Àngela Felip va sentir per la ràdio el 13 de març que el Col·legi de Metges de Barcelona feia una crida als professionals que s’acabaven de retirar perquè tornessin a exercir i s’incorporessin a l’Hospital d’Igualada, copejat pel coronavirus. Ella ja s’havia prejubilat, té seixanta-quatre anys i és internista, una de les especialitats clau en les circumstàncies actuals. ‘En aquesta situació, si tens la capacitat de treballar, no et pots plantejar quedar-te a casa’, reflexiona. Va tenir una sensació similar Rosa Balaguer, que del 1992 i fins a l’any passat va ser la infermera coordinadora d’UCI a l’Hospital del Mar. ‘La motxilla amb tots els coneixements no ens la treu ningú, i estem contents de poder ajudar les companyes, que ho estan passant malament’, diu.

Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut

Tot i haver-se pràcticament retirat, segurament ni Àngela Felip ni Rosa Balaguer havien arribat mai a treure’s la bata blanca. Quan la pandèmia de Covid-19 va començar a avançar, Balaguer, de seixanta-dos anys, va pensar de seguida que havia de tornar a incorporar-se. Primer va enviar alguns missatges tímids a les companyes per oferir-s’hi. ‘No em volia posar al davant d’elles i de vegades no saps quin és el moment. Però quan em va trucar la meva cap, hi vaig anar directa’, explica en una entrevista per telèfon mentre aprofita uns moments de descans. Al seu costat, una companya prepara els equips de protecció per a les infermeres que treballaran a la nit. No té cap dubte, diu, que el seu lloc ara per ara és a l’Hospital del Mar.

Balaguer torna a l’UCI de l’Hospital del Mar

Balaguer es va reincorporar fa dues setmanes i torna a l’hospital tres o quatre dies la setmana per cobrir la cap i la coordinadora d’unitats de cures intensives (UCI) el dia que descansen i per donar-los suport quan coincideixen totes tres. ‘Els companys estan esgotats i han de descansar d’alguna manera. I també és important de fer reforç perquè la situació és molt dinàmica i els protocols canvien cada dia als hospitals. S’ha d’estar molt alerta i hi ha molta feina’, assenyala. Tot i que entra a les UCI, no atén directament els pacients. ‘Em dedico a cuidar les que cuiden, per dir-ho d’alguna manera. Però si m’he de posar a primera línia perquè no hi ha cap més remei, ho faré. Avui passa això i demà ja ho veurem’, recalca.

‘És important de saber ordenar les tasques en una situació que canvia contínuament. Saber on poden arribar els uns i on els altres’, resol, pensant també en els sanitaris acabats de graduar que s’incorporen. ‘Necessitarem les seves mans i els hem de posar una mica en marxa per saber què poden fer amb seguretat’, destaca.

Balaguer va treballar un dia tan trist com el dels atemptats del 17 d’agost de 2017, en què l’Hospital del Mar va tenir un paper cabdal a l’hora d’atendre’n els ferits. Aquelles hores, sens dubte, són de les més dures i més exigents en la motxilla de qui ha estat coordinadora de crítics durant prop de tres dècades, durant les quals es va trobar amb diverses crisis. Però cap com la derivada de la pandèmia del coronavirus, per la durada i perquè ingressen contínuament pacients. ‘És una situació dramàtica’, admet, i afegeix: ‘Poder donar un cop de mà és gratificant. Un altre cap i uns altres ulls ajuden.’

Enmig de la gravetat, Balaguer rescata l’optimisme: ‘Potser vaig amb el lliri a la mà, però vull pensar que aquesta pandèmia ens ha de fer tornar millors. Em refereixo, per exemple, a ser més conscients del malbaratament material i de la pseudo-riquesa en què vivíem.’

Reincorporar-se en un ‘nou’ centre, l’Hospital d’Igualada

La idea d’Àngela Felip, que ja havia deixat enrere la feina assistencial, era jubilar-se enguany. Fa només uns quants dies no s’hauria imaginat que es reincorporaria. ‘Tenint en compte que en aquests moments es necessiten professionals de la meva especialitat i que encara no estic en la franja d’edat que es considera de més risc, vaig considerar que tenia tots els punts per a incorporar-me i donar un cop de mà en una situació excepcional’, explica en un dels dies en què no treballa a l’Hospital d’Igualada.

El Col·legi de Metges va fer una crida a professionals que s’acabaven de retirar perquè es reincorporessin per ajudar l’Hospital d’Igualada; una demanda que, pocs dies després, el Departament de Salut va ampliar per reforçar els hospitals d’arreu de Catalunya. La crida era dirigida a professionals de menys de setanta anys i que en faci menys de dos que s’hagin retirat. La idea és que no treballin a primera línia, sinó en aquestes altres tasques, car per edat també poden ser un col·lectiu de risc.

Felip va començar el dimarts 17 a l’Hospital d’Igualada i hi acudeix tres dies la setmana, fent torns de dotze hores. La van rebre amb els braços oberts, car necessitaven reforços urgents. Aquesta internista assenyala que treballar en un hospital que no era el seu no li implica cap dificultat afegida en aquesta situació complexa, atès que les rutines s’han perdut i es tracta de formar equips i trobar solucions ràpides.

Reflexiona també sobre la vocació i el compromís de la professió mèdica: ‘Els professionals ens aboquem molt en el sistema sanitari, que en aquest país probablement no sempre ha estat ben reconegut ni per la població ni per l’administració, i podríem entrar en el tema de les retallades. Quan és un tema de salut i més en una situació crítica, els professionals hi deixen tot allò que hi han de deixar. Probablement després s’hauran de parlar de moltes més coses.’

Passats aquests dies en què els professionals de l’Hospital d’Igualada que es van contagiar o que es van haver d’aïllar de manera preventiva es vagin reincorporant, ella tornarà a demanar al centre on havia treballat aquests últims anys si necessiten ajuda. Poc pensa, ara mateix, a jubilar-se i a penjar, per segona vegada, la bata blanca.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.