Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

“La covid-19 ha estat una piconadora que m’ha destrossat. Açò no és cap broma. Encara no sé com he pogut sortir-me’n.” Així és com recorda la seva experiència de la covid-19 Miguel Casañ, anestesiòleg de l’hospital Doctor Peset de València, que ha vist com la mort li trucava a la porta després d’haver-se infectat de coronavirus. “No m’ho pensava, que em pogués contagiar.”

Durant molts anys ha tractat malalties respiratòries. Per tant, sap què passa en aquestes situacions, però confessa que després de viure-ho en primera persona ho veu tot diferent. “Ara puc entendre el pacient.”

Té clar per què avui pot explicar la seva experiència: “M’ha salvat tenir un oxímetre de pols i ser metge.” Quan es va despertar el primer de gener va veure que alguna cosa no anava bé. Si respirava fondo notava una fiblada. “Em vaig posar l’oxímetre de pols i vaig veure que de noranta-vuit, que és la mesura normal, havia caigut a noranta-quatre.” Va cridar la seva dona i li va dir que havia d’anar a l’hospital. Ella, que també és metge, hi va llevar importància. Però quan van arribar a l’hospital es va endur una sorpresa. “No pensava que estigués tan malament. Quan em van ensenyar les proves em va sorprendre molt. Tenia una pneumònia bilateral. El pulmó dret pràcticament era tot afectat. I l’esquerre ja tenia molts focus.” Reaccionar a temps segurament li va salvar la vida.

Malgrat tot, la situació va empitjorar molt ràpidament, i va haver d’ingressar a l’UCI, on ha estat quinze dies. “He vist la mort molt de prop”, explica Casañ. Emocionat, confessa que estava en pau i tranquil, però el feia plorar no poder-se acomiadar dels seus fills. “Tot ha estat tan ràpid, ha estat de colp. El dia de Cap d’Any entrava caminant tranquil·lament, i al cap de tres dies m’ingressaven a l’UCI. Era a les portes de la mort. No podia ni parlar. Veia com la saturació anava baixant, com anava sentint tots els símptomes previs a la mort. Estava destrossat.”

Per sort, s’ha recuperat i ja li han donat l’alta. “Ara tinc ganes d’estar bé del tot i tornar a l’hospital. Els meus companys em necessiten. La situació és terrible. Cal atendre tots els malalts. No tan sols els de covid-19. Amb tants casos, deixem d’atendre altres malalties que també són importants.”

El cas de Miguel Casañ no és pas excepcional. N’hi ha molts de semblants als hospitals del país. Però, sense voler-ho, les seves reflexions s’han fet virals aquesta setmana. Quan s’havia recuperat una mica i ja podia parlar va voler enviar un missatge a un grup d’amics. Involuntàriament, va començar a circular i es va convertir en tendència a les xarxes. “Quan m’ho van dir, no entenia res, si jo no havia eixit de l’hospital.” Ara veu clar que si ha passat això és per alguna raó: “Les meues paraules poden ajudar a fer que la gent siga conscient de què passa als hospitals. Si serveixen per a salvar una vida ja haurà valgut la pena.”

Per això demana a tothom que compleixi les mesures de protecció: “De vegades tinc la sensació que la gent es pensa que amb la màscara ja n’hi ha prou. Cal també mantenir la distància de seguretat, rentar-se les mans, evitar tenir molts contactes… Tal com estan les coses, de seguida que tingueu febre o tos, cal reaccionar. Fins que no es demostre el contrari, pots estar malalt de covid-19. Això és una guerra que s’ha de guanyar.”

En una conversa per telèfon ens explica que ell i la seva família respectaven les mesures, però el virus va entrar a casa sense avisar. Una de les seves filles el va agafar a la feina. És infermera, i un pacient va arribar a contagiar tretze persones de l’equip. “Quan vam pensar que s’havia contagiat, la vam aïllar a casa. Vivia a la seua habitació. El problema va ser que totes les PCR eixien negatives. Li’n van arribar a fer cinc en quinze dies. Veient els resultats, vam entendre que no era covid-19 i ens vam relaxar un xic. Però, de colp, la sisena va eixir positiva. Era massa tard. Tots ens havíem contagiat.”

Tots contagiats, però cadascú amb una simptomatologia diferent. La seva dona també va requerir ingrés hospitalari. Tenia una pneumònia bilateral, mal de cap i diarrea. Una filla va fer una pneumònia lleu amb molta tos. L’altra només estava molt decaiguda i alguns dies tenia dècimes. El seu fill només va perdre el gust i l’olfacte. També s’ho va encomanar el nét, que va agafar una mica de febre.

“No puc dir que això que hem tingut siga la variant anglesa. No ens han fet cap prova. Però, clínicament, veig clar que això no és com el març.” Per això demana als governs que actuïn. “Cal posar un mur de contenció. No podem continuar creixent en contagis i ingressos com ara. Si cal, s’ha de tornar al confinament total. Mentre les vacunes no facen efecte, cal continuar complint les restriccions. Nosaltres podem ajudar a aturar el virus.”

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.