Rufián, el millor polític a Twitter. Qui és el pitjor?

L’any 2017, el periodista Luke O’Neil va escriure un article a la revista Esquire titulat ‘Com podeu saber si heu enviat un piulet horrible‘. O’Neil augmentava que la proporció entre respostes i repiulets és l’índex perfecte per a mesurar com és de dolent un piulet. Com més alta sigui la proporció, pitjor és el piulet. Quan un polític escriu un missatge particularment ofensiu o estúpid, molt poca gent el repiula, però molta hi contesta.

Five Thirty Eight, un grup de periodisme de dades dels Estats Units, va fer una anàlisi de la proporció a Twitter dels polítics nord-americans a final del 2017. Van mostrar que, en contra del pensament popular, hi ha polítics nord-americans encara més ineptes a Twitter que no pas Donald Trump. Difícil de creure, però cert.

Vegem com és aquesta proporció en els polítics catalans i espanyols.

La pregunta
Quins són els pitjors piulets i piuladors de Catalunya i l’estat espanyol?

El mètode
Hem recopilat piulets de 57 polítics coneguts de Catalunya i l’estat espanyol, i hem calculat la proporció resposta-repiulet de cadascun, a més d’altres estadístiques. Hem analitzat piulets entre el 2016 i el 2018, deixant de banda aquells que tenien menys de deu interaccions.

Els resultats
Vegeu a continuació un diagrama ternari que mostra la relació entre respostes, repiulets i m’agrades. Cada punt és un piulet de cadascun dels 57 polítics (per tant, 277.257 punts). Un piulet ben rebut se situa a l’extrem superior-dret. Un piulet amb una resposta pobra se situa a la part inferior-esquerra.

La majoria dels piulets tenen una bona rebuda. És a dir, tenen una proporció baixa de respostes i repiulets. De fet, dels 277.257 piulets examinats, tan sols 6.966 tenen una proporció superior a 1 (és a dir, més respostes que repiulets); és tan sols el 2,5%.

Percentatge d’interaccions que són respostes
És difícil comparar polítics en tres dimensions, de manera que reduirem l’anàlisi a només una. El següent gràfic mostra el percentatge d’interaccions (m’agrada + repiulets + respostes) que són respostes. Un percentatge alt indica, generalment, una rebuda pobra del piulet, i un percentatge baix indica, generalment, que ha estat ben rebut.

Els punts superiors els dominen els membres dels principals partits espanyols: el PP i el PSOE. Els qui ho fan pitjor són Miquel Iceta (PSC) i Xavier García Albiol (PP): el 19,5% i el 19% del total de les interaccions, respectivament, són respostes. A l’altre extrem, el polític que fa els piulets més ben rebuts és Jaume Asens: només el 2,4% de les interaccions són respostes.

El piulet més impactant
Quin és el piulet dels polítics estudiats que més interaccions ha tingut els darrers tres anys? L’honor el té Oriol Junqueras, que el 2 de novembre de 2017 (el dia que va entrar a presó) va publicar un missatge que va tenir 43.096 repiulets, 71.033 m’agrades i 5.950 respostes (d’un total de 120.079 interaccions).

Els deu piulets més impactants
La següent taula mostra els deu piulets entre el 2016 i el 2018 amb la xifra més alta d’interaccions.

Quin és el piulador que té més impacte?
El gràfic següent mostra la xifra total d’interaccions (repiulets + respostes + m’agrades) entre el 2016 i el 2018 de tots els polítics examinats. Gabriel Rufian és, amb diferència, qui té un impacte més alt, seguit de Carles Puigdemont.

Quin és el ‘pitjor’ piulet?
Quin és el piulet que ha tingut la xifra més alta de respostes com a percentatge del total de les interaccions (excloent aquells amb menys de 500 interaccions)? L’honor va al PSC, que el maig del 2017 va fer un piulet on feia una dicotomia entre urnes i alimentació infantil. El piulet va rebre 508 respostes, només 58 repiulets i 45 m’agrades. És a dir, 8 vegades més respostes que repiulets

Els deu pitjors piulets
La taula següent mostra els deu piulets amb la xifra més alta de respostes d’un percentatge de totes les interaccions (excloent aquells amb menys de 500 interaccions).

