Marta Castany: “Durant l’eclipsi hi haurà un moment de falsa seguretat”

Ha arribat el gran dia. Després de mesos parlant sobre l’eclipsi solar total, ja el tenim ací. Però molta gent encara té dubtes de com utilitzar correctament les ulleres. Per això entrevistem l’oftalmòloga Marta Castany, de l’Hospital de la Vall d’Hebron i vocal de la junta de la Societat Catalana d’Oftalmologia, que ens donarà els consells clau per a veure l’eclipsi solar, tant si és parcial com si és total.

—Aquests dies hi ha gent realment preocupada a l’hora de veure l’eclipsi, perquè li fa por de fer-se mal a la retina. Com podem evitar aquesta angoixa?
—Segurament els angoixats seran els que menys risc tindran. El problema, com sempre amb la medicina, és que tenim un sector de la població hiperpreocupat i que no es traurà les ulleres ni en el moment de l’eclipsi total, i un altre sector, especialment sensible —sobretot en l’edat pediàtrica—, que ens preocupa més i en què és fonamental que els pares siguin molt conscients de com cal fer les coses. D’una manera natural, la retinopatia solar, que pot passar amb làsers, pot passar amb el sol normal i pot passar amb l’eclipsi, és poc habitual. El problema que tenim és que, si passa, no tenim cap tractament per a millorar-la, sinó que la deixem a l’evolució natural.

—I en què consisteix? Què li pot passar a la gent?
—Hi ha unes cèl·lules que es diuen fotoreceptors, a la part externa de la retina, que no es reprodueixen. Per exemple, si tu tens una cremada a la pell, aquestes cèl·lules es poden regenerar. Les cèl·lules de la retina no es reprodueixen. Llavors, si hi ha un dany intens o greu, hi pot quedar una lesió de manera crònica. I aquesta lesió el pacient la percep com una taqueta a la zona del camp visual. És a dir, potser hi veu al cent per cent, però té una taca a la zona central del camp visual. La preocupació dels oftalmòlegs és més pel fet que, tot i que podem fer un diagnòstic, no tenim tractament concret. Per tant, aquí la prevenció és la clau. I els físics o la gent que entén en l’eclipsi ho expliquen molt bé. Però per a la població general, que no hem vist mai cap eclipsi, saber si la corona és corona o ja no hi ha fotosfera, o sigui que podem mirar, ens crea un estrès a tots. Per tant, potser la recomanació general és: si no saps si és en la fase parcial o no, et quedes amb les ulleres. Quan no vegis –perquè en el moment de l’eclipsi total no veuràs res–, potser et pots treure les ulleres i mirar el cel sense necessitat de mirar de manera directa el sol. La gent preocupada pot triar aquesta opció.

—El problema potser és en quin moment ens hem de tornar a posar les ulleres quan s’acaba l’eclipsi total.
—Això és el que em preocupa. Ens haurem de tornar a posar les ulleres en qualsevol moment que hi hagi un punt brillant. En cas de dubte, que se les deixin posades o bé se les treguin i no mirin de manera directa el sol. El problema és només quan mirem el sol. Si no el mirem, podem mirar el nostre entorn sense les ulleres. El problema és que habitualment, quan mires el sol, hi ha tanta intensitat que tens molèsties com ara llàgrimes, o parpelleges… Això amb l’eclipsi no passa, i et dóna una falsa sensació de seguretat.  Perquè realment és al 99%, no hi ha tanta intensitat, però aquella llum és tan potent que si tu la mires et lesiona la retina. I la retina no té un senyal de dolor. No et diu: se’m cremen els fotoreceptors. No ho notes.

—Això és interessant perquè aquests dies hi havia gent que deia: jo miro sempre el sol i no em passa res…
—És clar, això és el que hem de transmetre. Tu quan mires el sol, quan hi ha el 100% d’intensitat del sol, és molt difícil. Es pot tenir retinopatia solar, eh? Si tu et forces a mirar el sol, es pot. O sigui, pots tenir una lesió. Però habitualment el cos t’avisa d’alguna manera. Els ulls et piquen, et ploren, parpelleges… En canvi, en l’eclipsi, hi haurà un moment de falsa seguretat. Tindràs la sensació que no et passa res si mires el sol. Però la potència del tros, del trosset de sol que tenim, és prou forta per a lesionar la retina.

