Michelangelo La Spina (al centre), amb Paula Menero i Paco Galiano, a la presentació a València de l'associació Juga en Valencià.

Avui, 7 de desembre, es jugarà el derbi LlevantUD-ValènciaCF i, amb l’etiqueta #granotesvolenvalencià, aprofitaran l’ocasió per reclamar ‘que el Llevant cree un compte de Twitter en valencià com la resta d’equips de primera’. Són Juga en Valencià, una associació jove i amb l’empenta característica dels afeccionats als esports: es va crear el juliol passat, acaba de fer la seva primera presentació pública amb el suport tècnic de la Plataforma per la Llengua i prepara campanyes de visibilització. ‘El valencià és la llengua que utilitzem en la nostra vida diària i la volem utilitzar també en les relacions amb el nostre equip’, expliquen. En parlem amb Michelangelo La Spina, que n’és el president.

De vegades es tracta l’esport com si fos un espai a banda, com si no tingués llengua. però resulta que sí que en té.
—És clar. Mira, jo, de fet, sóc castellanoparlant i vaig aprendre el valencià gràcies a veure el futbol i els dibuixos animats al Canal 9, que era l’únic que feien en valencià, pràcticament. Vull dir que no s’havien fet campanyes per a potenciar l’ús del valencià en els esports, però ja hi havia espais on s’havia normalitzat moltíssim que el valencià hi fos present. Coses com ara la megafonia del Mestalla, per exemple, van sorgir gràcies a això. Així i tot, fa un any i mig, van posar a la megafonia un imputat del PP que ha viscut tota la vida a València i no sap parlar el valencià.

Ara la megafonia és en castellà?
—No, ara hi fan una barreja després de tota la pressió que férem molts aficionats. Hi hagué una recollida de firmes, que arribà a les 25.000, que són prou, perquè el València té prop de 45.000 socis. Així que després d’allò, deixa anar frases soltes, una barreja estranya. Però si més no la pressió va produir un canvi. I això pretenem a Juga en Valencià: fer pressió, soroll, i que al final reaccionen. Ja sabem que no serà de cop i volta i que arribarà quan menys ho esperem. Històricament ja ha passat. Jo m’havia cansat de demanar que el compte del València piulàs en valencià, i un dia, de sobte, varen decidir utilitzar-lo amb normalitat: varen canviar el gestor de comunitats i van passar a utilitzar igual les tres llengües. El Vila-real van arribar a fer comptes en àrab i en xinès, però no en tenien en valencià. I de sobte, aquest Nou d’Octubre, el van fer. És això: pressió, pressió, pressió, i quan menys ens ho esperem arribarà la reacció. En positiu. Hem creat l’associació perquè volem igualtat lingüística als nostres clubs. Ens hem adonat que moltes vegades no es respecta el valencià i s’ha de canviar aquesta situació.

No us limiteu al futbol, val a dir.
—Vàrem començar amb el futbol però en anar creixent hi hem incorporat més esports, com ara el bàsquet o el rugbi.

Hi ha cap club en millor situació que no els altres, al País Valencià?
—Encara que puga parèixer estrany, el València CF. Objectivament és el que està millor, sí. Té un compte de Twitter en valencià, per exemple, i l’utilitza. Després de mols esforços i de moltes demandes col·lectives d’afeccionats, ara funciona més o menys bé.

I la resta?
—Cal treballar-ho.

Quina representació de clubs de futbol hi teniu, actualment, a l’associació?
—Ja des del començament som plurals: vàrem crear l’associació Paco Galiano, que és del Llevant, de la penya Tòtil, una penya històrica que de sempre ha demanat més valencià al seu club i que ha lluitat, per exemple, pel reconeixement de la Copa de la República, que varen guanyar en el 1937 i que no ha estat reconeguda oficialment; Paula Menero, del Vila-real; i jo, que sóc del València. Ens vàrem anar acomboiant per les xarxes socials fins que creàrem l’associació. També hi ha afeccionats del Castelló, de l’Elx o de l’Hèrcules. La idea és presentar l’associació també al sud del País Valencià i sumar-hi suports. Perquè la intenció és fer grups de treball per equips, veure les necessitats de cadascun i actuar-hi.

Per exemple?
—Ni l’Elx ni l’Hèrcules no tenen, ara mateix, pàgina web en valencià. El Llevant no té compte de Twitter en valencià (per això dissabte, aprofitant el derbi, ho demanarem tots junts). El Vila-real va obrir un compte el Nou d’Octubre, de manera així mig folklòrica: el va obrir perquè pràcticament no l’utilitza. Durant els partits no diu res, per exemple, i els afeccionats demanen més informació en valencià.

Aquests és una de les qüestions que poseu damunt la taula: que no es faci servir el català en ocasions especials o anecdòtiques, com si fos una excentricitat.
—Sí. De fet, fins ara passava que el Nou d’Octubre es digués allò de ‘Feliç dia de tots els valencians’, o alguna cosa pareguda. I, després, el típic ‘Bon Nadal’. Tres o quatre coses més i prou. I és que pareix que no s’adonen del potencial. Per exemple, quan el València va obrir el compte de Twitter, en poc de temps va fer deu mil seguidors. Però no l’utilitzava. L’any 2015 vàrem començar a demanar més valencià i ara l’utilitzen d’una manera normal, com la resta de comptes, com l’anglès i el castellà: ja hi ha més de trenta mil seguidors. És positiu, per tant, i en tots els sentits: aplegues més gent. Com pot ser que els altres no vegen el potencial que té utilitzar el valencià?

