Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

A l’hora de votar recordem més les coses dolentes que no pas les bones. A l’hora de votar ens mou més la por que no pas l’esperança. Per tant, és molt més eficaç destacar els defectes del rival que no pas subratllar els mèrits propis. Espantar dóna vots; animar, no tants. Aquests són alguns dels arguments en favor de les campanyes electorals negatives, a la contra. Campanyes que parlen dels defectes dels altres i que als Estats Units són molt habituals i creixents. Hi ha molta literatura sobre això, i ments brillants fent-ne anuncis per la televisió de fa seixanta anys:

 

A casa nostra les campanyes negatives són excepció. Entre les poques excepcions hi ha Confidencial.cat, el DVD que atacava el tripartit, ideat per David Madí, cap de campanya d’Artur Mas, que va encartar el vídeo d’una hora en un milió de diaris durant les eleccions del 2006. Mas va passar de 46 diputats a 48, però no va evitar el segon tripartit. Es va llegir com un fracàs, perquè tanta agressivitat impedia de trobar aliats. Però també tenim la campanya “Si tu no hi vas, ells tornen” de José Zaragoza (PSOE). Aquí la idea era espantar els votants, que recordarien els anys d’Aznar gràcies a les siluetes d’Acebes, Rajoy o Aznar. Carme Chacón va arribar als 25 diputats a Catalunya i el PSOE de Zapatero va mantenir el govern espanyol. Apel·lar a la por va funcionar. Gran èxit.

Sempre hi haurà el dubte de quan és millor apel·lar a la por i quan a l’esperança, i quina d’aquestes dues opcions aporta més vots. Però pocs moments recordo jo com els actuals en què sigui tan difícil de defensar mèrits propis i tan fàcil d’amplificar els defectes dels rivals: la pandèmia ha deixat massa morts i el procés polític massa fracassos.

Ahir mateix, Salvador Illa, el candidat del PSOE aquest 14-F, va mig començar una campanya presentant-se com un home que mira el futur, president de tots, sense rancor. Però un repàs a l’hemeroteca de Salvador Illa és realment demolidor; n’hi ha prou de recordar frases literals del candidat socialista per a fer una campanya en negatiu que sortiria gairebé tota sola, fins i tot més enllà de la pandèmia. S’hi veu un Illa que no és gens compassiu, ni moderat, sinó agressiu, gairebé ultra, gens calmat. Un Illa que no és estrany que compti amb el suport de VOX. Un Illa que il·lumina que tingui el suport dels comuns.

Salvador Illa: “El 155 s’ha aplicat amb “sentit comú“.

Salvador Illa: “Un nou 155 serà responsabilitat de qui el provoqui

 

Salvador Illa: “Indults als presos? No ho veig

Salvador Illa: L’amnistia no té cabuda en el nostre sistema constitucional

Salvador Illa: “Sánchez i Cuixart no són presos polítics perquè no se’ls ha empresonat per les seves idees“.

Salvador Illa: “Visitar Junqueras a la presó seria vist com un suport polític a les seves posicions

Salvador Illa sobre per què cal anar a la manifestació de Societat Civil Catalana: “És la prova inapel·lable de la fortalesa de les nostres conviccions polítiques

Vox facilitaria la investidura de Salvador Illa

Subratllar, amb declaracions seves, que un salvador potser és un matador requereix una estratègia de campanya negativa, tan habitual als Estats Units i tan excepcional a casa nostra. L’altra opció que els resta, als partits independentistes, és de fer una campanya en positiu, subratllant els magnífics anys de gestió que porten… o bé barallar-se entre ells. És a dir, fer una campanya en negatiu dins el mateix bloc i no pas contra el bloc rival. Quins nervis, tu, saber què faran.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.