Més enllà de l’eclipsi, les llàgrimes de Sant Llorenç: un altre fenomen a observar el 12 d’agost

Les llàgrimes de Sant Llorenç, conegudes també com a Perseids, són un dels fenòmens astronòmics més mediàtics i espectaculars que es poden viure. És la pluja d’estels que es pot apreciar al cel des de mitjan juliol fins a final d’agost, tot i que es poden veure amb més intensitat pels volts de l’11, 12 i 13 d’agost.

Enguany, la nit de màxima intensitat per a observar les llàgrimes de Sant Llorenç serà la del 12 d’agost. I això vol dir que passarà un fet absolutament extraordinari, altíssimament improbable que es repeteixi a casa nostra: el mateix dia que hi haurà l’eclipsi solar total, en acabat i quan es faci fosc, podrem veure les llàgrimes de Sant Llorenç. Un fet astronòmic de primer nivell.

Per què coincideixen l’eclipsi i les llàgrimes de Sant Llorenç? 

Els eclipsis solars totals tenen a veure amb la posició de la Lluna respecte del Sol i la Terra: tan sols són visibles quan està en fase de lluna nova. En el cas dels Perseids, quan es veuen més bé és quan no hi ha lluna, és a dir, quan també es troba en fase de lluna nova, perquè no hi ha cap element al cel que emeti llum i desfiguri la visió dels altres elements brillants.

Així doncs, la fase de lluna nova que tindrem el 12 d’agost és el factor en comú que permetrà que puguem gaudir de dos fenòmens extraordinaris al cel amb una diferència de poquíssimes hores. L’eclipsi solar total tindrà lloc de les 19.30 a les 21.00, aproximadament, just quan es faci fosc. Llavors serà un bon moment per a sopar, relaxar-se i recuperar-se de les fortes emocions viscudes. Poca estona després, quan ja sigui completament fosc, serà un bon moment per a tornar a mirar el cel i cercar les llàgrimes de Sant Llorenç, que es començaran a veure en la seva plenitud a partir d’aquella hora, aproximadament.

“Si els núvols ens acompanyen, això serà una sessió contínua de la naturalesa: tenim eclipsi al vespre, després sopem una mica, comentem la jugada amb amics i familiars, i anem a veure la pluja d’estels tot seguit. Això és un al·licient per a no tornar a les zones urbanes de seguida, per a aprofitar l’avinentesa i romandre al lloc on hem anat a veure l’eclipsi, cosa que també evitarà el possible col·lapse de les carreteres”, resumeix el divulgador científic Joan Anton Català.

To plegat, doncs, és una coincidència extraordinària, que cal celebrar: “Mai a la història recent no s’ha registrat, o com a mínim no hi ha constància, que hagi coincidit el minutet que dura la totalitat de l’eclipsi amb el dia de màxima activitat dels Perseids. No existeix una fotografia de l’eclipsi total i un estel fugaç passant per allà mateix, amb el Sol eclipsat de fons. És poc probable que passi, de fet és molt difícil, però podria ser que ho veiéssim. I ho intentarem registrar perquè, si es produís aquesta imatge, seria absolutament única i irrepetible”, explica Aleix Roig, de l’Observatori de Prades.

Cap a on mirar i on anar per veure les llàgrimes de Sant Llorenç? 

Si volem augmentar les probabilitats de veure les llàgrimes de Sant Llorenç, haurem de mirar el cel en direcció nord-est. El seu radiant, és a dir, el punt del cel des d’on sembla que surten els meteors, és a la constel·lació de Perseu (d’ací surt el nom de Perseids).

Ara bé, no cal mirar fixament cap a Perseu. De fet, els meteors més espectaculars sovint apareixen força allunyats del radiant. La millor opció és mirar una zona ampla del cel, preferiblement fosca i sense obstacles. “No cal fixar-se o obsessionar-se únicament amb els Perseids, penseu que la Via Làctia estarà espectacular, esplendorosa, gràcies a l’absència de lluna al cel, i aquesta la podreu trobar mirant cap a l’oest”, explica Antoni Cladera, fotògraf professional d’aventura i un dels creadors de l’aplicació Photo Pills, que permet de saber el lloc i l’hora on fer fotografies espectaculars de fenòmens astronòmics com els eclipsis o les pluges d’estels.

