Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Si seguiu el report que cada vespre publica VilaWeb ja deveu saber que el món ha superat el milió de morts causats per la covid-19. En realitat, és una xifra de mínims, perquè si la informació dels països desenvolupats suscita dubtes, no cal ni dir la dels països del tercer món. Però avui fem servir aquesta xifra d’excusa per a fer un salt més enllà de les fronteres catalanes i veure què passa en un món molt menys confortable que el nostre.

Segons l’últim informe del Fons Monetari Internacional (FMI), de final de juny, la pandèmia del coronavirus ha tingut un ‘impacte més negatiu’ que no s’esperava sobre l’economia mundial: ara es preveu una contracció del 4,9% aquest 2020. Estima que la reducció en hores de treball el segon trimestre de l’any és probable que sigui equivalent a una pèrdua de més de tres-cents milions de llocs de feina a temps complet, dels quals es preveu de recuperar-ne uns quants, a partir del tercer trimestre. I avança la caiguda del comerç mundial, que serà un dels sectors més afectats: es preveu que tancarà l’any amb una contracció de l’11,9%, arran de la davallada considerable de la demanda de béns i serveis, inclòs el turisme.

Per una altra banda, una anàlisi del Banc Asiàtic de Desenvolupament, amb seu a Manila, indicava que el comerç mundial es reduiria entre 1,7 bilions i 2,6 bilions de dòlars; i que el 2020 es perdrien entre 158 milions i 242 milions de llocs de feina al món, el 70% dels quals a l’Àsia i al Pacífic, és a dir, en una de les zones més habitades i pobres del món. A més, la setmana passada, l’OIT deia que l’Amèrica Llatina havia estat en termes relatius la regió del món que més feina havia perdut entre l’abril i el juny, molt per sobre de la mitjana planetària (del -17.3%).

Tot plegat apunta a un empobriment important dels països més necessitats del món. I això, per a l’UNICEF i l’OIT, té unes conseqüències que saben molt bé: milions de nens –constaten– corren el risc d’haver de treballar a conseqüència de la crisi, de manera que hi podria haver un augment de la feina infantil per primera vegada després de vint anys d’avenços, segons que es desprèn d’un nou report fet per ambdues institucions. Segons aquest document, titulat ‘Covid-19 i treball infantil: en temps de crisi, és hora d’actuar’, el treball infantil ha disminuït de 94 milions d’ençà del 2000, una millora que ara es podria trobar amenaçada. Les estimacions globals el 2017 indicaven que a tot el món treballaven 152 milions de nens. Els nens que ja treballen podrien haver de fer-ho durant més hores, o en més males condicions. Molts es podrien trobar obligats a fer les pitjors feines, cosa que els malmetria molt la salut i la seguretat.

Com ja s’ha comprovat en moltes situacions, en temps de crisi la feina infantil esdevé senzillament un mecanisme de supervivència per a moltes famílies. A mesura que la pobresa augmenta, les escoles tanquen, la disponibilitat dels serveis socials disminueix i hi ha més nens empesos a treballar. És un mecanisme evolutiu i repetitiu que tenen ben estudiat.

Els grups de població vulnerables, sobretot els que treballen en el sector informal i els immigrants, seran els que més es ressentiran de la recessió econòmica, l’augment de la informalitat i la desocupació, a més de l’empitjorament general de la qualitat de vida, les crisis sanitàries i les deficiències dels sistemes de protecció social, entre més conseqüències adverses de la crisi.

Fet i fet, cada vegada hi ha més proves que la feina infantil ja creix a mesura que les escoles tanquen durant la pandèmia. La clausura temporal d’escoles afecta actualment, segons l’informe (de final de juny) més de 1.000 milions d’alumnes en més de 130 països. Fins i tot quan es reprenguin les classes, és possible que alguns pares ja no puguin enviar els fills a l’escola. De resultes d’això, més infants es podrien trobar forçats a fer feines perilloses i de servitud. La desigualtat entre sexes també es pot aguditzar, perquè les nenes són particularment vulnerables a l’explotació en el sector agrícola i en el treball informal o domèstic.

Al report es proposen una colla de mesures per a pal·liar el risc que es materialitzi aquest augment d’explotació infantil. Són mesures que personalment veig molt difícil d’aplicar, i encara més veient com rebrota la pandèmia aquestes últimes setmanes arreu. Finalment, l’OIT i l’UNICEF diuen que elaboren un model de simulació per a avaluar els efectes de la covid-19 en la feina infantil a escala mundial. El 2021 es publicaran noves previsions mundials en aquesta matèria.

Només cal afegir que aquí això ho veiem molt lluny. Com a societat no en dubto, és clar, però ignoro què pot arribar passar en alguns dels segments més desfavorits de la població –ara castigats addicionalment–, quan senzillament hagin d’encarar la fam.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.