Pregunta interessant.
—El Manchester City, per exemple, ho va veure quan hi va arribar el Guardiola: va dir, ‘tenim un mercat de 10 milions de persones, si fem un  compte en català podem arribar a moltíssima gent i estendre la nostra marca’. Amb total normalitat. El gestor de comunitats és d’ací, d’un poble de l’Horta Sud, i treballa allà, a Anglaterra, gràcies a això.

Reclameu igualtat bo i demostrant potencial i força de la llengua.
—Sí, i ho fem de manera inclusiva: en cap moment no plantegem de retirar cap llengua. Simplement volem que el valencià siga present en els missatges oficials, en la megafonia… N’hem fet un decàleg, i el primer punt és ‘volem que el valencià siga present i en igualtat de condicions en la vida dels clubs valencians’.

I la resta de punts?
—Que s’utilitze, per escrit i oralment, en l’atenció als afeccionats; que siga disponible en les xarxes socials; en les webs; que s’utilitze en la megafonia; en la ràdio, la televisió o les revistes dels clubs; en els comunicats oficials; en la retolació dels estadis; en la publicitat; i que s’ensenye als jugadors i personal tècnic dels clubs valencians.

Com encareu la feina immediata?
—Treballem per la igualtat lingüística, i anem pas a pas. Analitzem equip per equip i, en funció de la situació, demanem una cosa o una altra. Per exemple, ara ens hem centrat en el Vila-real i el Llevant: en el primer, perquè cal que funcione amb normalitat el compte de Twitter en valencià i li fem marcatge. Li preguntem: ‘Com va el partit, @ValVillarealcf?’ Perquè no fan ni un piulet en valencià durant el partit. Ni un. I així, fent soroll, soroll, soroll, volem mostrar-los que hi ha una necessitat, que la gent ho demana. I que també els pot ajudar a estendre la marca per alguns altres llocs.

I amb el Llevant, què?
—Ara, per al derbi, durant el partit, piularem, valencianistes i llevantinistes, amb l’etiqueta #granotesvolenvalencià. Perquè tant el club com els afeccionats vegen que hi ha una demanda. És que, de vegades, et trobes que tu ho vols i l’altre ho vol i l’altre també, però l’un no sap que l’altre ho vol. Si no comencem a demanar-ho, mai no ho sabrem, quantes persones volem que canvie la situació. Ara mateix fem accions a les xarxes, sobretot. Més endavant volem fer accions més públiques. Sempre he dit que cadascú lluita per la llengua des del seu raconet i nosaltres hem escollit el futbol i els esports.

Penseu en la resta d’equips, també?
—És clar: per als equips que ara són més xicotets, com per exemple el Castelló o l’Hèrcules, i que no tenen tanta massa social, col·laborem per a ajudar-los en la seua reivindicació. Al Castelló, per exemple, ara li ha agafat per canviar la megafonia de l’estadi: sempre havia estat en valencià i ara han passat al castellà de sobte. I fan coses raríssimes.

Com ara quines?
—L’altre dia van jugar contra el Llagostera i li van  regalar un banderí tot escrit en castellà. És surrealista. En fi, tornant a les reivindicacions, ens agradaria que les autoritats, per ajudar equips més xicotets, obrissen una línia de subvencions relacionant esports i llengua. Per ajudar en el camí de la igualtat. Per exemple: si s’ha de fer la traducció d’una pàgina web, perquè no se senten abandonats. Perquè als equips grans els és igual, tenen diners i fer una traducció no els costa, però a un equip de segona B o de tercera li aniria bé un poc de suport. La promoció del valencià també és això.

Heu tingut cap contacte amb els clubs, cap resposta a aquestes iniciatives?
—Per ara, no. Per ara no ens han respost. Però vàrem començar el juliol. Pensem que en un futur, quan hi haja bona massa crítica que demane una cosa contínuament, ja podrem dir directament ‘mire, hi ha tantes persones que demanen això: es pot fer ja un compte en valencià?’ O ‘arregleu la megafonia?’ O què siga.

I com us va la rivalitat entre vosaltres, dins l’associació? Esteu units en una causa i sou rivals aferrissats al camp.
—[Riu.] Sí. Dissabte, per exemple, farem un dinar de germanor abans del partit Llevant-València, però després, al camp, cadascú anirà a totes amb el seu equip, és clar. Per mi, l’aspiració és arribar a la situació que tenen al País Basc equips com ara l’Atlètic de Bilbao i la Reial Societat, de quedar abans del partit, fer-se els seus pinxos, i després anar a veure el futbol amb tota tranquil·litat. Volem també depurar un poc l’ambient del futbol a partir de la llengua, crear eixos lligams de germanor i no barallar-nos. La rivalitat esportiva al màxim, és clar, però que no es perda la resta de vista. Encara que amb el Llevant és més difícil, perquè ens tenen molta mania. Ells a nosaltres. [Riu.]

Rivalitat i esportivitat alhora.
—Sí, volem mostrar a la societat valenciana que deixem de banda baralles històriques per fer front comú en una cosa que ens uneix a tots: la llengua que parlem.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb