Mireia Mollà en una imatge d'arxiu

L’ampliació del port de València continua suscitant debats encesos. L’última brega dialèctica, amb intercanvi de cartes i retrets, l’han tinguda a l’esfera pública Mireia Mollà, consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, i Aurelio Martínez, el president de l’Autoritat Portuària de València. Mollà diu que Martínez no vol saber res dels efectes perniciosos de l’ampliació i treballa per als interessos de les grans empreses navilieres i no per a l’interès general.

Aurelio Martínez, que vol executar com siga l’ampliació de port, té l‘oposició frontal d’entitats veïnals i ecologistes, a més de Podem i de Compromís. Els socialistes s’expressen amb tebiesa. La disputa està en la vigència o no d’una declaració d’impacte ambiental (DIA) del 2007 que l’entitat Ports de l’Estat va donar per bona fa unes quantes setmanes. Els arguments de qui s’hi oposa són que han passat molts anys, que la normativa ambiental ara és més restrictiva i, sobretot, que la ciutat no necessita un megaport, que seria un focus de contaminació ambiental.

És necessària l’ampliació del port de València?
—Es necessita més anàlisi de la situació actual i del futur que es vol per al port, i crec que no s’ha fet. Que tot això responga a un interès empresarial i no al model de port que volem, o al model ciutat-port que volem, em sembla una equivocació.

Quin és aquest model ciutat-port?
—Primer s’hauria d’analitzar i, per tant, saber si necessitem una ampliació o no. O, si amb l’actual capacitat, però amb més bona organització, es podria augmentar el servei. Però no vull una ciutat adherida a un port. En tot cas, el port ha d’atendre les necessitats del territori, més enllà de València. Per exemple, la concentració que fa MSC té un impacte negatiu sobre el port de Castelló. No sé per què hem de promocionar activitats o directrius empresarials que generen perjudicis.

Parleu d’un torcebraç entre les grans navilieres i els poders públics?
—És que el que a escala mundial passa això: que es vol concentrar una activitat sobredimensionada en uns quants ports sobredimensionats. Per a què? Per a afavorir els interessos econòmics de les navilieres. Perquè puguen augmentar el seu compte de resultats. I en canvi, aquestes infrastructures que s’han d’emmotllar a aquestes visions empresarials, tenen uns impactes que per a mi són inassumibles, tant pel que fa a qüestions socials, com laborals, com econòmiques. I fonamentalment, en l’àmbit ambiental.

El debat sobre l’ampliació del port de València s’ha centrat molt en si cal una nova declaració d’impacte ambiental. Això és reduir el debat?
—L’àmbit de les meues competències són les que són. I, per tant, alerte de la normativa i dels criteris tècnics. Això no vol dir que no tinga una opinió més general sobre l’impacte potencial d’aquest projecte que encapçala i promociona l’Autoritat Portuària. Però del punt de vista de les meues competències, he d’exercir la protecció ambiental. Per a mi, l’ampliació tal com s’ha proposat no respecta la normativa ambiental.

Quan dieu Autoritat Portuària, dieu Aurelio Martínez, de qui vàreu afirmar que es comportava més com un promotor d’una companyia que no com un servidor públic.
—L’única explicació del model de port que té al cap Aurelio Martínez està en els interessos de les empreses navilieres. Ell no ho explica de cap altra manera. Martínez és un servidor públic i nosaltres avisem que s’han d’atenir a la normativa ambiental i els procediments de transparència i governança comuna. Això no és una governança exclusiva al servei dels interessos d’unes empreses, sinó de l’impacte social que també té el port. Martínez hauria de vigilar exhaustivament si es compleix la normativa. Un servidor públic no pot promocionar un projecte que pot tenir impactes irreversibles i, sobretot, impactes no avaluats.

No ho ha fet?
—Vull recordar que en el primer projecte que proposà, de molta més envergadura que l’actual, Aurelio Martínez deia que no calia una nova declaració d’impacte ambiental. Fins i tot va dir públicament que si el feien passar per una declaració, dimitiria. Ha hagut de modificar el projecte i no ha sabut i no ha volgut explicar amb transparència i amb honestedat que, efectivament, el projecte que va voler executar incomplia estrepitosament tota la normativa. Crec que eixa falta de transparència, eixa falta d’honestedat, de no voler conèixer els impactes i avaluar-los, que simplement diga el no pel no, no fa falta la declaració d’impacte ambiental, no té impacte sobre l’Albufera, el no, el no, el no, el descriu perfectament com a comercial de l’empresa i no com a servidor públic. A més, ara, de manera indecent, el govern d’Espanya l’ha deixat ser jutge i part sobre les avaluacions de l’impacte que puga tenir aquest projecte.

