Míriam Salmerón: “El Tribunal Superior de Justícia valencià ha blindat d’impunitat Carlos Mazón”

Avui fa vint-i-un mesos de la gota freda que va fer 231 morts, desenes de ferits i danys materials incalculables. Les associacions de víctimes i les entitats que els donen suport han convocat per a avui una nova concentració per a exigir la supressió de l’aforament de l’ex-president Carlos Mazón. Mazón va dimitir del càrrec de president el mes de novembre, però es va mantenir com a diputat de les Corts Valencianes. A parer de Míriam Salmerón, advocada de l’Associació de Víctimes de la DANA 29 Octubre 2024, és una utilització espúria de la condició d’aforat.

Aquesta associació és la que ha recorregut al Tribunal Constitucional per demanar que no s’aplique l’aforament a l’ex-president. Diu que el Tribunal Superior de Justícia valencià ho podria haver fet. Matisa que no aplicar-lo no és el mateix que traure’l, perquè això no ho pot fer un tribunal. L’advocada diferencia els aforats constitucionals i els autonòmics, i assenyala sis territoris on ningú, ni tan sols el president, gaudeix d’aquest privilegi. Entre més, les Illes Balears.

En aquesta entrevista, Míriam Salmerón critica durament l’actuació del TSJ valencià, que, segons que diu, es va extralimitar de les funcions i, a la pràctica, va fer un vestit d’immunitat a la mida de Carlos Mazón.

—És possible, legalment, que Carlos Mazón continue essent diputat però no siga aforat?
—És important explicar que els tribunals no poden traure l’aforament. Ell és diputat per Alacant, i, per tant, té l’aforament autonòmic.

—En què baseu el recurs al TC espanyol?
—Quan la jutgessa va elevar la causa al TSJ valencià, nosaltres hi vam estar d’acord. Vam demanar que no aplicaren l’aforament a Mazón perquè és una prerrogativa processal. Cada autonomia ha decidit qui afora i qui no. I n’hi ha sis que no aforen ningú. Els delictes que la jutgessa de Catarroja imputa a aquest senyor no són en funcions de diputat per Alacant. Són en funcions de president de la Generalitat. Nosaltres vam dir als magistrats del TSJ que no li podia ser aplicat l’aforament perquè se’l titllava d’unes omissions delictives pel seu càrrec com a president. Un altre motiu jurídic era l’ús espuri de l’acta com a diputat. Dimiteix de president i es queda l’acta per continuar aforat. El TSJ tenia diverses opcions. Davant l’exposició raonada de la jutgessa, el TSJ podia assumir la causa només respecte de l’aforat; odia assumir-la sencera; i una altra opció era no aplicar-li l’aforament, que no és llevar-li’l. Però això que ha fet no era una opció.

—Quan demaneu que no li apliquen la condició d’aforat, poseu l’exemple del dirigent socialista d’Extremadura en el cas del germà de Pedro Sánchez.
—El TSJ d’Extremadura va dir que el senyor Gallardo havia adquirit l’escó de manera fraudulenta, i per això no li aplicaven l’aforament. Quan ho plantegem, de poc que no ens envien a pastar fang. Ens van respondre molt enfadats, i ens van dir que el jutge competent eren ells. I jo dic que no, que el jutge natural és qui coneix els fets. Vam recórrer en súplica al TSJ. Dèiem que s’estava violant la tutela judicial efectiva de les víctimes, l’article 24 de la constitució. Ell no entra en això, i punt. També els vaig dir que violaven el Conveni Europeu dels Drets Humans, article 6, i també ens digueren que no. Els vaig adjuntar totes les absències de Mazón a les Corts. Com que ens van negar la súplica, hem pogut anar al Constitucional. Jo no demane que li lleven l’aforament. Indique que hi ha una violació gravíssima de la tutela judicial efectiva de les víctimes perquè apliquen de manera fraudulenta l’aforament de Mazón, i això evita que puga seure com a investigat a Catarroja.

—A banda del de Gallardo, hi ha precedents que un tribunal haja decidit de no aplicar l’aforament?
—Que jo sàpiga, a Espanya, no. A la jurisprudència europea, sí. El TJUE sí que, en un cas italià, d’un diputat que va insultar algú per la ràdio, va dir que l’aforament no era per a això. Europa, per això, ja va dir que no s’havien d’aplicar els aforaments.