Qui és el ‘pitjor’ piulador?
El ‘premi’ al ‘pitjor’ piulador (és a dir, la persona que té una proporció més alta de resposta-repiulet) és per a Miquel Iceta. El segueixen de prop Andrea Levy, Xavier García Albiol, Inés Arrimadas, Pedro Sánchez i Pablo Casado. Encara que pràcticament hem estudiat tant sobiranistes (26) com unionistes (30), els punts més alts en termes de proporció són tots per a unionistes.

Sumari
La proporció entre respostes i repiulets generalment és més alta entre els polítics unionistes que entre els independentistes. Els socialistes i membres del PP tenen la proporció més alta entre respostes i repiulets. Tant l’autor del piulet més impactant com el piulador amb més impacte són membres d’ERC. Malgrat que tenen una base de seguidors que és clarament molt menor que no pas la dels polítics espanyols, els polítics catalans i barcelonins dominen la llista dels deu piulets amb més impacte (mesurat en termes de la xifra total d’interaccions).

Conclusió i interpretació
La ‘proporció’ és una mesura divertida d’analitzar, però el seu valor científic és qüestionable. Reflecteix en quina mesura és ‘dolent’ un piulet, però això va en funció tant (a) del piulet mateix com (b) del vincle amb l’audiència. És una mesura basada en la ‘intel·ligència col·lectiva’, però no és del tot clar fins a quin punt són intel·ligents els col·lectius.

Sí que és clar, a partir d’aquesta anàlisi, que entre els polítics catalans i espanyols els piulets dels unionistes són particularment mal rebuts. Miquel Iceta té la proporció més alta de respostes i repiulets, i el seu partit (el PSC) té el piulet amb el percentatge més alt de respostes. Per la seva banda, els sobiranistes tenen el piulet amb més impacte (de Junqueras) i el piulador amb més impacte (Rufian) i, de mitjana, una proporció molt menor de respostes i repiulets que no pas els unionistes.

La divisió unionista/independentista no és diferent de la divisió republicans/demòcrates en què va basar la seva anàlisi l’equip de Five Thirt Eight. El següent gràfic mostra els piulets dels dos principals partits americans.

Si el comparem amb els piulets dels polítics catalans i espanyols, trobem un patró similar: igual com passa als republicans dels EUA, els unionistes espanyols (vermell) tendeixen a tenir una proporció de respostes i repiulets més alta i més m’agrades que no pas repiulets, mentre que els catalans independentistes (blau), com passa al Partit Demòcrata dels EUA, tendeixen a una menor proporció resposta-repiulet i a tenir més repiulets que no pas m’agrades.

Realment és important, aquesta proporció a Twitter? Doncs, no. Potser són més rellevants en la mesura que toquen una qüestió subjacent –i molt poc discutida– en la política espanyola i catalana: a qui li importa més?

Hi ha hagut molt d’enrenou al voltant de la divisió 50-50 entre unionistes i independentistes a Catalunya. Però en un context de blocatge, l’eventual victòria no es decideix necessàriament per un canvi marginal entre majories/minories, sinó pel grau amb què els votants s’apassionen sobre aquella qüestió. En altres paraules, que la població estigui dividida en un tema no vol dir que per a totes dues parts sigui igual d’important. I la part que hi té més interès és la que acostuma a guanyar.

En el cas de la independència de Catalunya, a qui li importa més, la qüestió, als qui hi estan a favor o als qui hi estan en contra? És difícil de mesurar en quin grau importa una cosa, però podem recórrer a l’interès: i els favorables a la independència estan més interessats en política que no pas aquells que s’hi oposen.

De la mateixa manera, els qui estan a favor de la independència estan més ben informats sobre política que no pas els qui s’hi oposen. Aquests dos factors, combinats amb el fet que els polítics unionistes de Catalunya generalment reben una valoració més baixa que els independentistes, suggereixen que els independentistes es preocupen més per la qüestió que no pas els contraris. Això podria explicar per què els piulets dels unionistes tenen una proporció de respostes i repiulets menor que els dels independentistes.

Per tant, els piulets de Miquel Iceta són molt mal rebuts perquè és particularment un mal piulador? Probablement, no. Més aviat, la proporció és tan alta perquè la població que té interès i hi està atenta s’oposa àmpliament a la seva visió política (i els seus oponents tendeixen molt més a respondre’l que no pas a repiular-lo). I la gent que està d’acord amb ell (és a dir, els simpatitzants del PSC) consideren que no estan gaire ben informats sobre l’actualitat política.

Detalls
El codi d’aquesta anàlisi està disponible públicament. Podeu veure-hi els gràfics específics de cada polític.