05.08.2026 - 09:51
|
Actualització: 05.08.2026 - 10:39
Una mètrica obtinguda amb ressonància magnètica de difusió pot detectar alteracions microscòpiques de la substància blanca del cervell en fases primerenques de la malaltia d’Alzheimer. Així ho indica un estudi de l’Institut de Recerca Sant Pau, que ha analitzat tant casos d’Alzheimer esporàdic com persones amb síndrome de Down.
La mesura, denominada PSMD –sigla anglesa de peak width of skeletonized mean diffusivity–, ha identificat canvis en les persones amb síndrome de Down cap als trenta-vuit anys. Aquesta edat és aproximadament quinze anys anterior a aquella en què sol manifestar-se clínicament la demència associada a l’Alzheimer en aquesta població.
Els resultats s’han publicat a la revista científica Alzheimer’s & Dementia i reforcen la idea que l’Alzheimer no afecta únicament la substància grisa, on es troben els cossos de les neurones i s’acumulen algunes de les lesions més característiques de la malaltia. La substància blanca, formada principalment pels axons que connecten diferents regions cerebrals, també pot presentar danys precoços.
“La substància blanca també s’altera de manera precoç i pot aportar informació molt rellevant sobre la progressió de la malaltia”, explica Alexandre Bejanin, cap del grup d’Imatge i Envelliment Cerebral de l’Institut de Recerca Sant Pau i autor de correspondència de l’estudi.
Un estudi amb 496 participants
La investigació ha inclòs 496 participants de dues cohorts de Sant Pau: la Down-Alzheimer Barcelona Neuroimaging Initiative i la Sant Pau Initiative on Neurodegeneration. Concretament, s’han estudiat 150 persones sense alteracions cognitives, 118 pacients amb Alzheimer esporàdic i 228 adults amb síndrome de Down.
La síndrome de Down és especialment rellevant per a l’estudi de l’Alzheimer perquè la trisomia del cromosoma vint-i-u comporta una còpia addicional del gen APP, relacionat amb la producció de beta-amiloide. Per això, les persones amb síndrome de Down acostumen a acumular patologia amiloide de manera primerenca i tenen un risc molt elevat de desenvolupar Alzheimer al llarg de la vida.
Aquesta evolució relativament predictible permet d’estudiar canvis cerebrals anteriors a l’aparició dels símptomes. També facilita l’anàlisi de la relació entre l’Alzheimer i l’angiopatia amiloide cerebral, una alteració causada per l’acumulació d’amiloide als vasos sanguinis del cervell.
Canvis que no apareixen en una ressonància convencional
El PSMD es calcula a partir d’imatges de difusió, una modalitat de ressonància magnètica que mesura el moviment de les molècules d’aigua dins el teixit cerebral. En una substància blanca sana, aquest moviment és condicionat per l’organització dels axons i la mielina. Quan hi ha dany axonal, pèrdua de mielina o alteracions microvasculars, la difusió es torna més heterogènia.
La mètrica proporciona un valor global per a cada persona i pot detectar alteracions microestructurals abans que apareguin lesions visibles en una ressonància convencional. En alguns participants amb síndrome de Down, per exemple, el PSMD va detectar canvis quan encara no s’observaven hiperintensitats de la substància blanca, unes lesions habitualment relacionades amb el dany vascular.
“És una mètrica relativament senzilla de calcular i potencialment útil com a eina complementària, tant en la recerca com en el context clínic o dels assaigs clínics”, diu Alejandra Morcillo-Nieto, primera autora de l’estudi i investigadora del mateix grup.
Un possible biomarcador precoç
El valor del PSMD augmentava amb l’edat en tots els grups analitzats, però l’augment era especialment pronunciat entre les persones amb síndrome de Down. També era més alt en els participants que ja tenien símptomes d’Alzheimer, tant en aquesta població com en els casos esporàdics.
Tanmateix, una vegada apareguts els símptomes, la mètrica no permetia de distingir clarament entre les fases prodròmiques i la demència. Els investigadors consideren, per tant, que podria ser més útil com a biomarcador precoç que no pas com una eina per a determinar l’estadi de la malaltia.
Els autors també demanen prudència a l’hora d’interpretar els resultats. L’estudi és transversal: compara persones de diferents edats, però no segueix els mateixos participants durant anys. Caldran investigacions longitudinals per a confirmar si els canvis detectats prediuen l’aparició de símptomes o la progressió de la demència.
Un dany amb causes diverses
L’augment del PSMD es va relacionar amb un rendiment cognitiu global més baix i amb diversos biomarcadors. L’associació més consistent es va observar amb el neurofilament de cadena lleugera, una proteïna que s’allibera quan hi ha dany axonal.
La mètrica també es va associar amb biomarcadors de beta-amiloide i tau, amb indicadors d’inflamació i activació glial, i amb lesions radiològiques com ara les microhemorràgies cerebrals i les hiperintensitats de la substància blanca.
Segons els investigadors, aquestes associacions indiquen que el dany de la substància blanca no té una causa única, sinó que és fruit de la interacció entre processos neurodegeneratius, vasculars i inflamatoris.
El PSMD no es proposa com una prova diagnòstica independent. Podria actuar com un marcador complementari per a avaluar l’estat global del teixit cerebral i seguir-ne l’evolució, especialment en poblacions amb un risc elevat. Ara caldrà determinar si també pot ajudar a preveure la progressió clínica i les complicacions associades a la malaltia o als tractaments.
