Meduses: un problema que va més enllà de les picades

Cada estiu ens retrobem amb les meduses. Més antigues que els dinosaures, aquests animals fa més de 500 milions d’anys que habiten a les nostres mars… amb llums (la importància ecològica que tenen en l’ecosistema marí és innegable) i ombres (no solament tenen efectes negatius en la salut pública a causa de les picades, sinó també efectes econòmics en sectors com el turisme, la pesca i més).

Llums: depredadores, refugi i terapèutiques

Les meduses són un component clau en l’ecosistema marí. Formen part de les xarxes tròfiques, com a depredadores i com a preses: s’alimenten de zooplàncton, peixos petits i més meduses i són consumides per tortugues marines, peixos de més grandària i ocells marins.

A més, entre els seus tentacles proporcionen refugi a peixos juvenils i contribueixen al cicle del carboni oceànic transportant material orgànic a capes més profundes quan es moren i s’enfonsen, en un procés anomenat jelly-falls.

Actualment, també se n’obtenen composts nutricèutics: aliments o ingredients amb propietats beneficioses per a la salut, com ara efectes terapèutics o preventius, cosmètics i farmacològics.

En l’àmbit de la medicina, gràcies a les meduses, també disposem de la proteïna fluorescent verda (GFP) i derivats. Aïllada inicialment de l’espècie Aequorea victoria, el descobriment i desenvolupament d’aquesta proteïna va revolucionar la recerca biomèdica, perquè va permetre de visualitzar processos biològics en cèl·lules vives a l’acte i estudiar malalties com el càncer o afeccions neurodegeneratives. Als descobridors els van atorgar el premi Nobel per aquest fet l’any 2008!

Ombres: urticants i multitudinàries

En la part més obscura de les meduses, a banda les picades que causen als humans –algunes de les quals poden arribar a ser molt doloroses, causar problemes crònics i, fins i tot, la mort en casos extrems–, són animals que també ens afecten socioeconòmicament.

El turisme, per raons òbvies, en surt molt perjudicat, però hi ha sectors com la pesca que també en poden resultar damnificats. La presència de meduses a les xarxes pot afectar de dues maneres l’activitat pesquera: per una banda, poden fer malbé el peix, perquè si en una calada hi ha moltes meduses en una calada no es pot comercialitzar per la gran quantitat de cèl·lules urticants presents. Per una altra banda, poden danyar les xarxes, obstruint-les i comprometent l’estabilitat del vaixell, com va passar l’any 2009, quan un banc de meduses va enfonsar una barca d’arrossegament de 10 tones al Japó.

A l’aqüicultura, les meduses també poden danyar les xarxes o els peixos. I encara poden fer mal en activitats industrials tan diferents com dessaladores, centrals tèrmiques o nuclears. Aquestes indústries han de captar aigua per a la refrigeració i el bon funcionament de les instal·lacions, i les meduses poden taponar els conductes refrigeradors.

Què pot fer-hi la ciència?

En aquest context, la Universitat d’Alacant, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València, ha desenvolupat un dispositiu antimeduses. L’objectiu és allunyar les meduses de les zones susceptibles de causar danys tot servint-se de camps electromagnètics, sense malmetre-les.

Es van fer estudis preliminars amb les espècies Catostylus mosaicus i Rhizostoma pulmo, procedents de cultius de l’Oceanogràfic de València. Es van fer en aquaris del Laboratori Marí UA-Dénia. S’hi va generar un camp electromagnètic mitjançant una bobina submergida i es va observar com variava el ritme de pulsació de les meduses, que és el moviment que els permet de nedar… Sí, les meduses no es mouen solament pels corrents, sinó que neden, fins i tot contra corrent!

Els resultats van mostrar que aproximadament la meitat dels exemplars canviaven significativament l’activitat natatòria quan estaven exposats al camp electromagnètic. En alguns casos, les meduses deixaven gairebé de contreure el cos i, en perdre la capacitat de mantenir-se a la columna d’aigua, descendien cap al fons. Aquest efecte era completament reversible, és a dir, quan el camp electromagnètic s’apagava les meduses recuperaven ràpidament el ritme normal de pulsació. No s’hi van observar ni lesions ni mortalitat.

Així doncs, aquest dispositiu, instal·lat en una boia flotant, en compte d’eliminar les meduses, simplement els modificaria temporalment el comportament perquè s’allunyessin de les zones que es volen protegir, aprofitant, per tant, els corrents marins presents per arrossegar-les fora de les àrees en qüestió.

Més solucions: xarxes o cortines

Les solucions actuals per a tractar aquest problema són barreres físiques, incloent-hi principalment xarxes antimeduses o cortines de bombolles. Tanmateix, a part de tenir un alt cost de manteniment, presenten certs inconvenients. En el primer cas, meduses i més animals poden romandre enganxats a les xarxes. En el segon, la cortina pot minimitzar l’intercanvi d’aigua i promoure la hipòxia en la zona. A més, en el cas dels eixams de meduses (on se’n poden ajuntar milers en una mateixa zona), tenen una eficàcia limitada.

Tot i caldre més experiments per a confirmar-ne l’eficàcia en condicions reals, aquesta tecnologia espera convertir-se en una eina respectuosa amb el medi per protegir platges, piscifactories i zones de captació subaquàtica d’aigua, sense comprometre la supervivència ni la funció ecològica d’aquests animals.

Eva Fonfría Subirós és investigadora en ecologia marina a l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi Ramon Margalef de la Universitat d’Alacant. Jaime Fernández del Campo és investigador de l’IMEM Ramon Margalef, Universitat d’Alacant. John Yañez Dobson és biòleg marí, de la Universitat d’Alacant. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.