Martínez Arrieta: el jutge de l’1-O que ja es va picar els dits amb Estrasburg

  • Perfil del magistrat que substitueix el polèmic Manuel Marchena com a president de la sala que jutjarà els presos polítics

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
12.11.2018 - 21:50
Actualització: 12.11.2018 - 23:33

‘És un jutge considerat més progressista que no Manuel Marchena’, diuen la majoria de perfils d’urgència d’Andrés Martínez Arrieta publicats ara que s’ha sabut que presidiria el tribunal que jutjarà els presos polítics per l’1-O. Tenint en compte el currículum de Marchena, amb vincles amb l’ala més dura del PP i amb l’aznarisme, no és pas difícil de situar-se una mica més a l’esquerra que ell. Martínez Arrieta pertany a l’associació de jutges Francisco de Vitoria, una escissió de la més conservadora Associació Professional de la Magistratura. Però no és pas per les opinions pròpies que hom es pot fer una idea de les seves posicions i del seu tarannà, sinó per les decisions que ha pres com a magistrat. I Arrieta va intervenir en una resolució judicial polèmica que no fa gaire que el Tribunal Europeu de Drets Humans va censurar.

Fou un dels jutges que el 2011 van formar part de la sala del Suprem que va absoldre els quatre agents de la Guàrdia Civil que havien torturat Igor Portu i Mattin Sarasola, condemnats per l’atemptat d’ETA a Barajas. Els agents havien estat condemnats prèviament per tortures greus i lesions per l’Audiència de Guipúscoa a presó i inhabilitació, però el Suprem els va absoldre. Enguany, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l’estat espanyol a indemnitzar Portu i Sarasola per danys morals i per no haver investigat les tortures de què havien estat víctimes. Martínez Arrieta i els altres jutges van dir que no es podien creure el relat de Sarasola i Portu perquè no els veien cap rastre dels cops de puny i les puntades de peu que havien rebut i van absoldre els guàrdies civils torturadors. Fins que, al cap de set anys, la justícia internacional va acabar donant la raó als demandants.

I no és pas l’únic cas en què Martínez Arrieta ha participat en una decisió judicial qüestionada després per la justícia internacional. Fou el ponent de la sentència del Suprem que el 2011 va mantenir la inhabilitació a Arnaldo Otegi, acusat i condemnat per pertinença a ETA quan provava d’impulsar el procés de pau al País Basc. Justament la setmana passada el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar Espanya per no haver garantit un judici imparcial a Otegi, per la manca d’imparcialitat de la jutgessa de l’Audiència espanyola, que el va condemnar, Ángela Murillo.

Va començar de jutge de primera instància a Azkoitia (Guipúscoa) i després va anar a Madrid, on també fou jutge de primera instància i de l’Audiència provincial de Madrid. El 1989 va aconseguir un lloc al gabinet tècnic del Tribunal Suprem i deu anys més tard va entrar a formar part de la sala penal del tribunal, essent el més jove a fer-ho. Era el 1998. Després d’una trajectòria llarga al Suprem, va dirigir alguns casos d’importància mediàtica, com el que va condemnar Baltasar Garzón per prevaricació per les escoltes del cas Gürtel i com el que el va absoldre per la investigació de les fosses del franquisme. Ara fa un any fou designat pel Consell General del Poder Judicial com a magistrat per a tenir coneixement de les activitats del CNI en cas d’absència del primer magistrat per a fer-ho.

Però de l’activitat d’aquests últims anys de Martínez Arrieta al Suprem hi ha un parell de fets que haurien d’invalidar-lo per a presidir la sala que jutjarà els presos polítics. De fet, els advocats de la defensa van recusar –sense èxit– aquest magistrat i alguns altres que formen part del tribunal. El motiu és que Martínez Arrieta fou un dels jutges que van admetre la querella que el 30 d’octubre de l’any passat va presentar José Manuel Maza, aleshores fiscal general de l’estat espanyol. L’aplicació d’un judici de valor per a decidir que hi havia base per a començar la instrucció del cas per rebel·lió o sedició i malversació contra els acusats els hauria hagut d’invalidar. I encara hi ha més, en el cas de Martínez Arrieta: també fou un dels jutges de la sala del Suprem que va condemnar Francesc Homs per l’organització del 9-N. Ni l’una cosa ni l’altra no han impedit que continués formant part del tribunal de l’1-O, ni que a sobre, ara, en sigui el president.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any