El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Barcelona (ACN).- Més del 80% de la població de la Franja i les Illes Balears sap parlar català, així ho conclouen els primers resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) que s’està fent als territoris de parla catalana amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística. A la Franja, l’estudi s’ha fet en col·laboració amb el Campus Iberus i destaca que un 94,1% de la ciutadania entén el català i que un 74,7% el sap llegir. Amb tot, la competència escrita és molt més baixa i se situa en 41,2%. Una xifra molt més baixa que a les Balears, on se situa en el 60%. A Andorra l’ús del català ha incrementat tant en l’àmbit laboral com familiar.

Els resultats dels estudis de l’ús del català en els territoris de parla catalana s’han fet públics aquest divendres, coincidint amb la tercera jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana, organitzada pel Departament de Cultura. A la trobada hi han participat prop de 250 experts sobre el català que pretén analitzar els principals factors que incideixen en les llengües a Catalunya, que n’han d’orientar la política lingüística.

Segons un comunicat del Departament de Cultura, el Govern d’Andorra ha portat a terme l’enquesta ‘Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra’ que conclou que en aquest territori el català se situa en un escenari més favorable que en anys anteriors per una combinació de factors: els canvis en la composició sociodemogràfica i l’escolarització en català dels fills de persones immigrants no catalanoparlants. També destaca un augment de l’ús del català en l’àmbit familiar i en les comunicacions entre membres de la família. Així mateix, els usos lingüístics en l’entorn laboral mostren també un canvi significatiu respecte dels resultats obtinguts en aquest mateix apartat en l’estudi del 2009.

Pel que fa a la Franja, l’estudi ha estat impulsat per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb Campus Iberus, un consorci en què participen les universitats de Saragossa i Lleida. Dels resultats es desprèn que el 94,1% de la població de la Franja entén el català i que el 80,2% el sap parlar. A més, el 74,7% declara que el sap llegir. La competència escrita és molt més baixa, ja que només sap escriure el 41,2% de la població total. L’enquesta de la Franja també destaca que l’ús general del català s’ha reduït del 64,4% de l’any 2004 al 50,3% del 2014. Un altre fet que subratlla és que el 44,6 % dels enquestats utilitzen el terme “català” per referir-se a l’idioma.

A les Balears, segons els primers resultats de l’enquesta feta en col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística de Catalunya i la Universitat de les Illes Balears, s’observa que un 80,5% és capaç de parlar en català i que un 60% sap escriure’l. Amb tot, disminueixen els valors relatius als usos en gairebé tots els àmbits. Aquesta tendència es percep si comparem els valors obtinguts en l’enquesta del 2014 amb la que es va fer, seguint una metodologia semblant, el 2003-2004.

Segons aquest estudi fet a les Illes, part d’aquest canvi és conseqüència dels canvis en la composició sociodemogràfica. En el conjunt de la població adulta de 15 anys i més, el 60% ha nascut a territoris de parla catalana, el 18% a la resta de l’estat i el 22% a l’estranger. També es pot observar que hi ha un lleuger increment de les persones que consideren que la seva llengua d’identificació és el català amb relació als que diuen haver-la tingut com a llengua inicial. El 80,9% dels entrevistats estan d’acord que la llengua de les Illes Balears, del País Valencià, d’Andorra i de Catalunya és la mateixa, mentre que el 12,4% hi estan en desacord.

A l’Alguer, s’està finalitzant el treball de camp que s’ha portat a terme en col·laboració amb la Sindicatura per analitzar la situació de la llengua en aquest territori. A la Catalunya del Nord, s’ha fet la definició del projecte de treball de camp que començarà ben aviat, i al País Valencià, la directora general de Política Lingüística mantindrà converses amb el nou director general de Política Lingüística en les pròximes setmanes.

A la tercera Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana hi ha participat el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa; la directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d’Andorra, Montserrat Planelles, i la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Marta Maria Fuxà. També hi han assistit experts de la Franja, el País Valencià, la Catalunya del Nord i l’Alguer.

Mascarell celebra que s’hagi reobert el diàleg amb les Balears i el País Valencià

El conseller de Cultura ha destacat que “aquesta jornada es fa en un moment d’esperança perquè els nostres pobles han decidit donar veu als qui defensen la llengua que compartim”. “Celebro que, després de 4 anys d’impossibilitat de parlar amb les autoritats de Balears i del País Valencià, tornem a tenir un diàleg fructífer i positiu a favor de la llengua catalana. Tot i la negativitat política i els canvis demogràfics i tecnològics dels últims temps, avui podem dir que la llengua catalana té prou força interna per haver-se imposat”, ha afirmat Mascarell.

El conseller de Cultura ha afegit que “la política del Govern de Catalunya passa per fer del català llengua d’Estat, d’Europa, de tot el domini lingüístic i de societat, en plenitud”.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.