No cal tenir un telescopi ni uns prismàtics per a veure els delta-Aquàrids australs (o Perseids), perquè es poden observar fàcilment a ull nu. La clau és cercar un lloc fosc, on no hi hagi llum artificial a la vora ni urbanitzacions. És a dir, com més lluny de la civilització, millor. En aquest sentit, l’astrònom Enric Marco recomana de consultar el mapa de la contaminació lumínica elaborat pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

Precisament, el fet que molta gent s’hagi aglomerat en certs municipis per observar l’eclipsi solar total pot jugar en contra nostra: “Si hem anat a veure l’eclipsi a la ciutat, per exemple, en un dels punts oficials que ha decretat la Generalitat, o si ens trobem a prop de carreteres, on hi haurà milers de persones i de cotxes, probablement no veurem bé les llàgrimes de Sant Llorenç, perquè hi haurà contaminació lumínica”, explica Roig. En aquest sentit, ser a l’Observatori de Prades el 12 d’agost és una bona opció si voleu gaudir amb plenitud dels dos fenòmens alhora: tant de l’eclipsi com de les llàgrimes de Sant Llorenç, perquè, d’una banda, es troba dins la franja de la totalitat de l’eclipsi, i, d’una altra, està prou aïllat de la civilització i la contaminació lumínica perquè el cel nocturn es vegi perfectament.

De fet, a l’observatori de Prades han preparat el Festival de l’Eclipsi, que inclou tot d’activitats per a gaudir de l’eclipsi i, posteriorment, sopar i gaudir de l’espectacle dels Perseids. “El fet diferencial d’aquests pobles més petits on es podrà veure l’eclipsi solar total, i que no estem inclosos en el mapa oficial de punts des d’on veure’l, és que tenim un tresor bonic que ve després: la nit que ens quedarà, perquè ens permetrà de veure i fins i tot fer fotografies a aquests estels fugaços”, afegeix.

De totes maneres, Marco recorda que la cosa més important per a arribar a veure els Perseids és una bona dosi de paciència. Els ulls triguen uns trenta minuts a adaptar-se a la foscor, i en moments de màxima intensitat de la pluja es calcula que poden arribar a caure un centenar de meteors per hora. “Com tot a la vida, les coses bones demanen paciència. No és arribar i moldre”, diu.

Un eclipsi solar només es pot veure amb lluna nova: per què? 

I per què un eclipsi solar total succeeix només quan tenim lluna nova? L’explicació és la posició dels astres: és la Lluna que s’interposa entre el Sol i la Terra, i això únicament passa en fase de lluna nova. En les altres fases, la Lluna ocupa posicions diferents respecte del Sol i la Terra. Per exemple, durant la lluna plena és la Terra que queda entre el Sol i la Lluna, motiu pel qual, si l’alineació és prou precisa, es produeix un eclipsi lunar i no pas un eclipsi solar.

Perquè l’eclipsi sigui total, fet que passa poc sovint, cal que, a més, la Lluna es trobi a una distància del Sol que permeti que, de la Terra estant, veiem com el seu disc tapa completament el del Sol, de manera que reveli la corona solar i converteixi el dia en nit en qüestió de segons. Aquesta coincidència és extraordinària. Tot i que el Sol és unes 400 vegades més gran que no pas la Lluna, també es troba unes 400 vegades més lluny de la Terra. Per això tots dos presenten gairebé la mateixa grandària aparent al cel.

Què són exactament els Perseids?

Els Perseids són restes emeses pel cometa Swift-Tuttle, que té un període d’òrbita al voltant del Sol de 133 anys i que va acostar-se a l’astre per darrera vegada el 1992. Cada agost, la Terra travessa la zona per la qual va transitar el cometa, i aquestes partícules alliberades entren a l’atmosfera, fet que produeix els estels fugaços.

La majoria d’aquestes partícules de pols tenen la mida d’un gra de sorra, si bé poden arribar a la mida d’una pedra que càpiga a la mà. Una volta entren a l’atmosfera, es comencen a escalfar a causa del fregament amb el gas i s’acaben desintegrant, i això genera l’efecte visual dels estels fugaços.

El nom prové del fet que els meteors sembla que radien des de la constel·lació de Perseu. Aquesta constel·lació és visible en el cel nocturn durant els mesos d’estiu a l’hemisferi nord, tot coincidint amb el moment en què podem observar la pluja d’estels amb més intensitat.

Eclipsi parcial de lluna el 28 d’agost

Aquest mes estem eclipsats per l’astronomia. I és que no tan sols tindrem un eclipsi total solar el 12 d’agost, sinó que podrem gaudir d’un eclipsi parcial de lluna la matinada del 28 d’agost a tot arreu dels Països Catalans. Aquest doble eclipsi coincideix perquè, tal com explica Enric Marco al blog de VilaWeb, els eclipsis solars sempre en porten un de lunar associat.

El 93% de la cara visible de la Lluna entrarà al llindar de la Terra, la qual cosa permetrà d’observar-la amb tons vermellosos causats per la dispersió de Rayleigh, tot i que no aconseguirà la fase de la totalitat. En concret, l’eclipsi començarà a les 4.34 i acabarà a les 7.52. El seu màxim serà a les 6.13.

Per a aquest eclipsi no caldrà portar cap mena de protecció als ulls. Per veure-ho amb plenitud, es recomana de cercar un lloc amb poca contaminació lumínica i lliure d’obstacles a l’horitzó en direcció oest o oest-ponent, segons la posta de la lluna.