Meritxell Serret, consellera d’Agricultura i ara diputada d’ERC, ha anat de Bèlgica fins a Madrid, on ha comparegut davant del Suprem espanyol, sense declarar-hi. Després de la compareixença, el Suprem l’ha deixada en llibertat provisional i l’ha citada per al dia 8 d’abril per a una “declaració indagatòria”. En la interlocutòria, el jutge Pablo Llarena diu que l’ordre de crida i cerca i la “situació de rebel·lió” de Serret quedaven suspeses. En un comunicat d’ERC, s’exposa que Serret sabia que aquesta acció era arriscada, però que havia manifestat: “La decisió era molt meditada, penso que és la decisió correcta i el pas lògic en la meva lluita per contribuir a posar fi a la repressió contra l’independentisme de l’estat espanyol.”

Després d’haver comparegut, Serret s’ha mostrat satisfeta de “normalitzar i regularitzar” la seva situació processal i ha dit que era un “dia especial” i s’ha mostrat feliç de mantenir el seu compromís polític. Ha dit que volia exercir políticament per “contribuir a l’estratègia antirepressiva, per continuar avançant en una solució democràtica”. També ha dit que el seu objectiu immediat era “acabar de recórrer els 406 quilòmetres” que la separen de la família, “poder-los avançar i continuar fent camí”. Ha explicat que el seu retorn no era un canvi d’opinió, perquè tant ella com els companys d’exili tenen l’objectiu de tornar: “Fa un any o un any i mig que no hi ha cap ordre d’arrest contra mi, i hem cregut que era el moment de fer un pas per a continuar aquest compromís d’obrir vies per posar fi a la persecució judicial i trobar vies per a una solució pacífica, política i democràtica al conflicte que vivim.!

El seu company de partit i portaveu d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, ha defensat que el de Serret era “un acte d’enorme valentia”: “Tothom sap el cost personal que té l’exili, i crec que actes com el seu demostren que la política serveix d’alguna cosa.”

Serret es va exiliar l’octubre del 2017 i de llavors ençà havia residit a Bèlgica, on va exercir de delegada de la Generalitat davant la Unió Europea. Actualment no hi havia en curs cap euroordre contra ella. Segons fonts del Suprem, perquè, tot i ser encausada pels delictes de malversació i de desobediència, “fins ara no s’han atribuït al seu departament pagaments concrets per l’organització del referèndum de l’1-O, i com que els processats que van ser jutjats en aquesta mateixa situació van ser condemnats per un delicte de desobediència i absolts del delicte de malversació, no s’havia cursat contra ella cap ordre europea de detenció després de la sentència del 14 d’octubre de 2019.”

En una entrevista a VilaWeb del 9 de febrer, Serret va exposar que, com que la sentència als presos polítics no l’esmentava ni a ella ni al Departament d’Agricultura, i com que no havien demanat cap euroordre, estudiava com desencallar la situació: “Vull poder tornar sense que m’empresonin i poder tenir un judici just.” I afegia: “No ho diré aquí, però tinc clar que tornaré. Veurem quan, com i quina serà la millor manera.”

Serret diu al comunicat d’ERC: “Estic convençuda que assumint aquests riscos obrim camí per a tots els companys que es troben en la meva situació.” A més, confia que podrà exercir de diputada: “Continuaré treballant per la República catalana, ara des del parlament, i defensant els drets i la democràcia davant dels tribunals, no solament els meus drets polítics, ni els dels independentistes, sinó els de tots els catalans, que són permanentment amenaçats per aquest estat demofòbic.”

Gonzalo Boye, que ha estat el seu advocat a l’exili, ha declarat a Catalunya Ràdio que tornar era una de les possibilitats de la seva defensa. “Era previsible”, ha dit. Boye ha assenyalat que a partir de la sentència dels presos polítics es desfà l’acusació de malversació i només roman la de desobediència, “un delicte que no es castiga amb penes de presó”. Finalment, ha descartat que Lluís Puig també pugui tornar amb la mateixa estratègia, perquè en el seu cas es manté l’acusació de malversació i per això el Suprem n’ha demanat el lliurament amb una euroordre: “En aquestes condicions, sens dubte que no podria tornar.”

Reaccions des de l’exili

El president Carles Puigdemont ha dit s’alegrava de la situació per Serret i la seva família i li ha desitjat “tota la sort del món”. “Que el retrobament amb els seus, tan desitjable per a tothom, li compensi tota injustícia patida”, ha afegit.

Toni Comín, conseller de Cultura exiliat, ha mostrat a Twitter la seva satisfacció perquè Serret pugui tornar a casa. “Si algú pot imaginar com et sents en aquests moments, aquest sóc jo”, ha afegit.

El conseller de Cultura Lluís Puig ha dit a l’ACN que estava “molt sorprès” pel retorn de Serret perquè no li n’havia dit res, si bé “insinuava que volia buscar una fórmula de tornar”. Puig ha desitjat “que li vagi molt bé i que això li serveixi per al seu objectiu” i ha manifestat que no creu que aquest moviment afecti l’estratègia de l’independentisme a l’exili de Brussel·les. “Érem cinc i ara som quatre”, s’ha limitat a dir, i ha afegit que Serret portava “una dinàmica laboral diferent”. Sobre la possibilitat que ell faci igual, ha recordat la seva situació: “Jo no em puc presentar al Suprem amb una petició de vuit anys de presó.”

Marta Rovira, exiliada a Suïssa, ha dit que s’emocionava de pensar que Serret tornava a casa. “Abraçant i rebent abraçades. Redescobrint paisatges. Recuperant persones, temps i espais.” Rovira acaba el missatge recordant que demà es constitueix el nou parlament i Serret en serà diputada.

El cantant Valtònyc ha escrit: “Si una cosa ens ha donat l’exili són amistats gairebé impossibles en altres circumstàncies i que ens han fet més fàcil aquest camí”. Valtònyc celebra el seu retorn i li agraeix els bons moments viscuts, que exemplifica amb una fotografia de tots dos en una celebració d’aniversari.

A la tarda, Serret s’ha desplaçat des de Madrid a Catalunya en cotxe.

Entrevista del 9 de febrer | Meritxell Serret: “Tinc clar que tornaré”

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.