A banda d’intercanviar cartes i missatges pels mitjans de comunicació, us heu reunit amb el president de l’Autoritat Portuària?
—No. No. No. Però és que tampoc no saluda quan ens trobem en coses que no són un àmbit de reunió. Així que crec que no li ve de gust reunir-se amb mi. A més, probablement no seria un diàleg gaire productiu, perquè la manera com ell s’adreça no tan sols a mi, sinó la manera com ha respost per escrit al secretari d’estat, o en diversos informes que ha remès… denota que no seria un diàleg entre iguals, que seria una conversa en què repetiríem els mateixos arguments i no avançaríem.

Amb la ministra de Transició Ecològica espanyola, hi heu parlat formalment?
—Hi he tingut moltes converses i la seua posició és que ells són l’òrgan ambiental i que l’òrgan ambiental actua en la fase en què ella creu que ho ha de fer, que és quan l’òrgan substantiu li ho demana o li reclama actuació. Jo crec, i li ho he dit moltes vegades, que pot actuar d’ofici. I per tant, si no ho fa em sembla que és per a no confrontar-se amb interessos econòmics i polítics. Ella només vol actuar si no pot evitar-ho, però crec que ho hauria de fer d’ofici.

I amb Francisco Toledo, el president de Ports de l’Estat, hi heu parlat?
—Sí. També.

Ell es decanta cap a l’ampliació.
—Hauria d’explicar de què parla. El projecte inicial no és el mateix que hi ha ara. El projecte actual no és el definitiu perquè encara han de resoldre coses que no són en eixe avantprojecte que han presentat. Ni sabem els canals d’accessos, ni sabem els dragats que farien falta… No em sembla seriós jugar a fet i amagar, no em sembla normal que es vulguen passar per alt els impactes irreversibles que podria tenir a l’Albufera. La intrusió salina a l’Albufera en podria representar la mort.

L’Albufera en seria la gran perjudicada, de l’ampliació nord del port?
—És evident. No s’ha de fer un treball específic per a saber que això és el que passa perquè hi hauria intrusió d’aigua de la mar. Les espècies s’atrofien, l’aiguamoll se salinitza. Canviaria completament la morfologia, la biodiversitat, la qualitat, el sistema natural en si. I també el sistema econòmic i productiu. Els arrossers se’n ressentirien. L’Albufera té unes particularitats pel lloc on està situada i en comptes de veure com una virtut que es puguen impedir desenvolupaments urbans o industrials, ho veuen com una cosa roïna. Haurien de veure que tenim un entorn excepcional.

El port de València porta cua

És compatible l’ampliació del port de València amb la declaració d’emergència climàtica del consell?
—Per a mi, no és compatible. Per molts motius. No tan sols perquè la declaració d’impacte ambiental és del 2007, sinó perquè, i això ho vull destacar, la declaració d’aquell moment no avaluava adequadament els impactes que havia de tenir eixe projecte. Els que ja ha tingut i els que vindrien. A més, som en un procés de revisió del PORN [Pla d’Ordenació de Recursos Naturals] de l’Albufera, que incorpora superfície marina i que avalua adequadament una part marina que no és tan visible, però que suporta molts impactes i molta degradació. Per a mi, eixa ampliació del port atempta contra els criteris ambientals i de sostenibilitat de la declaració d’emergència climàtica que persegueix el govern valencià, que persegueix el govern de l’estat i que persegueix la Unió Europea.

Què implica la revisió del PORN de l’Albufera en el procés d’ampliació o no del port de València?
—Revisar un PORN és un procediment normal. Posem ordre a les figures de protecció ambiental i s’estableixen unes mesures cautelars. Almenys durant tres anys, qualsevol projecte que puga repercutir negativament en l’àmbit que s’analitza, en aquest cas, l’Albufera,  no es podrà fer. En aquest cas es diu literalment que un dels objectius principals de la revisió del PORN de l’Albufera és la inclusió de l’àmbit marí, que fa més d’una dècada va quedar fora i que s’ha d’introduir. El govern valencià va prendre eixa decisió i jo com a consellera del ram tinc obligació de fer constar que les mesures cautelars són vigents i afecten el projecte d’actuació.

Què vol dir això en la pràctica?
—Vol dir que es dóna un termini de tres anys a l’administració competent, és a dir a la conselleria, per a fer una revisió del PORN de l’Albufera. Si per exemple es revisara, s’aprovara en un any i mig, s’hauria complit el termini. Si es tramitara d’ací a quatre anys, els tres primers anys tindria unes mesures cautelars associades.

Que impedirien fer obres d’ampliació al port?
—Tal com és plantejat, nosaltres entenem que sí.

