2015 que aquells contractes de compra-venda eren nuls i va ordenar que es tornessin les peces al monestir de Sixena. Arran d’aquella sentència, el juliol del 2016 van sortir del MNAC cinquanta-set obres d’art cap a l’Aragó; i l’11 de desembre de 2017, aprofitant la intervenció de l’autonomia en aplicació de l’article 155, el govern espanyol va ordenar de complir-la immediatament i un gran dispositiu de la Guàrdia Civil se’n va endur quaranta-quatre obres d’art. La sentència va esdevenir ferma quan fou confirmada pel Suprem espanyol el 2021.

D’aleshores ençà, ni la Generalitat ni el MNAC no havien fet una reclamació a la qual tenien dret per llei: la restitució dels diners que van pagar per aquelles obres i el cost de tots aquests anys d’haver-les mantingudes i conservades. Passaven els anys i ningú no es movia, fins que recentment hi ha hagut més veus que pressionaven perquè es reclamessin els diners, com ara la Comissió de la Dignitat, que va amenaçar de presentar una denúncia contra la Generalitat si no ho feia, mitjançant un requeriment d’inactivitat a l’oficina d’atenció ciutadana. El 12 de maig, finalment, tant el MNAC com la Generalitat –en plena tensió judicial i política pel trasllat de les pintures murals de Sixena– van enviar tot un seguit de burofaxs a les parts reclamades per a la devolució dels diners.

En el cas de la Generalitat, la reclamació puja a 791.119 euros i no sols s’envia a l’Orde de Malta, a la monja Virginia Calatayud i al bisbat de Barbastre-Montsó, sinó també al govern de l’Aragó. La quantitat surt de la suma de 420.000 euros del preu (actualitzat amb la variació de l’IPC) que va pagar la Generalitat per aquests béns i 370.000 euros del cost de la conservació que va assumir el Museu de Lleida. El MNAC no ho va quantificar en els burofaxs enviats ni tampoc va establir cap termini per a emprendre unes accions legals que ja ha decidit que emprendrà. La Generalitat, als burofaxs signats per la consellera Sònia Hernández, va donar un termini de deu dies naturals per a manifestar la voluntat de negociar extrajudicialment la devolució d’aquests diners i de trenta dies naturals més per a pagar els diners reclamats. Aquests terminis ja han vençut, però el Departament de Cultura no ha respost a les peticions d’informació de VilaWeb per saber si, tal com deia que faria, ja ha engegat les accions judicials.