21.03.2017 - 13:04
|
Actualització: 22.03.2017 - 00:05
Les defenses de l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i les ex-conselleres Joana Ortega i Irene Rigau han anunciat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que recorreran al Tribunal Suprem espanyol (TS) contra la condemna per la consulta del 9-N. Consideren que la sentència va vulnerar uns quants articles de la constitució espanyola.
Segons que han explicat a Europa Press fonts de la defensa, els advocats dels tres acusats –Xavier Melero, Rafael Entrena i Jordi Pina– han lliurat al TSJC els seus escrits, pràcticament idèntics, que anuncien el recurs de cassació davant el TS perquè conclouen que la resolució és una ‘manifesta vulneració de diversos articles’ de la constitució espanyola.
L’escrit de la defensa d’Ortega, al qual ha tingut accés Europa Press, detalla que la sentència de la sala civil i penal del TSJC ha vulnerat la llibertat davant la llei, la llibertat ideològica i d’expressió i la lliure participació dels ciutadans en els afers públics, entre altres preceptes.
També sosté que s’han infringit diversos articles del codi penal; que ha existit un ‘error greu’ en l’apreciació de la prova i que el tribunal no va practicar un seguit de diligències demanades per la defensa que consideren que eren pertinents, sempre segons l’escrit que han presentat.
La resolució que els condemna per desobediència té defectes formals, manifesta contradiccions, ‘omet qüestions objecte de debat per la defensa i peca d’escassa claredat en alguns efectes essencials’, segons l’escrit presentat per l’advocat d’Ortega davant el TSJC.
Recurs de la fiscalia
El tribunal va condemnar Mas a dos anys d’inhabilitació per a càrrecs públics per haver desobeït el TC amb la consulta sobre la independència, Ortega a un any i nou mesos i Rigau a un any i sis mesos, en el cas de les ex-conselleres com a col·laboradores necessàries.
La fiscalia ja va anunciar que recorreria contra la sentència davant el Suprem, per no haver-los condemnat també per prevaricació, tal com el ministeri públic reclamava en la seva acusació, i que hauria significat una condemna d’inhabilitació molt més llarga.