L’autoritat portuària, també ho entén així?
—No. L’autoritat portuària no ho entén així. Entén que l’impacte de les obres que ja s’han fet són els únics impactes que havia de tenir l’entorn de les platges o l’entorn de l’Albufera. Nosaltres en discrepem. Ja els hem fet saber a ells i al Ministeri de Transició Ecològica que la DIA del 2007 no va revisar adequadament els impactes. A més, les lleis estatals diuen que si hi ha una normativa posterior que puga afectar significativament un projecte que ja ha pogut passar per una declaració d’impacte ambiental, la normativa podria afectar eixa DIA i per tant tornar a avaluar els expedients. Aquest és un dels motius que nosaltres al·leguem. No s’havia avançat gaire en normativa, però aquests últims deu anys sí que s’ha avançat.

En unes declaracions recents fèieu responsable el consell d’administració del port del mal que puga rebre l’Albufera.
—Òbviament.

Una cadira del consell l’ocupa el batlle de València, Joan Ribó. La consellera i el batlle estan en sintonia?
—Crec que sí que hi ha prou sintonia, però, contràriament al que pense l’autoritat portuària o altres autors que defensen a ultrança aquesta ampliació, no seguim cap estratègia. Jo crec que seguim el sentit comú, el sentit de la prudència i la normativa ambiental. El batlle també pensa en la relació ciutat-port i en tots els impactes com ara en trànsit rodat, en contaminació… Tot això ho ha de posar damunt la taula. Hi ha qui pensa que hi ha una estratègia darrere. I no, cadascú exerceix les seues obligacions i les seues responsabilitats. Qui no ho faça ho haurà d’explicar. Entre ells, cada membre del consell d’administració, que en definitiva són els que donaran el vist-i-plau a l’adjudicació i la tramitació.

L’última paraula la té sempre Ports de l’Estat?
—El procediment és: el promotor és l’autoritat portuària, l’òrgan substantiu era Ports de l’Estat i l’òrgan ambiental, el Ministeri de Transició Ecològica. Dic que era Ports de l’Estat, perquè el que ha fet el ministeri és dir que a partir d’ara, l’òrgan substantiu serà també el promotor, que és l’Autoritat Portuària de València. I per tant, Ports de l’Estat es desdibuixa en aquesta història. No sé si ha sigut un favor al ministre Ábalos que, en el seu moment, va liderar l’oposició del Partit Socialista a aquest projecte. A mi aquest canvi em sembla indecent i crec que legalment és molt discutible. Em consta que la plataforma Ciutat-Port hi ha recorregut en contra. Veurem què diuen els tribunals. Per via resolutiva, de colp i volta, el ministre Ábalos ja no té res a dir en aquesta història. I això em sembla curiós. Sobretot pel que ell ha significat sempre d’oposició al projecte.

La Generalitat pot impedir legalment que s’amplie el port de València?
—Normalment, si l’Autoritat Portuària no s’atén a les normes i els procediments i les cautelars, qui té l’última paraula sobre una discussió d’aquestes són els tribunals. Jo crec que l’última paraula la podria tenir l’Autoritat Portuària si atenguera la raó de la normativa i la raó de l’interès general, que ha de representar com a servidor públic.

L’ampliació del port de València és una de les qüestions que més controvèrsia creen entre Compromís i Podem d’una banda i el PSOE d’una altra dins el Botànic?
—No. Jo no he sentit cap membre del Partit Socialista del govern que diga que no calga una declaració d’impacte ambiental. Encara que siga simplificada com és el que sembla que tant Ports de l’Estat com el Ministeri de Transició Ecològica suggereixen a Aurelio Martínez. He sentit arguments que diuen que les inversions en obra que puga fer el port de València han de ser compatibles amb la sostenibilitat. I això és el que fa una declaració d’impacte ambiental. Per tant, crec que reclamen això mateix que reclame jo. Em pareix que hi ha arguments que en aparença donen suport al projecte, però que, si els analitzem segons la norma, significarien fer el procés que reclamem.

Algunes veus del vostre partit han arribat a demanar que algunes de les obres que ja són fetes siguen revertides. És una possibilitat?
—Jo crec que s’ha d’estudiar amb més deteniment. Jo no ho avalaria ara mateix. Pots pensar que un dic o una infrastructura pesant ha pogut produir uns danys i que, per lògica, per a poder revertir-los, esborres, elimines la infrastructura i tot tornarà o es recuperarà. En canvi, amb les dimensions de què parlem, desmuntar-ho o desmantellar-ho podria produir uns impactes que s’han d’avaluar.

Si Mireia Mollà no fos consellera, es manifestaria contra l’ampliació del port de València?
—Com a opinió personal, crec que és evident que sí, que tindrà un impacte i que serà irreversible  per a l’Albufera. I ho dic amb totes les lletres. Passa que la DIA t’indica també quin és el grau de l’impacte i tu pots saber si és assumible perquè el benefici pot ser superior al mal. I, per tant, si algú considera que és una cosa menor que l’Albufera quede afectada de manera irreversible, és que o està fora de la realitat o que el seu concepte de l’interès públic és molt discutible.

És necessària l’ampliació del port de València? 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.