11.11.2015 - 02:00
Anant cap al parlament, descobreixo a través de les ràdios que la CUP proposa Raül Romeva de president. I que Romeva, a diferència de Neus Munté, no tanca la porta del tot a aquesta possibilitat. Educadament, no diu ni sí ni no. Però si això acabés així, la pregunta continua essent la mateixa: i Artur Mas? Cap a casa? No veig pas clar que ‘Mas, cap a casa’ sigui una opció que agradi a tothom. Quan arribo al parlament un periodista que fa anys i panys que segueix Convergència em diu això: ‘Mas ha vist que la presidència s’allunya i ara acceptaria de ser conseller en cap, i no president. És el seu vessant calvinista i de sacrifici. Ho faria com un sacrifici, però ho faria. Perquè, sigui com sigui, vol que el procés vagi endavant. Però CDC no ho voldria. Ho veurien com una derrota.’ La seva frase em deixa ben parat, i m’ho pregunto: ‘Romeva president, Mas conseller en cap?
La meva informació, però, no és bona. Al cap i a la fi, per més connectat que estigui, no deixa de ser un periodista com jo. Per mi no és una font.
Parlo amb tres membres de pes de la CUP. El primer: ‘Conseller en cap? Nosaltres no hem pas rebut aquest missatge. No ens ho ha dit ningú de Junts pel Sí.’ Però el cupaire també diu això: ‘Nosaltres hem dit de no investir Mas de president. No veig per què l’assemblea de la CUP no pogués acceptar Mas de conseller en cap. Podria ser perfectament.’ Mentre xerrem, uns altres periodistes, astorats, no entenen que els de la CUP no refusin de col·locar Mas de conseller en cap. Els hi raona. Jo no ho trobo pas tan estrany. La setmana passada un membre del secretariat nacional de la CUP ja m’ho havia dit: ‘Ens neguem a fer Mas president. Això és cert. Però de conseller en cap no hem dit pas res.’ Parlo amb un tercer cupaire de pes: ‘Vols dir que no és una excusa, això d’en Mas? Què m’estàs dient, que Mas vol, però que no pot? No sé’. Finalment, envio un missatge a una última persona de la CUP. ‘No en sé res, d’això.’ I dubta de la fiabilitat de la informació.
Me’n vaig al sector CDC. Reconec que a CDC no hi tinc fonts tan directes com a la CUP. Parlo amb gent informada, però de no tanta decisió: ‘El partit no veuria bé que Mas no fos president. Això sí que ho sé. Ara, no veig clar que Mas compri aquesta idea de conseller en cap. No t’ho nego, és que no ho sé. A mi, em fa patir que en Mas se’n vagi a casa. Tota la resta, no tant.’ La resposta de la segona persona a CDC em sembla encara més interessant. ‘A la CUP acceptarien Mas conseller en cap? No m’ho crec. Porta’m un paper signat per ells acceptant-ho.’ I aquí sí que em vaig quedar garratibat: aquestes coses, entre ells, no se les diuen?
De tot plegat, en surto convençut de tres coses: primera, la CUP escoltaria la proposta que Mas fos conseller en cap. No sé si l’acceptaria, però l’escoltaria. Res a veure amb la resposta que donen quan senten la paraula ‘president’. Segona: no sé si és cert que Artur Mas també ho voldria, com em deia el periodista. Ni idea. A diferència de la CUP, cap font dins CDC no m’ho ha dit. I tercera: Baños i Mas, avui a l’hemicicle, han tingut un debat ple d’educació i bon to.
Un dubte, és clar, sorgeix: com veuria la gent que Mas ni fos president ni marxés a casa? Conseller en cap. Ho acceptarien? Com reaccionarien els votants? I la premsa? Ho trobarien humiliant? Ho trobarien un mal menor? Un gran èxit? Tot per la independència i avall? Un error garrafal?
La presidenta
La visita al parlament també em serveix per a descobrir un detall que pot semblar menor, però que per mi no ho és. Avui he vist la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, dinant al restaurant de l’edifici. I els periodistes veterans de la casa m’informen que Forcadell és la primera que ho fa. Tots els anteriors presidents dinaven en sales privades, en reservats, o al despatx. Es veu que és famós el iogurt de les 16.30 que es feia portar cada dia el senyor Rigol al seu despatx. Forcadell, signe dels temps, és la primera presidenta que dina al mateix restaurant que la resta de diputats, treballadors de la casa, periodistes de pas, i visites.
Per acabar:, a diferència de dilluns, ahir no hi havia gent concentrada davant l’edifici. Crec que això passa perquè dilluns debatíem sobre la independència. I en canvi ahir debatíem sobre el president. I això, sembla, aixeca menys passions que la primera qüestió.
