Fotografia: Prats i Camps

Miquel Ramos, periodista i expert en extrema dreta, avisa en aquesta entrevista que el resultat de les eleccions autonòmiques de Madrid ha legitimat el discurs de l’extrema dreta, que ara ja no es veu com un perill en certs sectors de la societat.

Una de les primeres felicitacions que va rebre ahir a la nit Isabel Díaz Ayuso va ser la del president del partit de la Lliga Nord italiana, Matteo Salvini.
—És lògic, perquè Salvini ara mira de prendre una posició una miqueta més cap al centre i Ayuso representa aquesta essència de la dreta amb tics d’extrema dreta, que és el paper que vol fer Salvini a Itàlia. La campanya d’Ayuso ha estat molt escorada a la dreta radical, i és lògic que es troben en aquest punt, Salvini i Ayuso. Igual que és lògic que Vox no haja crescut més perquè ja hi havia Ayuso.

Ja li està bé Díaz Ayuso, al votant de Vox?
—Sí. Ella representa prou bé els valors de Vox i és ben acceptada entre l’electorat. Fins i tot ha fet una mica d’ombra a Monasterio. Així i tot, Vox no ha tingut un mal resultat, sobretot perquè ha aconseguit que la dreta del PP prove d’assemblar-s’hi. I això, per a ells, és una bona notícia, encara que només hagen crescut d’un diputat.

Aquesta victòria de Díaz Ayuso influirà en la manera com el govern espanyol voldrà resoldre el conflicte amb Catalunya?
—Evidentment. En aquestes eleccions, hi ha un component nacionalista important. Nacionalista madrileny, més que espanyol. El nacionalisme és clau en totes les polítiques de la dreta i sí que hi influirà. Qui pense que allò que passe a Madrid no tindrà conseqüències a València o a Catalunya va molt equivocat.

Quines conseqüències?
—No oblidem que, tant si ens agrada com si no, el marc estatal és el marc estatal, per molt que el nostre marc mental siga un altre. És evident que la dreta espanyola actua en clau estatal. Nosaltres ho podem interpretar diferentment, però no oblidem que l’aparell i la claveguera passa de València a Galícia. S’obri una nova etapa i, tant al País Valencià com a les Illes, l’entesa entre les esquerres pot ser una mica de fre i hi haurà uns anys de gràcia per a establir determinades polítiques i armar-se bé per al que puga venir. Ara, això és un missatge contundent per al govern del Botànic i per al govern de les Illes. Tot allò que no facen en els dos anys que queden, tardarem molt a poder-ho fer. Això obliga a ser valents i a deixar la tebiesa per a un altre dia, perquè la dreta ve com una piconadora.

També a les eleccions espanyoles?
—Les eleccions de Madrid han estat un avís en clau estatal. Sánchez ha de reflexionar, perquè no ho ha fet bé. Ha governat i no ha estat valent. Ha estat més pendent de què deia la dreta que no de fer les seues polítiques. És incapaç de netejar part de les clavegueres. No pot ser que envien cartes al ministre d’Interior, i anem destapant casos d’amenaces de la policia i de militars, i siguen incapaços de posar mà a les estructures de l’estat. Quan els assenyalen a ells. És una covardia extrema i, a més, aquesta complicitat amb l’statu quo i el pacte de no-agressió amb algunes estructures de l’estat com l’exèrcit, la policia, la monarquia o altres intocables –governe qui governe–, indica que estan rendits a unes estructures que no es poden tocar. Això deixa la democràcia en molt mal lloc.

En mans de les clavegueres.
—Un dels guanyadors clars de les eleccions han estat les clavegueres de l’estat. Hi havia un personatge molest que era Pablo Iglesias, que en un moment va servir per a il·lusionar una part de l’esquerra i desgastar el Partit Socialista, ho dic interpretant-ho des de l’òptica de la claveguera, i quan el poder ja s’ha vist amenaçat per algunes propostes de Podem l’han liquidat ràpidament de la manera més bruta possible.

L’han fet plegar.
—Feia molt de temps que hi havia la consigna de destruir Pablo Iglesias. Tant quan era vice-president com ara. El desgast personal ha estat brutal. S’ha centrat molt en la seua figura. Però la política no es fa sols a les institucions. La dreta es troba en plena batalla cultural contra l’esquerra i no té l’hegemonia.

Penseu que un altre resultat d’aquestes eleccions és la normalització de l’extrema dreta?
—L’extrema dreta en surt legitimada. És un actor que serà permanent. Ja s’hi pot pactar i s’hi pot conviure amb absoluta normalitat. No és molesta ni per a la dreta ni per a l’establishment. Al contrari! Tot això té la conseqüència d’un discurs que en algun moment pot acabar malament. No oblidem que el discurs d’odi és combustible per a la violència. Pense que pot haver-hi una escalada de violència sense precedents d’ací a poc temps. Açò de les cartes pot semblar anecdòtic, però no ho és tant. Hauríem de veure com ho gestionarà la democràcia, si l’estat espanyol hi posa fre. És que encara no sabem qui va enviar les cartes, tot i que tinc la impressió que Interior ja ho sap.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.