25.08.2026 - 21:40
The Washington Post · Ellen Francis
El primer ministre canadenc, Mark Carney, s’ha erigit en el portaveu de les potències mitjanes del món davant les intimidacions del president dels Estats Units, Donald Trump. En una era de rivalitat entre grans potències, segons que va declarar enguany el primer ministre als dirigents mundials reunits a la cimera de Davos, defensar la sobirania nacional requerirà “la capacitat de resistir la pressió externa”.
Les accions del govern Trump aquests darrers dies han sotmès la doctrina Carney a la prova de foc més important fins ara. Aquest cap de setmana, després del trencament de les negociacions comercials entre Washington i Òttawa, el govern nord-americà va anunciar la imposició d’aranzels d’un 50% a uns 20.000 milions de dòlars d’importacions canadenques, dels estics d’hoquei al whisky.
Carney hi va contraatacar amb la promesa d’igualar els aranzels “dòlar a dòlar”.
“Quan estàs en guerra t’ataquen, i a nosaltres ens han atacat”, va dir dissabte en un discurs a la ciutadania: “Contraatacarem.”
Els dirigents d’uns altres socis històrics dels EUA, incloent-hi el Regne Unit i la Unió Europea, s’han afanyat a tancar acords a fi d’evitar les amenaces aranzelàries de Trump. Carney, en canvi, ha optat per plantar cara a Trump en un moment en què s’acumulen els problemes a la Casa Blanca: l’augment dels preus del consum, l’estancament de la guerra de l’Iran i unes eleccions de mitjan mandat a prop que poden representar un revés dur per als republicans.
“Carney vol transmetre a Washington que la idea que el Canadà és un país que s’adaptarà a les demandes dels Estats Units, que seguirà el pas a Washington i evitarà la confrontació, ja no és certa”, explica Fen Hampson, professor d’afers internacionals a la Universitat de Carleton, al Canadà. Hampson, en aquest sentit, creu que l’equip negociador de Trump “ha confós l’educació amb la submissió”. I afegeix: “Com que Carney és molt educat i professional, es van pensar que seria un rival fàcil.”
Les darreres declaracions de Carney sobre la guerra aranzelària, continua el professor, “evidencien una frustració palpable a l’hora de tractar amb aquesta gent”.
La setmana passada, Carney va dir que el seu govern es retiraria de les negociacions aranzelàries amb els EUA abans d’acceptar la llista de concessions que la Casa Blanca provava d’imposar-li. Més enllà de la guerra aranzelària, el primer ministre canadenc ha instat uns altres dirigents mundials a fer pinya contra la coacció econòmica dels Estats Units. Ara, els aliats del Canadà es miren de lluny el torcebraç amb els EUA i s’esperen a veure com acabarà el cas.
Aquest cap de setmana, l’ex-primer ministre italià Paolo Gentiloni va compartir un vídeo de les declaracions de Carney. “És un discurs que m’agradaria sentir a Europa”, va escriure.
Ara caldrà veure si Carney complirà tot allò que ha promès. L’ex-cap del Banc Central del Canadà va guanyar les eleccions presentant-se com l’únic candidat capaç de plantar cara a Trump i redreçar el país després de la ruptura diplomàtica amb els EUA. Si la guerra comercial s’allarga, podria resultar com més va més difícil mantenir l’equilibri entre el torcebraç amb Trump i la protecció de l’economia canadenca de les repercussions d’una confrontació amb el veí del sud.
Abans-d’ahir, Carney va dir que el seu govern no tornaria a la taula de negociació “fins que els nord-americans no s’hi asseguin primer, amb l’actitud adequada respecte a les nostres indústries i un veritable esperit de col·laboració”.
El govern Trump, va insistir, “no pot tractar el Canadà com una filial dels Estats Units”.
Fins ara, Carney sembla tenir el suport de l’opinió pública canadenca i dels governs provincials.
“Els canadencs volen que el seu primer ministre planti cara a aquest pinxo, per dir-ho sense pèls a la llengua… Així que això hauria d’ajudar el primer ministre”, diu Hampson. “Quan els efectes de la guerra comercial es comencin a notar, la gent potser canviarà de parer, però ara com ara tothom està del bàndol del govern.”
Candace Laing, presidenta de la Cambra de Comerç del Canadà, comenta que la gent “està preocupada i frustrada, sí, però també molt motivada”.
“Fa més d’un any que els canadencs es desperten dia sí dia també amb amenaces aranzelàries, terminis canviants i incertesa sobre una relació que havíem donat per feta durant dècades”, explica a The Washington Post.
