ACN Barcelona.-Quan tenia sis anys l’Ignacio va dir als seus pares (les estrelles de cinema adult, Nacho Vidal i Franceska Jaimes): “Sóc una nena, em dic Violeta”. La seva història queda retratada al documental ‘Me llamo Violeta’ (Mediapro / Polar Star Films), que mostra la complexa realitat dels infants transgènere i que té l’objectiu de donar-los-hi visibilitat i que serveixi d’ajuda a altres pares que es troben en la mateixa situació. La seva idea era donar visibilitat al tema dels menors transgènere i normalitzar-ho i es van trobar que la fiscalia de menors els va demanar que no se l’ha reconegués pel fet de ser transgènere. Una dificultat i un debat que els directors van decidir introduir al documental. La cinta es projectarà aquest diumenge al DocsBarcelona i arribarà el 28 de juny als cinemes.

Els dos directors van conèixer la història de Nacho Vidal sobre la seva filla i van creure que al ser un personatge mediàtic, Vidal podria ajudar a donar visibilitat a la realitat del transgènere infantil. Van conèixer la nena i la família i, com han explicat els directors, és un cas d’èxit i de final feliç, però van reflexionar que havien d’anar més enllà perquè la realitat no és tan bonica i van buscar altres persones per fer un documental més obert sobre aquesta qüestió com el cas de l’Alan, un adolescent transsexual que es va suïcidar. Fernández ha assenyalat que és un documental coral perquè quan van començar a gravar la Violeta tenia 10 anys i els menors transgènere “només han fet el trànsit de gènere: era un nen i ara es tractada com una nena”. Els directors volien també donar visibilitat a decisions importants a les que ella s’haurà d’enfrontar en els pròxims any. El documental, com han detallat, està destinat a un públic generalista que no tingui cap contacte amb els menors transgènere i que se’n dugués una idea general de quines són les decisions i conflictes que es poden trobar a la seva vida. Parramon ha explicat que els va obsessionar fer una pel·lícula comercial. “El transgènere sempre s’ha relatat d’una manera molt fosca perquè era la realitat que han viscut fins ara i hem volgut fer una pel·lícula lluminosa i que pugui ajudar a famílies que es troben en una situació similar a la dels pares que surten al documental”. Sobre el paper que hi juguen Nacho Vidal i Franceska Jaimes, quan va percebre què li passava al seu fill, van demanar ajut i ningú els hi va saber dir el diagnòstic. La Franceska va trobar un vídeo d’una família canadenca que explicaven el cas del seu fill transgènere. “Quan els hi vam proposar fer el documental creien que si ho feien era per ajudar a pares que estaven en la mateixa situació que ells i tinguessin una informació a través d’una finestra tan potent com l’audiovisual”. Fiscalia de menors Els directors han explicat que no els havia passat mai que poc abans d’iniciar el rodatge haguessin de canviar tot el guió i el plantejament inicial. Els serveis jurídics els hi van alertar que al tenir una protagonista menor d’edat s’havia de notificar a la fiscalia de menors. “Això que era rutinari”, ha apuntat Fernández, “va esdevenir un problema crucial perquè amb la reunió amb les fiscals de menors de Barcelona la seva recomanació era que no es reconegués la protagonista”. Per ells va significar un daltabaix “importantíssim”. Tenien clar que no pixelarien la imatge d’ella i van estar temptats de tornar els diners i deixar-ho córrer. Al final van decidir introduir el conflicte dins el documental i esperen que això “generi un debat”La seva idea era donar visibilitat al tema dels menors transgènere i normalitzar-ho i es van trobar que la fiscalia de menors els va dir que no se l’ha podia reconèixer pel fet de ser transgènere perquè “una persona pel carrer es pot ficar amb ella o es pot penedir més endavant de sortir amb la cara recognoscible explicant la seva opció sexual i de gènere”. Els directors van decidir introduir aquest tema en el conflicte del documental. Així mateix, Fernández ha assenyalat que si algú els denuncia intervindrà d’ofici un jutge que podria ordenar el segrest de la pel·lícula, però ha apuntat que l’han fet d’una forma que si passa això, “remuntar-la no és tan complicat. Hem gravat d’una manera orgànica que no es reconeix la Violeta. Hem fet un control de danys”.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb