‘Neutralització acció i grup terrorista d’índole secessionista català.’ Aquest és el títol d’una nota de premsa de la fiscalia de l’Audiència espanyola en què informa de la persecució contra nou independentistes i que ahir va motivar una ràtzia de la Guàrdia Civil en diversos indrets del Principat. La signa Miguel Ángel Carballo Cuervo, tinent fiscal de l’Audiència espanyola. Ell és el responsable, una setmana abans del segon aniversari del Primer d’Octubre, d’un desplegament sense precedents amb més de mig miler de guàrdies civils, helicòpters i drones per a anar a cercar de matinada nou independentistes, treure’ls de casa, davant els seus pares i fills, amb danys als immobles, i endur-se’ls a Madrid acusats de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius. Vegeu la nota:

 

Pràcticament el mateix procediment acomplert contra Tamara Carrasco a Viladecans, l’abril del 2018. Aleshores el fiscal que la va voler mantenir en presó incondicional a Madrid, amb les acusacions de rebel·lió i sedició, era aquest mateix, Miguel Ángel Carballo.

No se’n va sortir perquè no ho va veure necessari el jutge Diego de Egea, que tampoc no veia sostenibles les acusacions de terrorisme i rebel·lió. Després Tamara Carrasco va passar tot un any captiva a Viladecans, sense poder sortir del municipi, fins que un jutge no va decidir d’assumir el seu cas per desordres. S’havia prolongat d’una manera inexplicable una situació angoixant.

Però aquella causa contra Tamara Carrasco i Adrià Carrasco, que va poder fugir per ben poc de la Guàrdia Civil i anar a l’exili, a Bèlgica, va esdevenir un atac directe de l’estat espanyol contra els CDR. Era un moment de fortes mobilitzacions de protesta contra la repressió, arran de la detenció recent del president Puigdemont a Alemanya. L’artífex d’aquella repressió fou el fiscal Carballo, que, per exemple, deia que Tamara Carrasco feia ‘activitats de direcció i coordinació en actes de sabotatge’ i que ‘formava part d’un reduït equip de direcció que determina les pautes d’actuació i les consignes de mobilitzacions’, amb el propòsit de ‘traslladar al carrer el procés sobiranista català amb actuacions violentes’. A Tamara Carrasco li van requisar caretes de Jordi Cuixart i xiulets de color groc que tenia a casa. De casa d’Adrià Carrasco, davant la presència de la seva mare, se’n van endur uns cordills d’espardenya com a prova de rebel·lió i de terrorisme.

El primer repressor del 20-S

Ara Carballo torna a situar en el punt de mira els CDR i tot el moviment independentista català. Però el seu paper en la repressió contra l’independentisme ja ve d’abans, dels dies posteriors al 20 de setembre de 2017. Fou ell qui va presentar la primera querella per sedició a l’Audiència espanyola, expressada en l’escrit d’una manera genèrica, com si obrís la porta a construir una causa general contra tots els manifestants concentrats davant la seu del Departament d’Economia aquell dia, però assenyalant específicament el paper de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart en la mobilització de protesta. Carballo ja passava per alt el dret de protesta i de manifestació, i la llibertat d’expressió dels concentrats, quan deia a la querella que es volia ‘imposar un referèndum independentista inconstitucional per la força de la intimidació, fent saber a l’estat la seva intenció i capacitat d’actuar, fins i tot violentament, en cas d’una eventual oposició.’

Aquella querella fou admesa per la jutgessa de l’Audiència espanyola, Carmen Lamela, que va fer tancar en presó incondicional, acusats inicialment de sedició, Sànchez i Cuixart. Dies més tard, com a fiscal, es va oposar a la sortida en llibertat condicional dels dos dirigents socials, i Lamela li va fer cas. I el mes vinent ja farà dos anys que són empresonats.

La causa contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart va passar al Tribunal Suprem espanyol, que es va fer càrrec de la instrucció de la querella contra el govern i la mesa del parlament. Però Lamela es va quedar a l’Audiència espanyola la causa contra el major Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos, oberta de manera paral·lela. De primer eren acusats també de sedició i després de rebel·lió. Miguel Ángel Carballo va voler que Trapero fos tancat a la presó incondicionalment, com Sànchez i Cuixart, però Lamela el va deixar en llibertat provisional amb la prohibició de sortir de l’estat espanyol. Ara, la causa contra la cúpula policíaca ja s’havia construït, i tot i que el judici contra Trapero no començarà fins el 20 de gener, el paper dels Mossos ja fou un element central en el judici contra el procés, amb les acusacions constants d’haver estat el braç de la rebel·lió, d’haver boicotat la feina de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. L’ideòleg en fou Carballo.

Protegint el CNI

A la nota emesa ahir sobre la ràtzia contra els independentistes, Carballo parla de ‘projectes terroristes amb finalitats secessionistes’, afegeix que en els escorcolls han trobat ‘substàncies precursores per a la confecció d’explosius, susceptibles (tot esperant confirmació dels especialistes) de ser utilitzades en la fabricació d’artefactes explosius i contra objectius seleccionats per un grup de militants dels CDR’. Afegeix que tenien la certesa que ‘les accions es perpetrarien’ entre l’aniversari de l’1-O i la sentència del judici contra el procés, que haurien causat ‘danys irreparables’…

Hi ha un intent, una obsessió, de vincular l’activitat dels CDR amb un imaginari i un llenguatge de violència propi dels anys de conflicte al País Basc, amb les acusacions de terrorisme, de tinença d’explosius, amb l’enviament de policia amb armament d’assalt contra domicilis particulars, etc. Carballo és el màxim responsable en investigació ‘antiterrorista’ de l’Audiència espanyola, i és l’encarregat de la causa dels atemptats del 17-A. La setmana passada el jutge es va negar a investigar els vincles existents entre l’imam de Ripoll, el cervell dels atemptats, i el CNI. I ho va fer subscrivint la posició de la fiscalia. Perquè de bon començament, Carballo va negar que hi hagués aquests vincles, i va maldar perquè aquest afer quedés soterrat, que ningú no hi investigués ni hi furgués. Ara com ara, se n’ha sortit.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb