Marius Sampere

La família de Màrius Sampere i Passarell (Barcelona, 1928-2018) i la Biblioteca de Catalunya van formalitzar ara fa un any la donació del fons del poeta a aquesta institució, la qual inclou documentació personal i professional, obra de creació literària, lletres, partitures i enregistraments (com l’himne del PSUC) i alguns números de revista, i avui s’ha dut a terme a la biblioteca un acte simbòlic.

Ara farà just un any que la Maria del Carme Tarrés, vídua del poeta, va signar amb la directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra, l’acord de donació. Aquest fons, de gran interès per als estudiosos de la literatura contemporània, contribueix a ampliar el patrimoni literari més recent dels autors conservats a la biblioteca, entre els quals figuren els llegats de Montserrat Abelló, Maria Antònia Oliver, Maria Barbal o Joaquim Carbó, per citar-ne alguns. Aquest fons s’ha integrat en el portal de col·leccions de la Biblioteca de Catalunya, que conserva fons de més de tres-cents creadors de l’àmbit literari, musical i artístic.

L’acord va començar a gestar-se l’any 2015, en unes primeres converses entre el mateix autor i la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que aleshores dirigia l’ara presidenta del parlament, Laura Borràs, tal com s’ha recordat avui. Era just al començament del programa conjunt amb la ILC de “recuperació” d’autors catalans.

Posteriorment es va anar configurant el seu futur dipòsit al a Biblioteca de Catalunya. Eugènia Serra ha destacat com li va sobtar “la humilitat” de Sampere. “Semblava que era ell qui estava agraït” per l’interès de la biblioteca, i no a la inversa, ha recordat. Malauradament, la signatura del conveni de donació no la va poder fer ell mateix, perquè va morir l’any 2018, ha lamentat Serra.

Al seu torn, el director de l’ILC, Oriol Ponsatí-Murlà ha subratllat la generositat de la família de Sampere per haver donat un conjunt que “els pertany” i que ningú hagués pogut retreure que haguessin volgut seguir conservant, vendre’l o desprendre-se’n. Amb aquest fons, ha afegit, “és com si tinguéssim l’iceberg sencer”, “com entrar a la sala de màquines” de la vida i obra de Sampere, ha valorat.

I el seu amic i també poeta Carles Duarte ha glossat la seva figura. Duarte ha asseverat que Sampere és una de les figures literàries més importants “que ha donat aquest país en molts anys”, amb una obra “capaç de transcendir el temps i l’espai, d’una dimensió excepcional”. Per sort, la consciència de la seva qualitat és “creixent”, ha dit Duarte referint-se a la molt recent inauguració d’un monument a Cantonigròs amb un poema seu (que commemora el setanta-cinquè aniversari del concurs parroquial de poesia, del qual Sampere va ser guanyador en més d’una ocasió).

El contingut

La donació conté documentació personal i professional (carnets, fotografies, documentació acadèmica, premis i diplomes, correspondència rebuda principalment de caràcter institucional, relacionada generalment amb l’activitat professional); també obra de creació literària, amb texts mecanoscrits, així com notes, apunts i documentació relacionada amb l’obra.

Així mateix inclou documentació musical del Grup Estrop. Lletres, partitures i documentació, i algunes unitats d’altres lletres i partitures, com ara l’Himne del PSUC. També s’hi recull documentació sobre Màrius Sampere, constituïda per articles de premsa, fullets d’actes, recitals, homenatges i invitacions. Finalment, hi ha més d’un centenar de monografies procedents de la biblioteca personal que comprèn obres de la seva autoria, obres d’altres autors de caràcter literari -algunes amb dedicatòria-, alguna obra sobre el joc dels escacs, al qual Màrius Sampere va ser molt aficionat, números de revista, principalment de literatura, i algun enregistrament sonor o audiovisual.

Màrius Sampere i Passarell (Barcelona, 28 de desembre de 1928 – 26 de maig de 2018) és un dels poetes catalans més rellevants del segle XX. La seva obra ha rebut més d’una quinzena de guardons, entre els quals destaquen el premi Carles Riba (1963), el premi Crítica Serra d’Or l’any 2000 i la Creu de Sant Jordi (1999).

Autor de prop d’una trentena de llibres de poesia i d’alguns títols de narrativa d’una gran originalitat, Màrius Sampere s’ha consolidat com una personalitat literària excepcional, amb una dimensió reflexiva d’una admirable ambició. Dins de l’obra afronta amb coratge, determinació i profunditat temes tan fonamentals com l’existència de Déu, l’amor, la vida i la mort.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.