“No ens han donat menjar en tres dies”: uns quants migrants tornen al Marroc abans de provar d’entrar novament a Ceuta

Uns quants migrants que aquests darrers dies han entrat a Ceuta nedant tornen voluntàriament a la ciutat marroquina de Fnideq, coneguda també en castellà per Castillejos. Expliquen que la majoria de botigues i comerços de Ceuta són tancats i que tenen dificultats per a aconseguir menjar i aigua. La seva intenció és recuperar forces i provar d’entrar novament a la ciutat.

Ho han explicat a Europa Press als voltants de la platja del Tarajal. També han dit que no estaven contents al Marroc i que consideraven que pagava la pena de tornar-ho a intentar perquè creien que el dispositiu policíac a la frontera era insuficient. “Vam arribar dissabte i no ens han donat menjar en tres dies”, ha explicat Mohamed, de quinze anys, embolcallat amb una manta de la Creu Roja. Ha dit que venia de Fes i que ell i els seus amics, que també havien travessat la frontera, tenien “somnis per complir” i “molt de talent”, però que el Marroc no els volia.

Amb l’ajuda d’un altre migrant que s’ha ofert a fer d’intèrpret, Mohamed ha explicat que volia tornar a Fnideq per recuperar forces i intentar d’entrar novament a Ceuta. Confia que, si ho aconsegueix, l’ajudin al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI).

Ahmed i Youssef, de vint anys i vint-i-un, procedents de Xauen, han dit que havien anat a la frontera perquè havien vist a Instagram que hi havia gent que entrava a Ceuta i que era fàcil de fer-ho. Han negat que cap màfia els hagués incitat a provar-ho. “Al Marroc no hi ha feina o els salaris són baixos. A mi em paguen 3.000 dírhams el mes, uns 280 euros”, ha explicat Youssef. Tots dos han decidit de tornar perquè van arribar divendres a les 14.00 i ho van trobar tot tancat.

Com més ciutadans marroquins, han tornat a peu al Marroc per la frontera, escortats per militars de l’exèrcit, que els indicaven com arribar a Fnideq. Tots dos amics volen menjar i beure abans de provar sort novament aquests dies vinents perquè, segons que diuen, han vist que la policia “no diu res” quan arriben.

Esperar que se’n vagin més migrants

Ashraf, de trenta-dos anys i originari d’Ifrane, té una estratègia diferent. Vol quedar-se a Ceuta prou temps perquè se’n vagin més migrants i, quan en quedin pocs, tenir més possibilitats de trobar feina o anar a la península.

Ha dit que Ceuta era “un punt del camí” i ha acusat la policia d’haver demanat als comerços que tanquessin per obligar els migrants a tornar a territori marroquí. També ha criticat els seus compatriotes residents a Ceuta perquè no els ajudaven i, en alguns casos, els agredien “amb ganivets”.

Ashraf considera que les condicions de vida expliquen que tanta gent se’n vagi del Marroc, però també sosté que el flux de migrants respon a “una decisió política”. “Si el Marroc vol, per la frontera no passa ni un mosquit”, ha dit. Ha afegit que no feia aquestes crítiques al seu país perquè protestar-hi podia comportar penes de vint anys de presó.