Miquel Martí i Pol, la revifalla del poeta més estimat

  • Eumo Editorial publica la seva correspondència amb Joan Oliver i Edicions 62 reedita sis volums de la seva col·lecció de poesia

VilaWeb
Sebastià Bennasar
13.02.2021 - 21:50

Miquel Martí i Pol (1929-2003) mai no ha deixat de ser als prestatges de les llibreries de casa nostra. De fet, hi ha tres llibres seus que sempre han estat vius, La fàbrica, Estimada Marta i Llibre d’absències, i se’n poden trobar molts més títols amb relativa facilitat. Però aquest mes de febrer l’obra del poeta de Roda de Ter ha experimentat una petita revolució que fa que torni a ser en boca de tothom. I és que, d’una banda, Eumo Editorial ha publicat Et devia una carta, el conjunt de vuitanta missives que es van intercanviar al llarg dels anys Martí i Pol i Joan Oliver (Pere Quart), i de l’altra, Edicions 62 ha decidit de reeditar sis volums de poemes de l’escriptor, que en conjunt fan un total de deu poemaris (hi ha un volum que inclou tres llibres), i sempre que ha pogut els ha acompanyat de texts explicatius del poeta sobre aquestes obres.

Tot això fa que el poeta més popular del país juntament amb Vicent Andrés Estellés (tots dos tenen obres amoroses i cíviques molt importants) sigui el clàssic amb un llançament editorial més potent amb vista a la futura (i incerta) campanya de la diada de Sant Jordi.

Val la pena d’aturar-se un moment en l’epistolari editat per Eumo i que ha preparat Roger Canadell. Segons explica a l’estudi introductori, el projecte d’editar aquesta correspondència ve de lluny, quan el nebot de Joan Oliver, Toni Turull, va preparar-ne l’edició pertinent. Era el 1986 i quan estava tot més o manco a punt Miquel Martí i Pol va decidir d’aturar la publicació. El motiu era que els últims anys Oliver i ell havien arribat a un punt d’intimitat molt gran, però a les cartes es parlava de força gent del món editorial i poètic que eren vives i que no hi sortien ben parades, i el poeta de Roda de Ter va pensar que era massa d’hora per a la publicació. De fet escriu una carta a Turull el 14 de maig de 1987 on li diu: “Tinc por, més ben dit, coneixent com conec el meu país, no vull carregar-me a hores d’ara amb la responsabilitat de publicar un llibre que farà sortir butllofes a la pell de qui sap la gent, des de poetes a financers, passant per crítics, editors, polítics, pintors, etc.”

Una de les cartes enviades per Joan Oliver i incloses al llibre (fotografia: Fundació Miquel Martí i Pol).

Segons que explica Canadell, “la correspondència entre tots dos escriptors, en primer lloc, ajuda a comprendre i conèixer més bé la relació que van tenir, des del 1961, Miquel Martí i Pol i Joan Oliver, i, en segon lloc, aporta dades, opinions, reflexions –en el decurs de la creixent amistat– sobre qüestions relatives a la literatura en general, al sistema literari català en particular, i també sobre la realitat social, política, editorial i cultural d’un període històric que abasta des dels darrers catorze anys del règim franquista fins a l’anomenada Transició i l’inici d’una presumpta democràcia”.

La lectura de les cartes té moments ben divertits, uns altres de commovedors, alguns de profunda reflexió i de vegades d’indignació. Així, Martí i Pol, per convèncer Oliver d’anar-lo a veure (amb la lectura se sap que aquesta trobada a Roda de Ter es va produir força anys més tard, amb motiu d’un recital poètic dramatitzat de poemes de Pere Quart), li diu: “Encetarem una llonganissa”, i després ho repeteix en una altra missiva explicant: “(…) de les de Roda, que són les millors del mon.” Especialment dures –sobretot per al lector que sap com es desenvolupa després la història– són les cartes en què Martí i Pol li explica al seu amic l’origen de la malaltia, però també les de Joan Oliver afectat per una depressió que li impedeix d’escriure un pròleg. Un punt a banda mereixen les reflexions purament materials sobre l’ofici d’escriure. Quan Oliver ofereix un contracte a Martí i Pol, aquest li diu que ha escrit deu llibres i és la primera vegada que li fan un contracte i li paguen bestreta. Una bestreta que el poeta es gastà en dues tones de carbó perquè l’hivern havia estat molt dur. També és emotiva una carta en què Martí i Pol demana a Oliver que li regali llibres publicats per l’editorial Aymà, perquè sempre va “curt d’armilla” i no en pot comprar. De fet, la migradesa econòmica de Martí i Pol és una constant a les missives. També hi ha la confessió d’Oliver de com s’enfonsa l’editorial Aymà (propietat de Cendrós) i com a vuitanta anys es troba pràcticament desvalgut, sense haver cotitzat a la seguretat social i sense tenir garantida cap pensió ni per a ell ni per a la seva dona quan ell mori. Tot plegat fa escruixir.

També són molt interessants els comentaris i elogis que fa Oliver sobre la poesia de Martí i Pol, com ara aquest: “(…) m’ha permès de repassar la teva obra i de constatar la seva evolució i el seu constant enriquiment sempre cap a la llum, tant en la forma com en la intensitat conceptual i emotiva. Només et diré que he quedat novament i definitivament admirat.” També ho és aquest deliciós comentari de Martí i Pol, escrit el 31 d’agost de 1980: “Aquests dies he llegit un llibre sobre mètrica d’en Salvador Oliva. Mai no n’he estat gaire llepat, jo, d’això de la mètrica, i ara, després de la lectura que et dic, ja no sé si he fet algun decasíl·lab com Déu mana. Un llibre com el d’aquest xicot és, indubtablement, útil, però em sembla que ha agafat un xic massa el rave per les fulles. De fet, aquest grup de neo-carnerians trobo que s’estan convertint una mica en els inquisidors de torn. A mi no em desagrada pas, al contrari!, que la gent digui les coses amb duresa, però de dogmatismes en tinc les calces plenes i aquí tothom se sent pontífex màxim, no trobes?”

Una de les cartes que escriuen Martí i Pol a Joan Oliver parla del llibre L’àmbit de tots els àmbits, que el poeta defineix com de poesia nacional i que va ser prologat per Salvador Espriu, on s’inclouen versos com ara el del final del poema “Solstici”:

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç, no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Precisament aquest llibre és el número 4 de la col·lecció de poesia d’Edicions 62 i un dels que s’acaben de reeditar.

També han tornat a passar per la impremta Llibre de les solituds, número 11 de la col·lecció, un text que es va publicar originàriament el 1997 i que es va haver de reimprimir deu vegades; el número 83, Suite de Parlavà, seguit d’Algú que espera, originals del 1991; el número 187, que aplegava tres poemaris: Vint-i-set poemes en tres temps, Cinc esgrafiats a la mateixa paret, i Llibre dels sentits, originals del 1972, el 1975 i el 1977 respectivament; el número 181, Crònica de demà, també original del 1977, i el número 182, Un hivern plàcid, del 1994.

Segons que explica l’editor, Jordi Cornudella, “no cal cap mena de justificació per a reeditar Miquel Martí i Pol, és un autor fonamental. Hem tret tots aquests volums de cop perquè en poesia és millor de fer un llançament important i que els títols s’ajudin els uns als altres, és una operació que hem fet més vegades i ens ha funcionat”. A més a més, anuncia bones notícies per als lectors del poeta, i és que l’editorial projecta de publicar l’obra poètica completa en dos volums.

El més interessant de les noves edicions d’aquests llibres és que inclouen texts complementaris sobre els llibres, sempre a càrrec de Martí i Pol. És el cas de Vint-i-set poemes en tres temps, Cinc esgrafiats a la mateixa paret i Llibre dels sentits, que compten amb les notes que l’autor va publicar a la Biblioteca Martí i Pol que va veure la llum també a Edicions 62. Suite de Parvalà inclou aquesta nota i el Llibre de les solituds reprodueix una conferència que pronuncià el poeta sobre aquest volum, que va dedicar a Pep Guardiola i a la seva dona, Cristina Serra (cal recordar que Guardiola i Lluís Llach han estat dos dels màxims difusors i promotors de la poesia de Martí i Pol).

El poeta amb Pep Guardiola (fotografia: Fundació Miquel Martí i Pol).

Cornudella explica: “Hem pensat que aquests texts enriqueixen el conjunt poètic i era una llàstima no poder aprofitar-los i oferir-los als nous lectors que segurament els desconeixen si no han tingut accés a aquests volums on es varen publicar en el seu moment.”

Així doncs, Miquel Martí i Pol, el poeta més estimat, torna a les prestatgeries amb una imatge renovada i amb tot de cartes inèdites que permetran de conèixer una mica més l’home que hi havia al darrere del poeta, una oportunitat de redescobrir-lo més enllà dels seus grans èxits.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any