13.09.2026 - 08:42
|
Actualització: 13.09.2026 - 11:36
Més de vuit milions de ciutadans de Suècia són cridats a les urnes avui per a elegir els nous membres del parlament, com també els representants municipals i regionals. Els comicis arriben en un moment de desgast del bloc de govern de centredreta i en plena manca d’una alternativa clara per part de l’oposició. El panorama polític resta marcat per una gran fragmentació parlamentària i una governabilitat incerta.
L’actual primer ministre, Ulf Kristersson, cap del Partit Moderat i dirigent de la coalició governamental, afronta la cita electoral immers en la crisi interna del seu executiu i sotmès a la pressió creixent dels seus aliats. Kristersson ha governat en minoria amb el suport del Partit Liberal i els Demòcrates Cristians, però la governabilitat ha depès exclusivament del suport extern dels Demòcrates de Suècia (SD), partit d’extrema dreta encapçalat per Jimmie Akesson.
Dependència de l’extrema dreta
L’anomenat Acord de Tido, subscrit després de les eleccions del 2022, va permetre que la ultradreta no entrés formalment al govern, tot i tenir més escons que els Moderats, a canvi d’incorporar bona part de la seva agenda sobre immigració, asil i control fronterer. Enguany, en canvi, la formació d’Akesson amenaça de no reeditar el pacte si la ultradreta no és incorporada formalment al gabinet amb carteres pròpies, especialment en àrees estratègiques com justícia i immigració, per tal de gestionar directament el pressupost associat.
La fragilitat de l’aliança tripartida es veu agreujada per la situació del Partit Liberal, que segons les darreres enquestes de Novus únicament aconsegueix de vorejar el llindar del 4% d’intenció de vot necessari per a mantenir representació al parlament. Un mal resultat dels liberals posaria en qüestió la possible repetició d’un executiu encapçalat per Kristersson.
Seguretat i immigració centren el debat
Durant la campanya, Kristersson ha volgut destacar l’actuació de l’executiu en matèria de seguretat: “D’ençà que vam accedir al govern el 2022, la violència mortal de bandes ha caigut d’un 75%. Els tiroteigs han disminuït d’un 80%. Al mateix temps, el doble de criminals de bandes són arrestats a l’estranger”, ha dit a les xarxes socials.
Malgrat aquestes dades, la seguretat ciutadana continua sent un pol de debat, especialment després de l’atac a un institut de Fagersta que va acabar amb una adolescent morta i dos ferits. Arran de la commoció, el govern suec va anunciar la creació d’una comissió per a la prevenció de la violència escolar, i al juny va entrar en vigor una reforma de la llei d’armes que endureix les penes pel tràfic il·lícit d’armes.
Els Demòcrates de Suècia mantenen una posició encara més dura que els Moderats pel que fa a la seguretat, amb propostes com endurir sense precedents del codi penal, imposar penes més altes, desplegar efectius policíacs a gran escala, retirar la ciutadania als qui integren bandes armades i baixar l’edat penal perquè menors de tretze anys puguin ingressar a la presó per delictes greus.
Aquestes diferències es van fer evidents arran del debat parlamentari per a reduir l’edat de responsabilitat penal. Els ultradretans van provar de baixar-la dels quinze anys fins als tretze anys, però finalment la coalició va aprovar la rebaixa solament fins als catorze, excloent-ne els menors de tretze.
La immigració és també una font recurrent de tensió. Els Moderats defensen una immigració regulada i més restriccions al dret d’asil sense renunciar a captar mà d’obra qualificada; en canvi, els Demòcrates de Suècia reclamen “asil zero” i limitar quasi absolutament els permisos de treball, amb plans per a facilitar el retorn i incentius a la repatriació.
Els socialdemòcrates, al capdavant de les enquestes
En un escenari d’enfrontament dins el bloc de la dreta, el Partit Socialdemòcrata dirigit per l’ex-primera ministra Magdalena Andersson continua encapçalant els sondeigs. En les darreres setmanes, però, s’ha erosionat part del seu avantatge, i la distància entre els dos blocs parlamentaris s’ha escurçat, la qual cosa complica l’aritmètica per a assolir la majoria a Rosenbad, la seu del cap del govern.
Andersson ha preferit no presentar una aliança explícita, atesa la profunda discrepància entre els seus possibles socis, el Partit del Centre i el Partit de l’Esquerra. El primer veta qualsevol concessió econòmico-fiscal a l’Esquerra, que a la vegada exigeix càrrecs de govern a canvi del seu suport al parlament.
D’una altra banda, el Partit Verd –que ja va compartir executiu amb els socialdemòcrates del 2014 al 2021– és també necessari per a formar govern si Andersson obté prou suport. Ara, l’entrada dels verds afegeix tensions amb el Partit del Centre, que refusa imposts verds que perjudiquen el món rural i la indústria.
Andersson ha explicat al diari Dagens Nyheter: “Tal com estan les coses, caldrà cooperar amb uns quants partits. Serà difícil formar govern sense la participació del Partit del Centre d’una manera o una altra […] Cap partit no obtindrà la majoria absoluta. Tots hauran de cedir. Després de les eleccions, el Partit de l’Esquerra decidirà si vol ser una força constructiva per a la formació d’un nou govern o no.”
El debat sobre la sanitat pública
Més enllà de les eleccions parlamentàries, avui els suecs elegeixen també els representants municipals i regionals, responsables de dues de les principals inquietuds de l’electorat: la sanitat i la gestió escolar.
La gestió de les llistes d’espera de cirurgia i la saturació dels serveis d’urgències han encès l’alarma en regions com Estocolm i Vastra Gotaland. L’oposició denuncia retallades que perjudiquen la contractació d’infermeres i critica l’augment de clíniques privades finançades amb fons públics. En canvi, el centredreta defensa el model de llibertat d’elecció dels pacients.
Així mateix, com més va més, els socialdemòcrates proposen de limitar el total d’alumnes per docent i restringir el model que permet a empreses privades de gestionar escoles amb finançament públic i obtenir-ne beneficis. Els socis del govern han posat l’accent en reforçar la seguretat als centres i augmentar els recursos per a la salut mental dels estudiants.