—Al principi dèieu que sobretot ens preocupa la població pediàtrica. Com ho han de fer els pares amb els nens?
—Ha de ser estressant, si tens nens petits. Es pot mirar de manera indirecta. Es poden fer jocs. Per exemple, pots utilitzar coladors per a veure com passa la llum. La meva recomanació seria evitar que mirin directament el sol. No he viscut mai un eclipsi total, però crec que l’experiència ha de ser tan holística –perquè no és el sol i prou, és la baixada de temperatura, la llum–, que potser els nens no cal que mirin el sol. Tampoc no es tracta que arrisquem a veure si ara és parcial o total; simplement, tens les ulleres i quan no es veu res que se les treguin i no mirin el sol sinó l’entorn. Trobo una manera segura de fer-ho. Eclipsi parcial amb ulleres, el total mirant l’entorn sense ulleres. És un moment complex, perquè ho has de fer bé durant un minut.

—Veig que hi ha gent que també proposa capses per a veure’l indirectament.
—Sí, mentre no hi hagi miralls, està bé. Perquè mirar-lo de manera indirecta és molt segur.

—Abans dèieu que és una lesió irreversible. Per tant, que hauríem de fer?
—No sempre és una lesió cent per cent irreversible, irrecuperable. Aquests fotoreceptors tenen uns discos externs que es van canviant. En aquell moment, quan hi ha una llum tan intensa, aquests fotoreceptors poden quedar, com si diguéssim, deflectits, i amb el temps tu pots veure una millora amb l’OCT. L’OCT és l’eina que tenim per a revisar com està la retina externa. És l’anàlisi que es fa a aquests pacients. Però sí que els hem de deixar clar és que no tenim un tractament més enllà de l’observació. És a dir, podem observar els canvis, si milloren o s’estabilitzen, però no tenim cap tractament específic. Encara que actualment, amb l’eina de diagnòstic de l’OCT, podem veure molt bé com estan aquestes capes, identificar la retinopatia solar. Jo crec que passarà que hi haurà molta gent que, per por, els dies següents de l’eclipsi aniran a l’oftalmòleg a veure si en tenen o no tenen, si estan bé o no estan bé de retina. Els hem de dir que hi ha una manera òptima de comprovar com estan aquestes capes externes de la retina.

—Com ho notarà la gent, si té cap lesió?
—Realment hi ha pèrdua visual o un escotoma [àrea del camp visual amb la visió nul·la o molt feble]. És a dir, abans hi veia i ara ja no hi veig, se m’ha reduït la vista. I un escotoma es pot identificar com un atac al centre de l’ull. Per exemple, si mai has mirat massa una llum o el sol mateix, que et queda com una taca fosca al centre, doncs això queda de manera persistent. Pot aparèixer al cap d’unes quantes hores o de manera immediata.

—Per tant, si notem algunes d’aquestes coses, anem a ca l’oftalmòleg, encara que no podrà revertir-ho?
—Exactament. Nosaltres, a la Vall d’Hebron, pensem que no té sentit incrementar les urgències, perquè realment no hi ha res urgent a fer. El que hem de fer és prevenció, però la urgència realment no hi és. Hi ha urgència quan has de fer un tractament agut, quan has de millorar una situació. Però aquí és veure com evoluciona. Esperem que no hi hagi gaire gent que ho tingui.

—Hi havia gent que deia que es quedaria a casa i ho miraria per la finestra. Això no seria una bona idea, no?
—Si tu ho mires des de la finestra, sense mirar directament el sol, mirant l’entorn, cap problema. El problema és que si mires el sol has d’anar amb les ulleres. La finestra no et protegeix en cap cas. No hi ha mètode casolà que sigui útil per a aturar aquesta radiació. Cal posar-se aquestes ulleres. És una protecció molt intensa. I si no trobes les ulleres, l’única cosa que pots fer és gaudir de l’entorn però mai mirar el sol.

—He llegit que encara que portis les ulleres no miris més de trenta segons el sol. És cert?
—Si portes les ulleres de protecció, pots mirar la parcialitat. El problema és treure-se-les, això que dèiem dels segons. Hi ha estudis científics que diuen en quant temps hi ha dany en els fotoreceptors. Però com que hi ha tanta diferència individual, la recomanació és no mirar-ho. Si portes les ulleres posades pots mirar tants minuts com vulguis; ara, segurament passarà que te’n cansaràs. No estarem tota l’estona mirant el sol.