Laing, membre del comitè assessor de Carney sobre relacions econòmiques amb els Estats Units, diu que les empreses entenen que el Canadà “ha de respondre d’alguna manera” a la tensió aranzelària del govern Trump. “Ens hem de preguntar si això reforça la posició del Canadà sense causar un mal innecessari a la nostra pròpia economia.”
Segons Trevor Tombe, economista de la Universitat de Calgary (Canadà), els aranzels nord-americans afectaran una part relativament petita de les exportacions canadenques als EUA. A llarg termini, tanmateix, l’economista calcula que els aranzels podrien comportar la pèrdua de gairebé 90.000 llocs de feina al Canadà.
Abans-d’ahir, Trump va advertir que imposaria aranzels més alts a unes altres exportacions canadenques a partir del gener, incloent-hi els automòbils. El fet que aquests nous aranzels no entrin en vigor l’any vinent, i que els aranzels de represàlia anunciats per Carney no entrin en vigor fins la segona setmana de setembre, deixa marge per a la represa de les negociacions.
Del punt de vista nord-americà, el daltabaix de les negociacions entre ambdós governs també demostra les limitacions de la política comercial extremadament agressiva del govern Trump. Cada govern ha culpat l’altre del fracàs de les negociacions.
Carney diu que els EUA van presentar una oferta inacceptable al Canadà. La Casa Blanca, va explicar, va afegir a última hora una disposició a l’acord que limitava la llibertat d’Òttawa per a signar acords comercials amb uns altres països, cosa que va denunciar com una vulneració “imperdonable” de la sobirania canadenca.
Els negociadors nord-americans, per exemple, van exigir d’aturar la promoció de continguts canadencs –en anglès o francès– en plataformes com ara Netflix; també van exigir de retirar l’obligatorietat d’etiquetar en francès tot i que, juntament amb l’anglès, és una de les dues llengües oficials del país.
La fermesa de Carney també s’explica com a resposta a la frustració dels canadencs amb les amenaces i els insults insistents de Trump contra el país, al qual sovint s’ha referit com “el cinquanta-unè estat” dels EUA.
Dissabte passat, la primera ministra del Quebec, Christine Fréchette, va tornar a demanar als consumidors del país que substituïssin les importacions nord-americanes per productes locals. Als partits de la lliga de futbol nord-americana d’aquesta setmana a Vancouver i Toronto, on juguen dos dels tres equips canadencs que participen en la competició, els afeccionats van xiular l’himne dels Estats Units durant la prèvia del partit.
Dan Kelly, president de la Federació Canadenca de Petites Empreses, avisa que els aranzels de represàlia imposats per Carney afectaran durament les petites empreses que importin maquinària, aliments i joieria dels Estats Units, però qualifica la decisió d’Òttawa de contraatac comprensible.
David Eby, primer ministre de la Colúmbia Britànica, diu que acceptar les exigències de la Casa Blanca reduiria el Canadà a “l’equivalent econòmic del cinquanta-unè estat [dels Estats Units]”. Eby, en aquest sentit, confia que uns altres països seguiran l’exemple del Canadà i diran prou als EUA.
Les amenaces aranzelàries de Trump han empès els socis dels Estats Units de tot el món a reduir-ne la dependència econòmica i de seguretat. No obstant això, molts dirigents polítics, incloent-hi Carney, han admès que trencar vincles amb els EUA era un procés llarg i costós, i han provat de fer-hi concessions o d’acostar-hi posicions.
A mesura que la tensió amb els Estats Units ha anat augmentant aquests darrers dies, Carney ha reconegut els riscs de plantar-hi cara. El Canadà ha introduït aranzels de represàlia “a contracor”, ha dit: “Perquè som conscients que augmentaran els costs i reduiran les opcions dels canadencs.”
Així i tot, afirma, plantar cara a Trump és la millor opció per als interessos del país.
“A la primavera ja vaig advertir que els Estats Units ens volen sotmetre per poder-nos controlar”, va declarar Carney. “I vaig prometre: ‘Això mai, mai, no passarà.’ Ara complim la promesa.”
Laing, de la Cambra de Comerç, creu que ambdues nacions tornaran a seure a la taula de negociació tard o d’hora: “Mentrestant, ens hem de centrar en les coses que sí que podem controlar, com ara diversificar els vincles comercials [del Canadà] i fer més resilient la nostra economia.” “Res d’això depèn de les coses que decidiran demà els Estats Units sobre els aranzels.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
