13.04.2019 - 21:50
Acostar-te a la complexitat de Bacus, l’últim déu d’entrar a l’Olimp, el que va lligat per sempre més al conreu de la vinya i l’elaboració del vi, protector de la vegetació i de la força vital de la natura, lligat a la gresca, a les arts del teatre i la poesia, a la desmesura de les bacanals, als sàtirs i nimfes… Quina bomba d’oxigen gaudir d’una exposició dedicada a Bacus, en temps d’estretors morals, llibertats trepitjades, limitades, vides censurades. Amb aquesta frescor ens hem passejat per l’exposició Bacus, les màscares del Déu, que aquests dies es pot veure al vestíbul del Museu de Badalona (és de franc) i que més endavant s’instal·larà al Museu d’Empúries.
Són una seixantena de peces que provenen d’onze museus i jaciments arqueològics de Catalunya i que també ens traspassen la importància i pervivència de la cultura i civilització clàssica entre nosaltres.
La mostra ens explica que Bacus és el déu del vi, del teatre i de la fecunditat. Equivalent al grec Dionís, recull també tradicions molt antigues i aglutina altres divinitats, com l’itàlic Liber Pater. Capaç d’encomanar el furor, la passió i el frenesí, representa els aspectes més irracionals de l’ésser humà per contraposició al sentit de l’ordre i de la mesura encarnat per Apol·lo.
Bacus es mostra de moltes maneres, però sempre es troba associat al món del vi: a través del rostre d’un jove Bacus que porta al cap una corona feta amb fulles de parra; el bacus èbri, bevent i gaudint dibuixat en una gerra, la fulla de cep sempre present, que trobem en una de les peces més destacades de l’exposició i que es mostra per primera vegada: un mosaic restaurat que es va trobar a l’anomenat hort d’en Fluvià, avui carrer Pujol, on les excavacions arqueològiques dutes a terme el 2018 van descobrir una casa (domus) amb aquest mosaic, un element únic de Baetulo (Badalona).
Una de les aportacions més curiosa, divertida i alhora instructiva de l’exposició és la llista d’epítets de Bacus. Dionís o Bacus era designat amb molts altres noms que ens han arribat a través de les fonts clàssiques. Els epítets es referien a algunes de les característiques d’aquesta divinitat i en alguns casos es torben lligats a zones geogràfiques concretes, diu el panell de la mostra. I tot seguit en fa una relació de quaranta-dos, per ordre alfabètic, amb la seva breu però fantàstica explicació associada. Una mostra:
Lenaios
Déu de la premsa (per esprémer el raïm).
Lieu
El que deslliura (com un déu de la relaxació i l’alliberament de les preocupacions). El vi deslliga el sentit i la raó.
Mainomenos
El boig Dionís. Homer anomenant-lo així pretenia donar-li un estat transitori i estrany.
Merorraphes
Cosit a la cuixa (de Zeus).
Mitraforo
Portador de mitra.
Nictipolos
Que suggereix allòi nocturn perquè feia venir les tenebres,
Nyselus
Educat per les nimfes de Nisa.
Omadioso Omoplagos
Omófag (menjador de carn crua). Nom de Bacus a Quios (Grècia).
Paredros
Anomenat Paredros de Ceres, al·ludeix a les estàtues de Bacus que es posaven al costat de les de Ceres en les celebracions del culte a aquesta deessa.
L’exposició es completa amb un conjunt d’activitats de qualitat, per a adults i també familiars. Una petita part ja s’han realitzat, com la conferència de Mònica Miró Vinaixa ‘El vi entre els romans: univers material i simbòlic d’un producte quotidià’, però encara es pot assistir a una visita guiada a l’exposició (21 d’abril, 5 i 9 de maig); la conferència d’Isabel Rodà, ‘Bacus, no tan sols el déu del vi’ i presentació de la cervesa Sabacius, elaborada amb vi per David Moya, de la cerveseria 4 Pedres (25 d’abril); a la conferència ‘Els orígens del vi a Catalunya’ a càrrec de Daniel López Reyes, responsable de Recerca i Projectes d’ArqueoVitis (26 d’abril); a la conferència ‘Ètica per a la immortalitat: el símbol de les quatre estacions i el vi’ de Joan Gómez Pallarès (27 d’abril) i a la conferència ‘La importància del vi de Baetulo’ per Montserrat Comas (9 de maig). A més, cal tenir en compte també la celebració del 25 al 28 d’abril del XV Festival romà Museu de Badalona.
