05.08.2015 - 06:00
|
Actualització: 05.08.2015 - 09:52
El ministre d’Hisenda i Administracions Públiques de l’estat espanyol, Cristóbal Montoro, va presentar ahir el pressupost del 2016, unes inversions que, malgrat que es van presentar amb un augment, van provocar una reacció contrària a tots els Països Catalans. Artur Mas, a la compareixença posterior a l’últim consell executiu d’aquesta legislatura, va valorar els resultats i va dir que era una inversió que Catalunya no es mereixia: ‘Ens hem mantingut igual que gairebé sempre. Sense novetats. Un menyspreu total i absolut des del punt de vista del nostre pes econòmic i de població’. Catalunya rebrà 1.072 milions d’euros, 105 milions respecte dels pressupostos del 2015. Però aquesta inversió continua molt per sota de l’aportació al PIB.
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va ser igual de contundent que Mas i va dir: ‘Són molt insuficients, electoralistes i discriminatoris. Ens donen la meitat d’allò què ens correspon’. La Generalitat Valenciana rebrà 879 milions d’euros, 103 milions més que l’any passat. Malgrat aquest augment, la inversió de l’estat espanyol continua molt per sota de la quantitat que sol·licita l’executiu valencià. Puig va dir que el País Valencià tenia dotze punts menys de renda per càpita i que, per tant, necessitava una aportació superior a la mitjana. ‘Hem de rebre més perquè ens trobem en una situació pitjor. Hi hauria d’haver una voluntat de solidaritat i cooperació’, va afegir.
El ministeri d’Hisenda espanyol va presentar la inversió del 2016 a les Illes Balears com un dels augments més significatius del pressupost. És cert que el govern balear rebrà 159 milions d’euros, un 15’7% més respecte de l’any passat. Tanmateix, Francina Armengol, va voler recordar que aquella pujada arribava després de ‘quatre anys de retallades’, fet que, segons que va dir, no era desitjable. La presidenta del govern balear es va queixar que el govern espanyol decidís inversions quan rebutjava reunir-se amb ella. A més, Armengol va recordar que l’estat tenia pendents 1.000 milions en inversions estatutàries.