—Encara no sabeu si el Constitucional admetrà el vostre recurs d’empara.
—No. L’admissió pot tardar dos mesos o tres. En el recurs també s’han demanat mesures cautelars. Es demana que es deixe sense efecte a decisió del TSJ d’aplicar l’aforament i que es conserven totes les converses que va tenir sobre la dana aquell dia.

—Heu dit que el TSJ es va extralimitar.
—La jutgessa exposa uns indicis de delicte. El TSJ s’havia de pronunciar sobre la seua competència com a tribunal d’aforament personal. Però s’extralimita i comença a fer una anàlisi de fons, sobre el tipus penal i sobre la posició de garant o no. Sobre el tipus de delicte, quan encara som en la fase d’investigació. El TSJ s’extralimita i fa un sobreseïment en forma de resolució de competència i retorna la causa. Aquesta jugada, la fan conscientment. Perquè si ells diuen que a aquest senyor no se’l pot jutjar perquè no hi havia posició de garant, ho sobreseuen. Contra aquest sobreseïment, tu pots recórrer al Suprem. Però com que no era una resolució, no han assumit la causa, i no pots anar al Suprem. És una resolució que no accepta la competència de moment i torna la causa a la jutgessa i a una via d’investigació morta, que és la conversa que va mantenir amb José Manuel Cuenca. Diu a la jutgessa que pot continuar investigant només en el sentit de si Mazón va dir, per exemple, “facen” o “deixen de fer” aquella vesprada. És a dir, una participació activa, no d’omissió.

—És la conversa de WhatsApp amb Cuenca que no tenim perquè l’ex-cap de gabinet va dir que s’havia canviat de mòbil i tot allò.
—Aquell senyor va cercar el forat d’un volcà i hi va llançar el mòbil perquè no aparegués. No apareixeran, els missatges. Per aquesta jugada fraudulenta que ha fet el TSJ, per no quedar ni malament ni bé i, a més, deixar malament la jutgessa, què ha passat? Que ara tenim Mazón personat en la causa, però no com a investigat.

—Ni com a investigat ni com a perjudicat…
—No. Article 118 bis de la llei d’enjudiciament criminal. Això sí que no ha passat mai. Ell és allí defensant tots els seus drets. Hi ha el seu advocat, exercint un dret de defensa d’una persona que no pot ser investigada per la jutgessa, que només pot ser investigada pel TSJ. És una aberració jurídica.

—Què vol dir, això? Per exemple, quan algú declara com a testimoni, l’advocat de Mazón també li fa preguntes?
—L’altre dia, per exemple, a la jutgessa se la notava preocupada, i amb vergonya, perquè estava connectat l’advocat de Mazón i feia preguntes a uns testimonis que eren els familiars d’una senyora que s’havia mort dies després de la dana. Testificaven per veure si era admesa com la víctima 232. L’advocat de Mazón va demanar als familiars si havien administrat correctament l’anticoagulant a la víctima. Això ho fa pel nexe de causalitat. Però què li fa, una víctima més o una víctima menys? Està fent aquestes preguntes.

—I a la vegada va cercant nul·litats?
—De moment, no demana nul·litats perquè va tot a favor seu. És a dir, ja no es fan determinades preguntes perquè la jutgessa diu que no. És clar que demanaran nul·litats, però en el procediment espanyol, les nul·litats s’accepten fins i tot en qüestions prèvies abans del judici. La secció segona de l’Audiència de València és una secció molt garantista. És la més progressista de les que hi ha a València. El president és un magistrat de Jutges per la Democràcia, és una persona molt garantista, i crec que ha decidit que es persone per garantir tots els drets, per no perjudicar la investigació i perquè no anul·len tota la causa.

—El fet que l’advocat de Carlos Mazón estiga en la causa ha desviat el rumb de la investigació?
—No és una desviació, però és una mena de coacció. És anar amb peus de plom. No faces una pregunta, o no demanes a algú que presente un whatsapp, o coses així, per por que ens demane una nul·litat. Fins i tot, quan la jutgessa comença l’interrogatori, demana si el testimoni té cap relació de parentiu o amistat o enemistat amb els dos investigats, i afegeix, “i com que el senyor Mazón també està personat pel 118 bis”, ella no diu “en qualitat d’investigat” perquè no ho està. D’ençà del primer dia, les defenses van darrere la jutgessa, interrompen molt l’interrogatori que ella fa. L’advocat de Pradas es permet determinats luxes…

—Ara l’única porta per a poder encausar Mazón seria que el TC digués que no li poden aplicar la condició d’aforat?
—O que deixe de ser aforat, que renuncie a l’escó.

—Si la instrucció s’allarga fins a la dissolució de les Corts i Mazón deixa de ser aforat, què passarà?
—Hi podrà anar com a investigat. Ell té l’aforament com a diputat. Quan deixe de ser-ho… Amb tot, ell pot dir que en el moment dels fets era aforat. Però tornem al mateix lloc. Ell era aforat com a diputat, no com a president. S’hauria de veure, però si deixara l’aforament, o si el Constitucional ens donara la raó, o si aparegués alguna prova que mostrés que va tenir una actitud activa aquella vesprada, se’l podria imputar. O que apareguessen els missatges amb Cuenca i es veiés que ell diu, “digues a Salomé que no faça res”. Però no apareixerà.

—El missatge de Cuenca de “Salo, de confinar, res”, no es pot interpretar com una orde del president?
—No. El TSJ ja va dir que no, que això eren suposicions de la jutgessa. El TSJ ho ha cercat tot perquè aquest senyor no es veja esquitxat. Tot, entenent que no ha resolt la seua competència, sinó que ha resolt en el fons. I, qui és el TSJ per a dir que ell no té una posició de garant, si el TSJ no investiga la causa, si la senyora que investiga la causa diu que tenia posició de garant? El TSJ no és una audiència provincial per a llevar la raó a la jutgessa. Això ho ha fet a posta per dir, li ho torne a enviar, jo quede bé perquè no sobresec Mazón, perquè quedarien molt malament, però el blinde d’impunitat. Totalment. És impune. I, a més, es defensa i cercarà nul·litats en la causa.

—Defenseu la manera com la jutgessa fa la instrucció?
—Això és una macrocausa, i no tenim ni jutjats ni material ni capacitat per a assumir macrocauses. I és inaudit com treballen cada dia. Tot el que presentes, l’endemà ja està resolt… És celeritat i efectivitat al 100%. Però la causa va començar investigant d’Emergències en avall. Hauria estat ideal començar de baix cap a dalt. Primer, els batlles dels municipis afectats, els regidors, la policia, bombers… Una volta saps què passa en el terreny, pugues. Tal com s’ha fet, ha tocat a tornar a demanar testimonis, perquè en la primera testifical no van dir el que havien de dir. I en ve una altra i apareix més informació. De sobte apareixen uns whatsapps i els has de tornar a cridar. El problema d’aquesta causa és que no tots els testimonis són víctimes.

—Què voleu dir?
—Hi ha molta gent d’Emergències, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, d’AEMET… Són gent que no parla de manera normal. Són testimonis que defensen la seua feina d’aquell dia. I molts hi han anat quasi com a investigats. El d’AEMET hi va anar com a testimoni, però se sentia investigat, perquè les defenses ho demanaven. No era un testimoni objectiu, no és un testimoni que t’ho conte tot, perquè se sent assenyalat i inculpat. I Miguel Polo, igual. Les defenses i un petit percentatge volien inculpar-lo. Tothom defensa la seua parcel·la. Ningú vol assumir negligències que haurien d’assumir perquè aquesta investigació fos bona. Són negligències que no són penals. Negligències n’hi va haver, i tothom ho va fer molt malament, però ningú ho assumeix. Així queden dubtes, coses sense contar. No hi ha cap declaració del tot sincera.

—La vice-presidenta Camarero va donar el xat del govern. Fins aquell moment ningú no n’havia parlat. Ho va fer per espolsar-se les culpes i disparar contra Mazón per l’absència?
—Això ho han pogut traure ara perquè el TSJ ja li ha fet a mida el vestit d’impunitat, a Mazón. Abans no el podien traure. El TSJ ha alliberat de culpa Mazón. Mentre Mazón ometa, si estava de sobretaula o fes el que fes, no serà investigat. Si l’haguessen presentat quan la jutgessa l’investigava per omissió, aquest xat evidencia una omissió que per a la jutgessa és delictiva. Però ara no. El TSJ ha dit que qualsevol omissió de Mazón no és delictiva.

—Això, com a advocada de tants i tants perjudicats, o per als advocats de familiars de víctimes mortals, no és una miqueta desesperant?
—És desesperant. La meua desesperació i la meua reacció davant la injustícia és haver anat al Constitucional. I som els únics que hem plantejat això, perquè és atrevit i arriscat. Però tenim raó.

—El TC és la darrera porta a què tocareu?
—Si s’acceptara, seria crear una jurisprudència sobre els aforaments. Jo parle d’un aforament autonòmic. No és un aforament constitucional, com els membres del govern de l’estat, per exemple. A Europa no li agraden els aforaments, no els entén, perquè som tots iguals davant la llei, és una cosa d’Espanya. Cap país de la Unió Europea té aforaments per a membres de governs autònoms o regionals. Això d’ací és una anomalia en l’àmbit europeu, i ningú ho ha plantejat de manera tan transgressora com nosaltres, perquè sempre hi ha un rerefons polític molt fort. Vam anar amb l’associació a Madrid i vam parlar amb els diputats de la comissió d’investigació de la dana del congrés… Jo volia contar-los que hem plantejat una cosa històrica al TC. És clar que té transcendència constitucional. Afecta més de cinc-centes persones, és el dret a la tutela judicial de més de cinc-centes persones sobre una prerrogativa processal d’un senyor que sembla que passa més temps en la platja que al seu escó. Un senyor que aquell dia hauria d’haver assumit responsabilitats. Jo no vull que l’envien a la presó. Jo només vull que es complesca la tutela judicial efectiva. Les víctimes tenen dret que aquest senyor s’assega a Catarroja investigat per la jutgessa, igual que hi són Salomé Pradas i Emilio Argüeso. I també hi hauria d’haver algun batlle o batllessa. És investigació. Que després tot queda en res perquè ningú té posició de garant i no es complia el nexe causal i altres coses? Ja es veurà. Però, de moment, que s’assega com a investigat i que no perjudique la investigació. En aquell acte els vaig explicar el recurs als diputats, que l’aforament s’aplique quan siga necessari, no que s’aplique per salvar el cul al teu amic…

—El fet que al final de la instrucció només Salomé i Argüeso vagen a judici oral serà frustrant després de totes les coses que sabem, que s’han dit, que han transcendit?
—Ja és frustrant que no estiga investigat a Catarroja. I no només frustrant per a les víctimes. És contrari al sentit comú judicial.

—El sentit comú judicial no és el mateix sentit comú de la gent del carrer.
—El TSJ ha fet una estratègia, una mala jugada per a asseure allí la seua defensa, i a ell no. I això és una anomalia jurídica.

—Contra això no hi ha recurs a cap entitat superior?
—És que la personació de Mazón l’ha decidida l’Audiència Provincial. No hi ha recurs perquè és una qüestió interlocutòria. Tot això, per culpa del TSJ. El TSJ hauria pogut assumir-ho i sobreseure-ho, i Mazón hagués quedat fora, i haguéssem anat al Suprem si haguéssem volgut recórrer. Però no va fer això. Va resoldre el fons, va fer miques l’article de la posició de garant, el nexe causal… El TSJ va fer una sentència absolutòria. Un sobreseïment en el fons. I en això s’ha incomplit la llei orgànica del poder judicial. El fet que se suposa que és delicte, és un suposat delicte durant tota la instrucció. Quin delicte és, específicament, això es diu quan es dicta la resolució de procediment abreujat i toca qualificar, fer l’escrit d’acusació. Fins aquell moment, no hi ha qualificació legal dels delictes.

—Voleu afegir res?
—En el Constitucional és molt difícil que ho admeten. Admeten l’1%, perquè allò sobre el qual ja s’ha pronunciat no ho admet. Per a l’admissió, demanen transcendència constitucional. Nosaltres hi hem posat quatre motius, encara n’hi ha més. És molt fort el que va passar. Crec que tenim tota la raó del món. És una solicitud molt transgressora, molt cristal·lina. Molt clara, i per això serà difícil. Tinc esperança, però per les víctimes. Jo sempre els he dit que era molt difícil. Si ho inadmeten, anirem a Europa.